La demarcació de Girona continua sent el territori amb més pes del lloguer turístic a Catalunya, tot i la forta reducció del nombre d’habitatges d’ús turístic registrada en l’últim any. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre el 2024 i el 2025 els pisos destinats al lloguer turístic s’han reduït un 11,3% interanual a Catalunya —gairebé 6.000 habitatges menys— fins a situar-se en 46.915 immobles, la xifra més baixa des del 2020.
A Girona, la caiguda interanual ha estat de l'11,7%, amb 2.356 pisos turístics menys, però tot i així la demarcació concentra actualment 17.754 habitatges d’ús turístic, una xifra superior a la de Barcelona, que en té 15.741. En termes relatius, Girona també destaca clarament: el 3,5% del parc d’habitatges correspon a pisos turístics, molt per sobre de Barcelona (0,61%), Tarragona (1,94%) o Lleida (1,04%).
La reducció del parc turístic és generalitzada arreu del país i deixa l’oferta catalana en el nivell més baix dels darrers cinc anys. En comparació amb l’agost del 2020, quan hi havia 63.199 pisos turístics, la davallada és de gairebé un 26%, fet que implica que un de cada quatre habitatges ha deixat de tenir aquest ús. Pel que fa a les places disponibles, la reducció és encara més acusada: 72.000 menys, un 22% de caiguda.
La demarcació de Barcelona és la que registra la pèrdua més intensa a llarg termini, amb prop del 40% dels pisos turístics tancats des del 2020. En l’últim any, però, totes les demarcacions han registrat descensos: Tarragona ha perdut un 8,6% dels habitatges (1.023), i Lleida, un 5,6% (160).
Girona, al capdavant en pes municipal
L’impacte del lloguer turístic és especialment rellevant en diversos municipis gironins. Sales de Llierca (Garrotxa) és el municipi català amb més pes d’habitatge turístic sobre el total residencial, amb un 20%. També destaquen Portbou (Alt Empordà), amb un 15,2%, Cadaqués (Alt Empordà), amb un 12,95%, i Begur (Baix Empordà), amb un 11,92%. Només una desena de municipis catalans superen el llindar del 10%.
En el conjunt del país, els pisos turístics representen ara l’1,2% del parc d’habitatges, una de les proporcions més baixes de la sèrie històrica de l’INE, només per sobre del mínim registrat el febrer del 2023.
Efecte de les polítiques d’habitatge
La caiguda de l’oferta coincideix amb les mesures legislatives i executives impulsades els darrers anys tant pel govern espanyol com pel català per afavorir el lloguer residencial. L’executiu estatal ha valorat les dades positivament i les ha atribuït a “l’acció decidida” per limitar el lloguer turístic.
Segons el ministeri que encapçala Isabel Rodríguez, els resultats reflecteixen l’impacte del Registre Únic d’Arrendaments i de la reforma de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH), que dona més capacitat als veïns per vetar l’ús turístic dels habitatges dins de les comunitats.
