La Universitat de Girona (UdG) ha participat en l’elaboració d’un sistema que prediu l’estat de conservació dels peixos d’aigua dolça. Cal tenir en compte que aquestes espècies estan entre els grups taxonòmics més amenaçats i que moltes espècies no s’han pogut arribar a avaluar pel seu estat de conservació.
Per poder tirar endavant el projecte, els investigadors han fet una base de dades de 52 variables per a 10.631 espècies per generar el marc d’aprenentatge. En la recerca hi ha implicades set institucions, entre les quals la UdG amb l’investigador Emili Garcia-Berthou, i ha estat liderada per Christina Murphy i Andrés Olivos. Els resultats s’han publicat a la revista Nature Communications.
A partir d’aquesta base de dades de 52 variables per a 10.631 espècies de peixos d’aigua dolça, l’estudi revela que els principals predictors de perill inclouen variables d’hàbitat, l’ordre taxonòmic que classifica les espècies en grups, característiques hidrològiques i indicadors de pertorbació, remarcant la interacció entre ecologia, geografia i pressions humanes. Això ha permès que els models hagin assolit més precisió per a espècies no amenaçades en comparació amb espècies que sí que ho estan.
En aquest sentit, aquells peixos d’aigua dolça que pertanyen a un dels grups no amenaçats tendien a trobar-se en regions amb disponibilitat més alta d’aigua, densitat moderada d’embassaments, una mínima alteració de l’hàbitat, poca presència humana, un producte interior brut estable i relativament pocs tipus d’hàbitat per unitat de superfície.
A partir d’aquí, es van associar valors extrems de factors ambientals i socioeconòmics amb espècies que sí que es trobaven en perill. Aquest enfocament general i reproduïble facilita l’avaluació del risc de biodiversitat i guia una conservació proactiva.
