La demarcació de Girona ha registrat un dels vuit casos atesos pels Mossos d’Esquadra el passat 2025 relacionats amb la mutilació genital femenina (MGF), una pràctica que, tot i ser difícil de detectar, continua present a Catalunya. En total, el cos policial ha intervingut amb sis menors en situació de risc preventiu —que podrien haver patit la mutilació si viatjaven al país d’origen de la família— i dues noies majors d’edat que ja havien estat mutilades abans d’arribar al país.
Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que se celebra el 6 de febrer, aquest diari ha parlat amb la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a Víctimes dels Mossos d’Esquadra, que alerta que la detecció és especialment complexa perquè la majoria de víctimes són menors d’edat i perquè la sexualitat continua sent un tema tabú en moltes cultures. En aquest context, el cos insisteix en la necessitat de reforçar la prevenció, la formació i la conscienciació, en un entorn marcat per fluxos migratoris constants.
La identificació de situacions de risc no acostuma a produir-se per denúncies directes, sinó per indicadors subtils que detecten els professionals que formen part del protocol contra la MGF, com ara serveis socials, centres educatius o l’atenció primària. De fet, dels vuit casos atesos aquest any, sis s’han detectat gràcies a la tasca preventiva, i quatre d’aquests directament pels serveis socials.
Segons ha explicat Judith Avellaneda, membre de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a Víctimes, hi ha diversos factors de risc que activen les alertes. Entre aquests, que la menor pertanyi a ètnies practicants de la mutilació, l’existència de viatges sobtats al país d’origen, especialment fora de períodes vacacionals, relats imprecisos sobre el motiu del desplaçament o situacions en què la nena no viatja amb els progenitors. Davant aquests casos, el protocol estableix una visita a Pediatria i l’obligació que els pares signin un compromís escrit de no mutilació.
Un cop feta la valoració conjunta, el cas es trasllada al jutjat, que pot acordar mesures cautelars com la retirada del passaport o la prohibició de sortir del país fins a la majoria d’edat. Aquestes mesures poden mantenir-se durant anys. Avellaneda ha posat com a exemple el seguiment d’una família amb tres filles, una de les quals ja va ser objecte de mesures cautelars el 2013. Tot i que recentment els pares han signat el compromís de no mutilació per a les dues germanes petites, la prohibició de sortida del país de la primera filla continua vigent.
Pel que fa a les dues noies majors d’edat ateses aquest 2025, la policia va tenir coneixement dels casos a través d’una fundació especialitzada. En aquests supòsits, els Mossos informen els jutjats i la fiscalia, però no s’instrueix causa penal, ja que la mutilació no es va produir ni facilitar des de Catalunya.
L’edat mitjana de les persones ateses aquest any és d’onze anys, amb casos que van dels cinc als divuit anys. Territorialment, quatre casos corresponen a la Regió Policial Metropolitana Nord, dos a Ponent —els de les majors d’edat—, un a la Metropolitana Sud i un a la Regió Policial de Girona.
Els Mossos assumeixen que existeix una xifra oculta de casos. Segons Avellaneda, moltes nenes no són conscients que patiran un delicte i, a més, la MGF forma part de l’àmbit de la sexualitat, un terreny especialment íntim i silenciat en algunes cultures. “En alguns entorns, el normal és estar mutilada i patir problemes de salut associats”, ha assenyalat, fet que pot retardar durant anys la presa de consciència de les víctimes.
Tot i que les dades mostren una lleugera davallada —el 2023 es van detectar 13 casos preventius, el 2024 deu i el 2025 sis—, els Mossos insisteixen que la problemàtica persisteix. “Vivim en un món globalitzat, amb migracions constants”, ha remarcat Avellaneda, que defensa una coordinació estreta entre tots els agents del protocol.
En paral·lel, el cos participa en accions internacionals de prevenció, com un programa a Gàmbia, on col·labora amb la policia local per compartir experiències, reforçar la conscienciació i donar a conèixer el model de prevenció que s’aplica a Catalunya.
