L’activista Òscar Campos, la CUP, Òmnium, l’Associació Ateneu Popular de Girona, l’Associació No al Racisme de Girona i Salt, i la Federació d’Entitats Socioculturals de Salt han presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió judicial d’inadmetre la querella que van interposar contra María Isern.
Es tracta de l’agent de la Policia Nacional que va mantenir una relació de parella i convivència amb Campos per infiltrar-se en el moviment independentista i social de Girona. Segons una nota de premsa d’Òmnium d’aquest dilluns, el recurs —presentat per Benet Salellas— sol·licita l’empara constitucional per la decisió de la justícia espanyola de “no investigar” l’actuació de l’agent infiltrada.
L’agent policial va adoptar una identitat falsa per “guanyar-se la confiança” de Campos i va establir-hi una relació sentimental per tenir accés a informació d’espais, entitats i formacions, i controlar-ne les activitats i el dia a dia, tal com recorda la nota de premsa. Les entitats consideren que Isern va “cosificar” Campos convertint-lo en un “simple instrument” per aconseguir els seus objectius. Tal com remarca la nota, l’agent no hauria aconseguit l’accés a la informació si s’hagués sabut que era policia.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha titllat d’“inacceptable” el fet que, més de dos anys després de la presentació de la querella, la justícia espanyola “continuï protegint les males pràctiques” de l’Estat contra l’independentisme i els moviments socials de base.
Antich ha afirmat, a través de la nota enviada als mitjans, que infiltrar agents de policia en un moviment democràtic i pacífic “sense el més mínim indici de delicte ja és aberrant en si mateix”. Però que la justícia, a sobre, es negui a investigar-ho és “intolerable” i una “vulneració flagrant” de drets fonamentals, com el dret a tutela judicial efectiva, el dret a la intimitat i a la vida privada, la integritat moral i els drets de participació i d’associació, tal com ha denunciat.
Antich també ha lamentat que, en el cas de Campos, qui va ser treballador d’Òmnium, la situació és encara més “esgarrifosa” tant per les implicacions emocionals de l’engany com per la sospita i el trauma que ha generat.
“Nou atac a la democràcia"
La campanya d’infiltracions de la policia espanyola a organitzacions independentistes i moviments socials de base és “una estratègia més pròpia d’estats policials” i va més enllà del que permet la llei, segons Òmnium. El fet que s’hagin descobert infiltrats a diferents llocs i entitats dels Països Catalans demostra, a més, que és una “pràctica estructural” que compta amb l’aval del govern espanyol, tal com remarca el text.
“Infiltrar policies a moviments socials és il·legal i és una forma més d’espionatge contra la dissidència política que vulnera nombrosos drets fonamentals”, expliquen les entitats querellants. “Fer-ho a través de relacions íntimes és una altra forma de violència i d’abús” incompatibles amb els estàndards d’un estat democràtic. “I negar-se a investigar-ho és directament un atac a l’essència de la democràcia”, afegeixen.
Una interlocutòria preocupant
L’Audiència Provincial de Girona va confirmar el 16 de desembre l’arxivament de la querella contra Isern en considerar que, en tot moment, la relació amb Campos va ser “consentida” i que l’agent infiltrada simplement va “ometre” la seva identitat. De fet, la interlocutòria de l’Audiència assenyala que va ser Campos qui va generar el conflicte quan va decidir investigar la identitat de la seva parella per les sospites fonamentades que tenia.
“La resolució impugnada responsabilitza la víctima d’haver patit els danys denunciats”, denuncien les entitats impulsores del recurs, sota la lògica que si no hagués furgat, no hauria enxampat Isern i, per tant, “no s’hauria sentit cosificat”.
Així mateix, el recurs també denuncia que l’Audiència Provincial, sense haver practicat cap diligència d’investigació, “pressuposa” que les ordres rebudes per l’agent infiltrada justificaven cosificar Campos, una conclusió “arbitrària” perquè no se sap res sobre la seva missió i objectius precisament perquè no s’ha volgut investigar.
Relació “consentida”
L’Audiència va arxivar la querella el 22 de desembre. La interlocutòria s’alinea amb la decisió del jutjat d’instrucció i conclou que no hi va haver ni delicte de tortures ni tampoc de revelació de secrets. L’Audiència destaca que la relació va ser “consentida” i que l’agent “no va prevaldre’s de la seva condició de funcionari públic”, sinó que tan sols “la va ometre”.
A més, subratlla que tan sols hi ha “sospites” que la policia “s’apoderés” d’informació reservada i que, en tot cas, no la va obtenir de manera fraudulenta (precisament, perquè era la parella de l’activista).
