L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 10 anys de presó per abusar sexualment d’una menor a la Bisbal d’Empordà el 30 de maig del 2021. La sentència de la secció tercera conclou que “no existeix prova de càrrec que permeti enervar la presumpció d’innocència del processat”.
La sentència declara provat que cap a les dues de la matinada del 30 de maig del 2021 la menor estava a una festa d’aniversari a l’skatepark i que es va estirar en un banc en “posició fetal” perquè estava afectada pel consum d’alcohol i drogues. L’Audiència indica que en aquell moment “estava acompanyada” per l’acusat però resol que no s’ha acreditat que el processat li fiqués “la mà per sota del vestit” ni “li introduís dos dits” als genitals.
La fiscalia l’acusava d’un delicte d’abús sexual a menor de 16 anys amb penetració i sol·licitava 10 anys de presó i 8 anys de llibertat vigilada. També volia que el processat no es pogués acostar a menys de 500 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 12 anys i que l’indemnitzés amb 12.600 euros en concepte de responsabilitat civil. La defensa, encapçalada pel lletrat Narcís Badosa, demanava l’absolució.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Manuel Ignacio Marcello, resol que les versions “enfrontades i contraposades” de la denunciant i l’acusat obliguen a recórrer al conjunt de proves per poder determinar si el relat de la víctima “compta amb elements que el corroborin”. I la sala ja anticipa que tant les declaracions dels testimonis com les proves pericials desplegades al judici “no tenen la capacitat suficient” per enervar la presumpció d’innocència.
L’Audiència remarca que no s’ha localitzat perfil genètic de l’acusat en la víctima, que l’exploració ginecològica tampoc va detectar lesions i que hi ha dos testimonis que van declarar al judici -una la parella del processat i l’altra una amiga d’ella- que “desmenteixen completament” l’acusació i reforcen la versió “exculpatòria”.
Totes dues van explicar que estaven a pocs metres del banc i que no van veure cap atac sexual. Una d’elles va assegurar que el processat va tenir un got en una mà i el mòbil en l’altra en tot moment i l’altra que l’acusat només va estar “un minut” i “dret” al costat de la menor.
El tribunal també lamenta no haver pogut comptar amb les declaracions de psicòlegs o metges que hagin tractat la víctima arran dels fets, perquè no s’han citat a declarar, i argumenta que això impedeix determinar les possibles seqüeles dels fets: “Hi ha orfandat de proves en relació amb el tractament específic i el seguiment psicològic que rebés pels fets”.
Finalment, l’Audiència assenyala que la conducta “posterior” de la menor “tampoc permet secundar la seva denúncia”. En aquest sentit, el tribunal remarca que la víctima va dir al judici que, després dels fets, “marxava” quan es trobava l’acusat i la seva parella de festa, que se sentia “intimidada” i que va arribar a rebre amenaces. Segons el tribunal, aquesta afirmació queda “absolutament refutada” per una fotografia aportada per la defensa, feta a Platja d’Aro el desembre del 2024, on apareixen la víctima, l’acusat i la seva parella.
“La imatge és eloqüent i no s’adiu amb el comportament d’una persona que se sent intimidada pel seu suposat agressor i que pretén evitar la seva presència. I tampoc casa amb el diagnòstic d’estrès posttraumàtic agut que es fa constar al dictamen dels metges forenses”, conclou l’Audiència.
Trencament de mesura cautelar
La fotografia ha estat cabdal per al tribunal per dictar una sentència absolutòria, però suposa que l’Audiència ordeni investigar l’acusat per un presumpte delicte de trencament de mesura cautelar perquè, en el moment de prendre la imatge, tenia en vigor una ordre d’allunyament dictada pel jutjat d’instrucció 1 de la Bisbal d’Empordà que li prohibia acostar-se o comunicar-se amb la menor.
La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.
