La Biblioteca Maria Corominas de Cassà de la Selva ha tancat el 2025 amb un total de 29.451 préstecs, 665 més que l’any anterior, i amb 44.720 visitants anuals, unes dades que consoliden el seu paper com a equipament cultural i educatiu de referència al municipi.
El préstec de llibres continua sent el servei més utilitzat, amb 27.379 llibres prestats dins del volum global. Durant el 2025 s’han tramitat 230 nous carnets, fet que situa el total de persones usuàries en 6.901. La biblioteca ha obert 287 dies al llarg de l’any, amb una mitjana de 156 visites diàries.
Pel que fa al fons documental, s’han incorporat 2.025 nous ítems, assolint un total de 27.120 documents, dels quals 25.252 són materials subjectes a préstec.
Referent en música i dansa tradicionals catalanes
L’equipament avança en la seva especialització en música i dansa tradicionals catalanes, un àmbit vinculat a la identitat cultural de Cassà, històricament terra de músics. El fons es complementa amb més de 600 enregistraments sonors, alguns encara en procés de catalogació.
Durant el 2025 la biblioteca ha reforçat la programació musical amb la participació en el cicle 78 RPM del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. Entre març i desembre també es va dur a terme una prova pilot amb un moble reproductor de ràdio, CD i vinils, que va tenir bona acollida, especialment entre el públic infantil.
146 activitats i més de 4.200 participants
El Servei de dinamització i foment de la lectura ha programat 146 activitats, amb un total de 4.234 participants. Destaquen 37 visites escolars de primària i secundària, 22 sessions de dinamització lectora als centres educatius i diversos clubs de lectura infantils, juvenils i d’adults, aquests últims amb llista d’espera.
També s’han organitzat quatre tallers TIC d’alfabetització tecnològica, amb totes les places exhaurides, i s’ha iniciat la participació en el projecte Bibliomakers, adreçat a infants i joves.
La regidora Esther Domínguez ha destacat que la biblioteca manté el compromís amb l’excel·lència en el servei, la cooperació amb entitats del territori i la inclusivitat. Segons ha assenyalat, les dades del 2025 reflecteixen una biblioteca viva, arrelada al municipi i amb capacitat d’adaptació als nous interessos culturals i tecnològics de la ciutadania.
