La Universitat de Girona (UdG) participa en un estudi internacional que alerta que les pertorbacions forestals —com incendis, plagues d’insectes i ventades— podrien duplicar-se a Europa abans de finals del segle XXI si no es redueixen de manera significativa les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La recerca s’ha publicat a la revista Science i compta amb la participació de centres catalans com el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la mateixa UdG.
L’estudi ha estat liderat per la Universitat Tècnica de Munich (TUM) i analitza l’evolució dels boscos europeus fins a l’any 2100 a partir de dades de satèl·lit, simulacions forestals i intel·ligència artificial. Per fer-ho, els investigadors han entrenat una xarxa neuronal amb més d’1,1 milions de simulacions forestals procedents d’uns 13.600 punts d’Europa i basades en 17 models diferents, segons explica Irina Cristal, investigadora del Grup de Recerca en Biologia Animal de la UdG i del CTFC.
Els resultats indiquen que els incendis forestals serien la pertorbació amb un increment més notable. La superfície cremada anual podria gairebé triplicar-se a finals de segle, convertint en habituals episodis que fins ara es consideraven extrems. Les plagues d’insectes també experimentarien un augment important, proper al 50%, especialment les d’escarabats xilòfags, que es mengen la fusta. L’augment de les temperatures accelera el seu cicle reproductiu i els permet expandir-se cap a zones on abans estaven limitats pel fred, a més d’afectar boscos debilitats. Les ventades, en canvi, augmentarien només lleugerament.
“Un element inquietant és que aquestes projeccions no es comparen amb períodes històrics antics i estables, sinó amb un període recent (2001–2020) que ja ha estat el més intens en pertorbacions dels darrers 170 anys. El punt de partida ja és molt alt, i tot i així l’estudi mostra que la situació pot empitjorar encara més”, destaca Josep Maria Espelta, investigador del CREAF i coautor de la recerca.
Per elaborar l’anàlisi, els investigadors han treballat amb tres escenaris climàtics definits per l’IPCC i han projectat l’evolució dels boscos europeus des del 2020 fins al 2100. En tots els escenaris analitzats les pertorbacions augmenten, tot i que amb intensitats molt diferents segons el nivell d’escalfament global.
El Mediterrani, entre les zones més vulnerables
Segons l’estudi, la regió mediterrània és una de les més vulnerables del continent. Prop del 90% de la superfície forestal mediterrània podria patir un augment d’incendis i plagues sota escenaris d’escalfament elevat. La combinació de sequeres recurrents, temperatures altes i boscos joves i homogenis incrementa el risc de pertorbacions.
Els investigadors expliquen que l’abandonament de l’activitat agrícola i pastoral ha reduït el paisatge en mosaic que antigament dificultava la propagació dels incendis. Davant d’aquest escenari, consideren que les pertorbacions forestals haurien de convertir-se en una prioritat en les polítiques de gestió forestal.
Irina Cristal destaca que, davant d’un context en què els incendis són inevitables i els règims de foc estan canviant, les eines de suport a la decisió per a la restauració postincendi són essencials per garantir boscos més resilients a llarg termini. L’augment de temperatura també debilita molts arbres mediterranis i facilita l’expansió de plagues com la dels escarabats barrinadors de l’escorça, especialment l’espècie Ips typographus, que pot provocar episodis de mortalitat massiva d’arbres.
L’estudi també identifica altres regions europees amb un risc elevat, com l’oest de França, les illes Britàniques o els Carpats, tot i que els investigadors subratllen que cap regió d’Europa quedarà al marge de l’augment d’aquestes pertorbacions.
Boscos més joves i menys capacitat d’absorbir carboni
L’augment dels incendis i de les plagues també tindrà conseqüències en l’estructura dels boscos. L’estudi preveu una reducció dels boscos madurs, que actualment representen només el 3% del total a Europa, i un increment dels boscos joves, especialment a les regions mediterrànies i temperades.
Aquest canvi pot reduir la capacitat dels boscos d’absorbir diòxid de carboni i actuar com a embornals de carboni, a més de provocar la pèrdua d’hàbitats clau per a la biodiversitat associada als boscos madurs. També pot generar impactes socioeconòmics en la gestió forestal, la prevenció d’incendis i les economies locals vinculades a la silvicultura.
Els investigadors apunten que alguns territoris podrien actuar com a refugis per als boscos madurs, entre ells els Pirineus, així com altres serralades mediterrànies i regions del nord d’Europa, tot i que consideren que aquests espais serien insuficients per compensar la pèrdua global.
Un missatge d’esperança
Malgrat les projeccions, l’estudi també ofereix un missatge d’esperança. Una reducció ambiciosa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle podria limitar l’augment global de les pertorbacions forestals a valors propers al 20%, molt per sota dels escenaris sense mitigació climàtica.
“Això indica que l’acció climàtica és clau i que encara hi ha marge per reduir els impactes”, conclou Josep Maria Espelta.
Els investigadors remarquen que els resultats s’han obtingut assumint una gestió forestal continuista. Si a la reducció d’emissions s’hi afegeixen canvis en la gestió forestal adaptada al canvi climàtic, es podria augmentar la resiliència dels boscos. Segons Jordi Garcia-Gonzalo, investigador del CTFC, el desenvolupament d’eines de suport a la presa de decisions permet dissenyar plans de gestió que maximitzin l’absorció de carboni, redueixin el risc d’incendis i assegurin la provisió de serveis ecosistèmics, com la disponibilitat d’aigua.
A banda de la TUM, el treball també ha comptat amb la participació de centres internacionals com la Universitat de Vermont (EUA), el CSIRO d’Austràlia i la ETH de Zuric, a més dels centres catalans CREAF, CTFC i Universitat de Girona.
