El sector de l’avellana a les comarques gironines alerta d’una caiguda “molt important” de la producció els darrers anys. El motiu principal és la pèrdua de camps de conreu d’aquest fruit sec per la falta de relleu generacional. En deu anys s’han perdut prop d’un 30% de les hectàrees on es cultivaven avellaners, malgrat que havia estat un conreu “tradicional” a les comarques de Girona.
Actualment hi ha unes 640 hectàrees dedicades a aquest cultiu a la demarcació, molt lluny del miler que hi havia fa dues dècades. A més, el canvi climàtic també ha afectat el rendiment dels camps. Per això, el sector aposta per innovar i fomentar la professió, ja que es tracta d’un producte apreciat. De fet, tota la producció d’aquest any està venuda.
Hi ha preocupació entre els productors per la caiguda “sostinguda” dels quilos produïts en els darrers anys, com a conseqüència de l’abandonament dels camps i del menor rendiment per hectàrea. Si es compara amb el 2013, el nombre d’hectàrees dedicades a aquest cultiu ha caigut un 30%. De fregar el miler fa dotze anys, s’ha passat a menys de 650. I el problema és que les expectatives no són bones, segons explica el productor d’avellana i soci de Nuaset, Pere Arbonès.
Arbonès assenyala que no hi ha relleu generacional i encara menys si els nous productors han de començar des de zero. Tot i així, remarca que el negoci “és viable”, perquè l’avellana és un producte apreciat i tot el que es produeix es ven. El problema és que iniciar un projecte “no és fàcil”, perquè cal comprar el terreny, invertir uns 9.000 euros per hectàrea i esperar tres o quatre anys per començar a collir i cinc o sis anys per obtenir beneficis.
“El problema és que, com que no hi ha relleu generacional, s’arrenquen els camps i sovint s’acaben llogant per fer-hi cereal, o en el pitjor dels casos s’abandonen i això pot generar problemes d’incendis forestals”, explica Arbonès.
A aquesta situació s’hi sumen els efectes del canvi climàtic, que també han afectat el sector. Un dels principals problemes són els episodis de calor intensa —la canícula— que tradicionalment es produïen entre juliol i agost, però que en els últims anys s’han avançat al juny. “Això fa molt mal a l’avellaner”, explica.
Per això, Arbonès considera que una de les claus per a la pervivència del sector és apostar per la innovació, i destaca el paper de l’IRTA com un “factor fonamental” per impulsar millores als camps. “Amb el canvi climàtic no hi podem fer res, però sí que podem millorar el rendiment i tenir una mica de marge. D’aquesta manera es pot incentivar que entri gent nova i ajudar-nos entre nosaltres per revifar el sector”, afirma.
Un preu marcat per Turquia
Un altre dels inconvenients és el “nul marge” que tenen els productors a l’hora de fixar el preu. Arbonès explica que els productors locals són “un gra de sorra” en el mercat mundial i que el preu depèn en gran part de Turquia, que és el principal productor mundial d’avellanes. Aquest país genera aproximadament el 70% de la producció global.
Això fa que el preu no depengui tant de la producció local, sinó de com ha anat la temporada a Turquia. Per exemple, aquest 2025 la producció al país ha estat una mica més baixa i, combinada amb una actitud proteccionista dels productors, ha fet que el preu superi els quatre euros el quilo, el doble que en altres anys. Com que tot el que es recull es ven, “ha estat un bon any per a tothom”, explica Arbonès.
També elaborar
El productor defensa que es tracta d’un producte “que ha de ser viable” i que té retorn econòmic. A més, recorda que és un cultiu tradicional a Catalunya que “no s’hauria de perdre”. “Necessitem capacitat d’adaptació perquè si no ens enfonsarem. Cal superar els problemes actuals i tornar a incrementar la producció”, remarca.
Finalment, des del sector també animen a “sortir de la zona de confort” i apostar per l’elaboració de productes propis, com cremes d’avellana o altres derivats. Tenint en compte que els preus són similars arreu, el consumidor acostuma a preferir productes de proximitat.
