Treballar menys hores sense reduir el salari pot tenir efectes positius en la salut física i mental i en l’equilibri entre la vida laboral i personal. Així ho conclou un estudi liderat per l’Hospital del Mar Research Institute que analitza informes publicats en els darrers anys sobre experiències de reducció de jornada implantades a Europa.
El 82% dels treballs revisats han detectat una reducció de l’estrès i la fatiga, mentre que el 58% han apuntat més sensació de felicitat. Tot i això, la recerca ha alertat que aquestes mesures poden accentuar el repartiment desigual de les cures i el temps lliure entre homes i dones, motiu pel qual ha recomanat incorporar la perspectiva de gènere en el debat sobre la reducció de la jornada laboral.
L’equip investigador ha analitzat estudis publicats en els darrers onze anys sobre experiències avaluades de reducció de la jornada laboral. En total, la revisió inclou quinze informes que examinen setze iniciatives implantades a Europa. Set d’aquestes experiències s’han desenvolupat en països escandinaus, cinc a Europa occidental, amb dos casos a Espanya, i tres més combinen tots dos àmbits. La majoria d’iniciatives s’han dut a terme al sector públic: tretze en administracions o serveis públics i només dues en el sector privat, cap d’elles en l’àmbit industrial. En aquestes experiències, la reducció de la jornada oscil·lava entre el 10% i el 25% del temps de treball habitual.
En general, els resultats han apuntat que treballar menys hores sense reducció salarial té un impacte positiu tant en la salut mental i física com en l’equilibri entre la vida laboral i la personal. Tot i que alguns estudis han assenyalat que durant la fase inicial d’implantació poden aparèixer efectes negatius fins que les organitzacions i les plantilles s’adapten a la nova situació, el conjunt de la recerca mostra una tendència clarament favorable. Tots els treballs revisats han indicat millores en el balanç entre la vida laboral i la personal, mentre que el 82% han assenyalat beneficis en la salut mental, amb menys estrès, menys fatiga i esgotament, menys ansietat i una major capacitat de recuperació.
A més, el 58% dels estudis han detectat millores en la salut i el benestar general, incloent-hi una millor percepció de la pròpia salut, més sensació de felicitat i més satisfacció vital. També han mostrat que les persones que participen en aquestes experiències tendeixen a descansar millor, presenten nivells més baixos de fatiga i disposen de més temps per passar amb la família. Alguns treballs també han apuntat que aquest temps extra facilita la pràctica d’activitat física i s’associa amb una menor prevalença d’obesitat.
Segons els investigadors, aquests efectes es poden explicar, en part, per una menor exposició a situacions estressants vinculades a l’àmbit laboral i pel fet de disposar de més temps per desenvolupar activitats personals més enllà de la feina.
Malgrat aquests beneficis, la recerca també ha alertat que la reducció de la jornada pot accentuar els rols de gènere si no va acompanyada d’altres mesures. La doctora Mireia Utzet, investigadora del grup CISAL i coprimera autora de l’estudi, ha advertit que “no n’hi ha prou amb una reducció horària, sinó que calen altres intervencions amb perspectiva de gènere”. Segons els resultats analitzats, les dones acostumen a dedicar més temps a les tasques de cura i a les responsabilitats domèstiques quan es redueix la jornada, mentre que els homes tendeixen a utilitzar el temps addicional per a activitats personals o d’oci.
“Si només reduïm la jornada, sense que hi hagi una modificació més estructural de com tenim organitzada la vida i la societat, aquesta reducció horària impactarà de manera diferencial entre homes i dones”, ha explicat Utzet. En la mateixa línia, Mercè Soler, investigadora del grup del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca de Sant Joan de Déu i també coprimera autora del treball, ha defensat la necessitat d’“incorporar la perspectiva de gènere en el debat de la reducció de la jornada laboral, perquè fer una societat efectivament més saludable tant per homes com per dones no és només una qüestió d’horari laboral”.
Les investigadores també han advertit que la reducció d’hores no ha d’anar associada a un increment de les exigències laborals per fer la mateixa feina en menys temps. Si no s’acompanya d’altres mesures organitzatives per millorar les condicions de treball o d’ocupació, els beneficis podrien diluir-se i mantenir-se aspectes vinculats a la precarització laboral. Per això, han defensat que qualsevol iniciativa de reducció de jornada hauria d’anar acompanyada d’una anàlisi més àmplia de les condicions de treball i dels factors que poden influir en la salut de les persones treballadores.
L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Scandinavian Journal of Work, Environment & Health’ i s’ha desenvolupat amb finançament de la Unió General de Treballadors (UGT). El treball l’han dut a terme investigadors del Centre d’Investigació en Salut Laboral (CISAL), un grup conjunt de l’Hospital del Mar Research Institute i la Universitat Pompeu Fabra, així com del grup d’Avaluació de tecnologies sanitàries en Atenció Primària i Salut Mental (PRISMA), del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, amb la participació també de personal investigador de l’àrea del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
