El Govern de la Generalitat ha aprovat encarregar a l’empresa pública Ifercat l’actualització dels estudis informatius de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), una infraestructura que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona. Els estudis, que es basen en la planificació aprovada el 2010, tindran un pressupost de 5,46 milions d’euros i s’espera que estiguin redactats en aproximadament un any i mig.
Amb aquest projecte, l’executiu de Salvador Illa vol crear un corredor ferroviari interior que combini passatgers i mercaderies i que permeti descongestionar zones com el Penedès i el Vallès. El Govern també planteja que la infraestructura pugui actuar com a alternativa al túnel de Rubí en cas d’incidències a la xarxa.
El projecte planteja un corredor ferroviari interior d’uns 254 quilòmetres que connectaria Lleida i Girona passant per municipis com Cervera, Igualada o Martorell. L’objectiu és superar la configuració radial de la xarxa ferroviària catalana, actualment centrada en Barcelona.
En el plantejament inicial aprovat el 2010 es preveia una desena d’estacions per a passatgers al llarg del trajecte i un pressupost superior als 6.500 milions d’euros, una xifra que els nous estudis hauran de revisar.
El desplegament de la infraestructura es planteja en dues fases. La primera connectaria Lleida amb Martorell passant per Cervera i Igualada, mentre que la segona prolongaria el traçat fins a Girona amb final a l’entorn de l’aeroport de Girona.
Entesa amb el Ministeri
El Govern concep l’ETF com una infraestructura mixta per al transport de passatgers i mercaderies. Els trens de passatgers podrien circular a velocitats d’uns 250 quilòmetres per hora, mentre que els de mercaderies ho farien a uns 140.
Aquest plantejament contrasta amb els estudis del Ministeri de Transports, que analitzen un corredor ferroviari d’alta velocitat orientat principalment al transport de passatgers.
Tot i això, des de la Generalitat asseguren que treballaran conjuntament amb el ministeri per buscar complementarietats i evitar contradiccions entre projectes.
Objectiu de la infraestructura
Segons el Govern, el nou traçat ha de reforçar la connectivitat de l’interior de Catalunya i redistribuir el trànsit ferroviari. L’executiu alerta que l’augment de circulacions previst podria saturar alguns punts de la xarxa actual.
En paral·lel, el Govern també vol reforçar el paper d’Ifercat més enllà de la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona, tot i que no es preveu que l’empresa assumeixi la gestió futura de la infraestructura.
Si es compleixen els terminis previstos, l’actualització dels estudis informatius podria estar enllestida en aproximadament un any i mig i permetria redactar els projectes constructius entre el 2028 i el 2029, amb l’objectiu de poder licitar i iniciar les obres cap al 2030.
