El Liceu porta 'Manon Lescaut' de Puccini amb una mirada contemporània sobre migració, desig i llibertat

La producció d’Àlex Ollé es podrà veure del 17 de març a l’1 d’abril

El Gran Teatre del Liceu presenta del 17 de març a l’1 d’abril l’òpera Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, en una nova producció escènica d’Àlex Ollé amb Josep Pons al capdavant de l’orquestra. El títol, estrenat el 1893 al Teatro Regio de Torí, va suposar el primer gran èxit internacional del compositor italià i el va consolidar com l’hereu natural de Giuseppe Verdi.

El director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, ha destacat que aquesta òpera ocupa un lloc destacat en la història del teatre barceloní i que la nova producció ofereix una lectura molt actual. “Aquesta adaptació contemporània és una gran metàfora del món d’avui, en què es promet la felicitat de forma immediata a canvi de la pèrdua gradual de la llibertat”, ha assenyalat. També ha remarcat que el muntatge convida a reflexionar sobre la societat actual, “on sovint confonem la visibilitat amb la veritat”. 

La posada en escena d’Àlex Ollé, creada originalment per a l’Òpera de Frankfurt, trasllada l’argument al present i converteix Manon en una jove immigrant sense papers que arriba a Europa buscant un futur millor. L’escenari mostra espais contemporanis com una estació d’autobusos, un club nocturn o un centre d’internament, amb una dramatúrgia que posa el focus en l’explotació i la vulnerabilitat dels personatges.

Segons Ollé, l’objectiu era acostar el mite al present i mostrar una història que continua sent profundament actual. “Ens trobem amb una dona que no vol renunciar a un futur millor. Aquest és el veritable amor de Manon: el desig ferotge d’una vida millor”, ha explicat el director d’escena. 

L’escenografia d’Alfons Flores i el vestuari urbà de Lluc Castells situen els personatges en espais sòrdids i opressius. Una estructura escènica amb la paraula LOVE apareix al llarg de l’obra com a símbol visual de la passió que guia la història.

Asmik Grigorian encarna la protagonista

La protagonista de la producció és la soprano lituana Asmik Grigorian, una de les veus més destacades del panorama operístic actual, que torna al Liceu després del seu èxit recent amb Rusalka. Grigorian interpreta una Manon intensa i complexa, capaç de combinar fragilitat i determinació.

La soprano ha expressat la seva emoció per tornar a Barcelona amb aquesta producció: “Estic molt feliç de tornar al Liceu després de Rusalka. Aquesta Manon Lescaut és gairebé com un fill per a mi, perquè la vam crear tots junts el 2019”, ha afirmat. 

Grigorian també ha destacat la dimensió humana del personatge i la vigència dels seus conflictes. “Manon és una jove que busca els seus propis valors i intenta trobar el seu lloc al món. És fàcil perdre’s quan ets jove i encara estàs descobrint què és correcte i què no”, ha reflexionat. 

Al seu costat, el tenor nord-americà Joshua Guerrero interpreta Des Grieux, mentre que el baríton Iiuri Samoilov dona vida a Lescaut i el baix Donato di Stefano assumeix el paper de Geronte di Ravoir.

La primera gran tragèdia amorosa de Puccini

Amb Manon Lescaut, Puccini va desplegar per primera vegada els elements que definirien el seu estil: melodies memorables, una gran força orquestral i un intens sentit dramàtic, amb protagonistes femenines d’una gran complexitat emocional.

L’òpera narra la història d’amor entre el cavaller Des Grieux i Manon, una jove dividida entre la passió i el desig de luxe. Després d’abandonar el seu amant per una vida acomodada amb el ric Geronte, Manon és detinguda i deportada a Louisiana. En l’últim acte, exhausta i sense esperança, mor al desert als braços de Des Grieux.

Amb aquesta producció, el Gran Teatre del Liceu tanca la temporada amb una proposta escènica contemporània que revisita el mite de Manon des d’una mirada actual i profundament humana.