Portbou ha detectat un augment de persones sense llar en els últims anys. Una part important són migrants que fan nit als voltants de l’estació internacional, mentre que altres casos estan vinculats amb persones amb problemes de salut mental.
Davant d’aquesta realitat, l’Ajuntament ha impulsat una taula de coordinació amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, els Mossos d’Esquadra, els serveis sanitaris i la Creu Roja per definir una estratègia conjunta i millorar l’atenció a aquest col·lectiu. Entre les primeres mesures plantejades hi ha l’habilitació d’un espai d’acollida per a episodis de fred o calor extrems. “En un municipi de mil habitants genera un malestar important i volem actuar”, ha assegurat l’alcalde, Gael Rodríguez.
Portbou ha estat històricament “un lloc de pas”, ha recordat Rodríguez, tant per al trànsit de viatgers com per als intercanvis comercials derivats de la seva ubicació transfronterera i l’estació internacional. Aquesta condició ha fet que sovint persones que migren o que es queden sense connexió ferroviària acabin dormint als carrers del municipi. En els darrers anys, segons l’alcalde, n’han detectat un augment.
Per això, han posat en marxa una taula de treball sobre el sensellarisme, integrada per l’Ajuntament, el Consell Comarcal, els Mossos d’Esquadra, els serveis sanitaris i la Creu Roja.
L’objectiu és elaborar un protocol d’actuació que millori la coordinació i l’atenció a aquestes persones. Tot i que la taula es troba encara “a les beceroles”, una de les línies prioritàries és habilitar un espai perquè els transeünts puguin pernoctar en episodis de temperatures extremes o inclemències meteorològiques.
El referent de sensellarisme del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Dani Sánchez, ha explicat que la ubicació fronterera converteix Portbou en un dels punts d’entrada i sortida dins dels itineraris migratoris.
Moltes de les persones que hi fan nit són migrants que queden sense tren en tractar-se de l’última estació en territori català, o bé n’hi ha d’altres que es queden bloquejades després que les autoritats franceses els impedeixin continuar el seu trajecte en arribar a França i els retornin al municipi.
150 retorns en calent de França al mes
Segons les dades dels serveis socials, cada mes es registren entre 140 i 150 “retorns en calent” des de França, és a dir, persones que les autoritats franceses retornen a Espanya per manca de documentació. “No totes aquestes persones es queden a Portbou”, ha matisat Sánchez, “moltes intenten reprendre el trajecte en tren o a través dels passos de muntanya”.
A més, també han detectat un increment de persones que fan el recorregut invers, de França cap a l’Estat espanyol. Es tracta, segons Sánchez, de “persones europees que consideren que poden trobar més oportunitats aquí”.
Més enllà dels fluxos migratoris, els serveis socials també atenen persones amb trastorns de salut mental, sovint propiciades per un consum actiu de substàncies com drogues o alcohol. “Quan hi ha episodis psicòtics o situacions de desorientació a la via pública, el malestar social és molt més visible en un poble de mil habitants com Portbou que en una ciutat gran”, ha assenyalat.
Cada setmana dos educadors visiten el municipi i recorren els carrers atenent aquestes persones que dormen al carrer. Formen part del servei itinerant gestionat per Suara Cooperativa i finançat pel Departament de Drets Social.
En alguns casos, la intervenció social és puntual i consisteix a facilitar una manta, un allotjament d’emergència, un àpat o fins i tot un bitllet de tren perquè la persona continuï el seu trajecte. En d’altres, la situació “s’enquista”, especialment quan hi ha patologies de salut mental que requereixen coordinació amb els serveis sanitaris i, en situacions extremes, ingressos involuntaris en centres especialitzats.
Reclam a administracions superiors
L’alcalde ha subratllat que el municipi sol no pot assumir un problema directament vinculat a la seva condició fronterera. “No tenim ni la capacitat ni l’estructura per assumir-ho en solitari”, ha afirmat. Per això, reclamarà més finançament i implicació a administracions supramunicipals per donar una resposta a la situació. “No podem obviar el problema, hem d’actuar”, ha conclòs l’alcalde.
