La demarcació de Girona va tancar el 2025 amb un preu mitjà de l’habitatge de 249.900 euros, una xifra lleugerament superior a la mitjana de Catalunya, situada en 243.600 euros, i només per sota de la demarcació de Barcelona, on el cost mitjà s’eleva fins als 273.073 euros. Segons les dades del Portal Estadístic del Notariat, Girona és la tercera demarcació catalana pel que fa al preu per metre quadrat, amb 2.165 euros/m², per darrere de Barcelona (2.702 euros/m²) i molt per sobre de Tarragona i Lleida.
Aquesta evolució situa Girona com un dels territoris on el mercat immobiliari s’ha encarit amb més força. El preu mitjà de l’habitatge hi va créixer un 10,67% l’any passat, un augment de dos dígits que només va ser superat per Tarragona, on l’increment va arribar al 12,39%. En canvi, a Barcelona la pujada va ser del 8,61%, i a Lleida del 2,84%, la més moderada de les quatre demarcacions.
Les dades mostren també que a Girona el valor dels habitatges d’obra nova va situar-se en 378.381 euros, molt per sobre dels 232.240 euros dels immobles usats. Aquesta diferència confirma que l’obra nova continua sent el segment més car del mercat, també a la demarcació gironina. En total, el 2025 es van formalitzar 15.513 compravendes a Girona, una xifra clarament inferior a les 74.162 de Barcelona però molt superior a les 6.672 de Lleida, i només per sota de Tarragona, que va sumar 18.161 operacions.
Pel que fa al perfil del comprador, a Girona l’edat mitjana se situa en 47 anys, per sobre de la mitjana de Catalunya, que és de 45 anys, i també per sobre de Barcelona (43 anys), Tarragona (45) i Lleida (46). Quant a la superfície dels pisos, la demarcació gironina registra una mitjana de 84 metres quadrats, pràcticament en línia amb Barcelona (85 m²) i lleugerament per sota de Tarragona (86 m²) i, sobretot, de Lleida, on els pisos arriben de mitjana als 94 m².
En el conjunt del país, el preu mitjà de l’habitatge es va situar en 243.600 euros, un 9,1% més que el 2024. L’estadística confirma fins a quin punt el mercat immobiliari català presenta grans diferències territorials en variables com el preu del metre quadrat, la mida dels habitatges, l’esforç econòmic dels compradors i fins i tot la seva edat. En aquest context, Lleida continua sent la demarcació més assequible, amb un cost mitjà de 140.499 euros, gairebé la meitat del preu de Barcelona i un 42% inferior a la mitjana catalana.
També Tarragona es manté clarament per sota de la mitjana, amb un preu mitjà de 153.959 euros, és a dir, un 37% menys que el conjunt de Catalunya i un 43% menys que Barcelona. Girona, en canvi, ja se situa per sobre de la mitjana catalana i només és un 8,5% més assequible que la demarcació barcelonina.
El contrast territorial també és evident si s’observa el preu per metre quadrat. A Lleida se situa en 1.123 euros, molt per sota dels 2.165 euros de Girona i dels 2.702 de Barcelona. Tarragona es manté en una posició intermèdia, però encara molt més a prop de Lleida que no pas de Girona o Barcelona. Aquestes diferències confirmen que el mercat immobiliari català està lluny d’una evolució homogènia i que el cost d’accés a l’habitatge varia molt segons el territori.
Una de les conclusions més cridaneres és que comprar un habitatge a Lleida surt, de mitjana, gairebé per la meitat de preu que fer-ho a Barcelona. De fet, l’article subratlla que un pis nou a Lleida es venia l’any passat per 268.983 euros, mentre que un pis usat a Barcelona costava de mitjana 267.720 euros, pràcticament el mateix. Aquesta comparació evidencia fins a quin punt el mercat barceloní continua pressionant a l’alça els preus del conjunt de Catalunya.
Les grans diferències entre territoris es concentren sobretot en l’habitatge usat, que representa el 92% de les compravendes del 2025, mentre que en l’obra nova les distàncies són més moderades. En aquest segment, un pis nou és aproximadament entre un 18% i un 19% més barat a Lleida i Tarragona que a la mitjana catalana. En l’habitatge de segona mà, en canvi, les diferències s’amplien molt més.
Lleida és, a més, la demarcació on hi ha més distància entre obra nova i segona mà. El preu dels habitatges nous és exactament el doble del dels usats, amb 268.983 euros davant de 133.205. A Catalunya en conjunt, la diferència és molt menor: 330.063 euros per a l’obra nova i 236.698 per a la segona mà. A Barcelona és on els dos segments estan més a prop, ja que l’obra nova, amb 332.155 euros, només supera en un 24% el preu dels habitatges usats.
Una altra variable clau és l’esforç econòmic necessari per accedir a un immoble. Els compradors catalans han de destinar de mitjana l’equivalent a 4,8 anys de renda neta anual per comprar un habitatge. Aquesta xifra es dispara a Barcelona ciutat, on calen 6,9 anys de renda, mentre que a Lleida només en calen 3,2 i a Tarragona, 3,5. L’article no concreta aquest indicador per a Girona, però el fet que el preu mitjà sigui superior a la mitjana catalana i que el metre quadrat hi tingui un cost elevat apunta a un esforç més alt que el de Tarragona i Lleida.
També la densitat urbana i la dimensió dels pisos marquen diferències importants. A Barcelona ciutat, la superfície mitjana dels habitatges és de 86 m², i la dels pisos, de 82 m². A la demarcació de Lleida, en canvi, la superfície mitjana dels habitatges arriba als 125 m², i la dels pisos s’acosta als 100 m². A la resta de demarcacions, la superfície mitjana de tots els habitatges supera els 100 metres quadrats, però la dels pisos es manté en valors semblants als de Barcelona, entre els 84 i els 86 m². A Catalunya, de mitjana, els pisos comprats l’any passat eren de 85 m², i el conjunt dels immobles arribava als 104 m².
Uneix-te al canal de WhatsApp d'El Gerió Digital
En definitiva, el 2025 confirma una nova pujada del mercat residencial a Catalunya, però amb una realitat molt desigual segons el territori. Girona consolida una posició intermèdia-alta dins del mapa immobiliari català: és més cara que la mitjana del país, creix per sobre del conjunt català, registra més de 15.500 compravendes i se situa molt lluny dels nivells de preu de Lleida i Tarragona, però encara per sota de l’àrea de Barcelona, que continua exercint de referència més cara del mercat.
