El museu de la Garrotxa d’Olot acull des d’aquest dissabte fins al 9 d’agost l’exposició ‘Arrels i ales. Un viatge dels inicis a l’actualitat’, que repassa els prop de 40 anys de trajectòria del despatx d’arquitectura RCR.
Una mostra viva, comissariada per Jaume Prat, que “mutarà” durant el temps que estarà exposada i que pretén explicar a través de les obres dibuixades per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta el pas del temps i “el camí” viscut pels tres arquitectes. A més, també és un “agraïment” a la comarca que ha inspirat el despatx en cadascuna de les cases, edificis o infraestructures que han dissenyat. “Potser el canvia més és l’expressió i la manera d’adaptar-se al llarg del temps, però els valors romanen”, explica Pigem.
“Nosaltres sempre diem que viuríem a totes les cases que hem fet, en el moment que les hem dissenyat”. No és un lema, però sí una convicció de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els tres responsables del despatx d’arquitectura RCR d’Olot.
Uneix-te al canal de WhatsApp d'El Gerió Digital
Des d’aquest dissabte i fins el 9 d’agost, el Museu de la Garrotxa acull una exposició on es veu “tot un llegat” que deixa el despatx amb les diferents obres que han anat fent arreu del món i que van rebre el màxim reconeixement el maig de 2017 amb el premi Pritzker d’arquitectura.
“Això només és part del camí que hem anat fent. Som tres persones diferents que tenim en comú que volem entendre el paisatge i tot allò que l’envolta”, explica Vilalta.
De fet, pels tres arquitectes, l’exposició no deixa de ser un “agraïment” al territori i a la comarca de la Garrotxa que els “ha marcat tant” en cadascuna de les obres que han aixecat.
La mostra permet veure els inicis d’RCR “quan només eren tres entusiastes” i traça una línia on es veu “l’evolució de la societat i del pas del temps”. En aquest sentit, Pigem ressalta el fet que canvia “la forma d’expressar-te, però els valors fixats romanen”.
“Hi ha un fons que roman i després, la forma d’expressar-se va canviant per les circumstàncies, els llocs i el pas del temps, però els valors es mantenen”, assenyala Pigem.
Un recorregut total
L’exposició s’inicia a la Sala Oberta 2, amb les primeres obres de l’estudi a Olot, on exploren la seva decisió de treballar des de la ciutat i la relació que tenen amb el paisatge, des de cases fins a intervencions transformadores dels primers 20 anys.
Entre aquestes destaquen les cases Margarida, Mirador i Horitzó, una de les més icòniques. També sobresurten l’estadi d’atletisme Tossols-Basil, el pavelló del Bany i el Parc de Pedra Tosca, en el que és una mostra d’intervencions de proximitat dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El recorregut continua amb l’exposició permanent del Museu, al tercer pis, que contextualitza l’evolució cultural i artística d’Olot, des de l’Escola d’Art i la indústria local fins al corrent artístic de protesta dels anys setanta, mostrant com RCR s’integra en aquest teixit cultural.
La mostra porta a l’actualitat a la Sala Oberta 1, que il·lustra la percepció més nova de l’arquitectura d’RCR. Inclou obra post-Pritzker de l’estudi i projectes recents com Muraba Veil, un gratacels a Dubai, un conjunt de torres d’habitatges a Tirana, l’ampliació del Museu Soulages de Rodés, l’ampliació de l’estació de Sants o el desenvolupament d’RCR La Vil.
Creativitat compartida
El comissari de la mostra i també arquitecte, Jaume Prat, assenyala la importància que té el fet que els tres responsables de la firma segueixen estant “on estaven el primer dia”, malgrat “l’inevitable pas orgànic del temps”.
Alhora, Prat destaca la “creativitat compartida” que ha estat una de les claus per definir el projecte d’RCR, que ha passat de ser un estudi de tres professionals entusiastes fa gairebé 40 anys a un referent mundial de l’arquitectura amb més de 40 treballadors d’arreu.
“S’ha fet tot molt més complex, amb un organigrama que contempla també una fundació i encàrrecs que no han deixat d’arribar per part de clients. Tot això no ha fet res més que enriquir-ho tot molt”, ha reblat Prat.
