Això de visitar el videoclub per triar una pel·lícula tenia, i això és innegable, tota una litúrgia associada que li aportava un cert atractiu. Una cosa menys interessant resultava anar-la a tornar. A finals dels anys 90, una petita companyia californiana va ser visionària i va introduir un sistema per enviar DVDs de lloguer a través de correu. Una mica menys d'encant, però molta més comoditat.
Aquesta empresa era Netflix. I la veritat és que la seva gran fama actual té poc a veure amb el sistema escollit en aquells primers compassos i molt amb l'estructura del present, basada en una tecnologia que està a l'ordre del dia: el streaming. Un enorme catàleg al servei dels usuaris, on troben sèries, pel·lícules i documentals. A dia d'avui, Netflix té més de 300 milions de subscriptors a tot el món.
Això del streaming no és exclusiu de la retransmissió del cel·luloide; abasta més sectors. S'ha popularitzat especialment en els continguts a través de les xarxes socials (TikTok, Twitch…). També és un format innovador per als clàssics jocs, que es poden trobar al casino en vivo. I els esports cada cop ho incorporen més per arribar al gran públic. Però aquesta tecnologia va ser, sobretot, “aigua de maig” per al model de negoci de Netflix.
Amazon sap bé què és aprofitar els avenços tècnics perquè els consumidors puguin adquirir productes des de casa. És la segona empresa que més factura del món. Com ja deu saber el lector, Amazon té la seva pròpia plataforma de streaming: Prime Video. I, si parlem de cinema, potser la distribuïdora més important (una de les quatre Majors) sigui The Walt Disney Company. Sí, Disney també té una plataforma particular.
Juntament amb HBO Max (propietat de Warner Bros), formen el principal ventall d'aquests serveis i copen la majoria del mercat. La pugna entre ells és salvatge i el present està marcat per una notícia que pot representar un terratrèmol en aquest ecosistema. La citada Warner Bros podria acabar en mans de Netflix, que passaria a tenir una porció encara molt més gran del pastís, si es confirmen els rumors.
Els californians tenen com a rival Paramount a la compra. I les xifres de les ofertes són de vertigen: desenes de milers de milions de dòlars. És clar que està en joc el domini d'una indústria que, més que no pas el futur, és el present. Actualment, sembla que el mercat està posant cert ordre o, si més no, evolucionant cap a un model més sostenible, després d'uns anys en què l'aparició de noves plataformes estava a l'ordre del dia.
Prime ha presentat una estratègia interessant: tenir un portal propi obert perquè l'usuari es pugui subscriure a altres opcions (Showtime, Apple TV…). Paral·lelament, operadors més petits s'han anat afegint a aquests formats, fusionant-se o desapareixent. Els gegants són els que segueixen al capdavant i, a la vista del que pot passar amb Warner i Netflix (o amb Paramount), encara es faran més grans.
I, amb el seu poder actual, també s'han convertit en els protagonistes d'algunes de les estrenes més publicitats del present. Convenis amb productores, directors, etc., que els asseguren un material propi de gran repercussió. Cosa que se suma als avantatges que les plataformes ja ofereixen per si mateix: comoditat, amplis catàlegs, preus ajustats, serveis complementaris (com els videojocs a Netflix) i molt més.
Mentrestant, les sales de cinema pateixen considerablement per assolir els nivells de públic previs al 2020. I la televisió tradicional veu com les seves audiències se'n ressenten davant aquest canvi de model. La taquilla ja no és el que era i la indústria del cel·luloide està en ple procés d'adaptació a aquesta realitat: llarga vida a la combinació de streaming i setè art.
