Les limitacions temporals de velocitat a la xarxa ferroviària de la demarcació de Girona s’han doblat des de finals del 2018, segons documents interns d’Adif als quals ha tingut accés aquest diari. Fa set anys i mig, Girona concentrava 14 trams amb restriccions, mentre que aquesta setmana n’hi ha 28, dins un context general d’empitjorament de l’estat de la infraestructura a Catalunya.
Aquest increment s’emmarca en una tendència global a la xarxa catalana. A l’octubre del 2018, Adif tenia identificats 90 trams amb limitacions temporals de velocitat que afectaven 78,8 quilòmetres. Actualment, el Document Setmanal de Limitacions de Velocitat recull 179 trams amb restriccions que s’estenen fins als 130 quilòmetres, gairebé el doble tant en punts afectats com en longitud de via.
Per demarcacions, l’augment també és rellevant. Barcelona ha passat de 42 trams el 2018 a 86; Tarragona, de 19 a 57; i Girona, de 14 a 28. L’única excepció és Lleida, que ha reduït les incidències de 15 a 8, tot i que el 2023 només en tenia tres.
Aquestes limitacions tenen un impacte directe en els temps de viatge i en l’operativa ferroviària. Com més trams amb velocitat reduïda, més lent circula el tren i més retards acumulats es produeixen. A més, generen problemes de planificació: si un maquinista no pot completar dos serveis programats per l’obligació de circular més a poc a poc, cal buscar-ne un altre, fet que complica encara més el servei.
Més de 20 anys de temporalitat
Adif publica setmanalment el document intern amb les limitacions vigents, on s’indica la velocitat màxima permesa i el motiu de la restricció. Anteriorment, aquest registre es feia mitjançant la Consigna Sèrie B, que incloïa dades com la data d’inici de la incidència, informació que ja no es facilita.
Això permet comprovar que algunes limitacions arrosseguen dècades. Dels 14 trams que ja apareixien el 2018 i que encara avui no s’han resolt, destaca especialment el de Raimat (Segrià), actiu des del 2005 per deficiències en un terraplè. Inicialment el límit era de 80 km/h, però actualment ha baixat fins als 30 km/h, amb l’anotació de “terraplè risc alt”.
A pocs quilòmetres d’aquest punt, entre Lleida i el límit amb l’Aragó, hi ha dos trams més amb restriccions des del 2013, també per problemes estructurals als terraplens, amb límits de 30 i 50 km/h.
Línies històricament més afectades
Entre les línies amb més incidències hi ha l’R15, especialment entre Riba-roja d’Ebre i Reus, on actualment hi ha 17 trams amb limitacions, davant dels vuit del 2018. Només un d’aquests es manté des d’aleshores: una trinxera en mal estat als Guiamets (Priorat).
A la línia R11, en el seu tram gironí, el 2018 hi havia vuit segments afectats que sumaven 5,6 quilòmetres. Tot i que aquelles restriccions concretes es van eliminar, avui han aparegut noves limitacions molt properes, fins al punt que aquesta setmana el document d’Adif recull 16 trams amb velocitat reduïda.
Un altre punt crític és la R4, entre els Monjos i Castellbisbal. En aquest sector s’ha passat de vuit trams amb limitacions el 2018 a divuit actualment. Només una restricció es manté des d’aleshores, a Sant Sadurní d’Anoia, però ha empitjorat: el tram afectat ha crescut de 700 metres a 1,3 quilòmetres i la velocitat màxima ha baixat de 100 a 60 km/h.
Finalment, l’única línia que ha deixat de ser conflictiva respecte al 2018 és la que uneix Reus, Constantí i Repsol Química, utilitzada exclusivament per mercaderies del sector químic. Fa vuit anys, tot el traçat tenia restriccions; avui Adif ja no n’hi fixa cap.
