La periodistaAgnès Batlle (Torroella de Fluvià, 1978) ha publicat ‘Arrels rebels’ (Ara Llibres) un llibre que recull el testimoni d’una generació que reivindica el teixit agrícola i ramader.
Per fer-ho es nodreix de les històries d’una desena d’adolescents de diferents edats i procedències que tenen una cosa en comú: la seva vocació pel camp, així com la voluntat de recuperar professions que pateixen una crisi de relleu generacional. Un dels protagonistes és el seu fill, en Pau, el motiu pel qual va decidir investigar. “He trobat en tots els joves una gran convicció”, explica Batlle en una entrevista, “no només de salvar un llegat personal i familiar, sinó una consciència de paisatge i territori”.
En Pau va manifestar des de ben petit un clar interès pel camp i, posteriorment, la voluntat de dedicar-se professionalment al mateix que els seus avis. Tot i viure en un entorn urbà, la família de l’autora procedeix de pagès, un fet que assegura que sempre ha impactat de forma directa en el seu fill. La seva connexió amb la vida de poble va acabar de consolidar-se durant la pandèmia, segons l’autora, que afirma que va ser allà quan va tenir clar que volia agafar el fil del llegat familiar.
La seva experiència va portar Batlle a buscar casos d’altres adolescents en situacions similars i en va acabar trobant una desena d’entre 16 i 19 anys de diferents sectors i comarques, que van des de l’Alt Empordà fins al Delta de l’Ebre, passant per Lleida o la Catalunya central. Tots ells, segons l’autora, són exemples de “relleu generacional” que volen evitar que el llegat de la seva família quedi abandonat, i per això es formen per recuperar-lo i posar-lo al dia.
Batlle destaca sobretot la “passió i la convicció” d’una franja d’edat que, sovint, es titlla d’indecisa i negativa. “No només ho fan per a ells, sinó com una aposta de societat ferma”, subratlla, “es tracta d’un camí que no és estable ni segur”. Una realitat que l’escriptora veu molt “esperançadora”, ja que va més enllà de mantenir unes terres o unes granges, sinó que busca preservar també un llenguatge, un vocabulari i, en definitiva, una cultura.
El llibre parla de diferents aspectes que impacten en el dia a dia dels joves, com poden ser la competència deslleial, la necessitat de buscar noves formes de treballar més sostenibles i ecològiques o la implementació de les noves tecnologies. També reflexiona sobre la necessitat de donar més prestigi a la imatge de la pagesia, la qual Batlle lamenta que, sovint, ha estat menystinguda. “Crec que la gent de ciutat hem girat molt l’esquena al sector, i jo la primera, però s’ha d’entendre la duresa i la importància d’aquestes feines”, insisteix.
“És molt esperançador veure aquests adolescents tan valents i amb unes idees tan clares i fermes”, conclou l’autora, que admet que seria bonic descobrir què ha passat amb tots aquests joves d’aquí a deu anys. “Veure si ells han aconseguit fer realitat el seu futur i també si com a societat hem fet una aposta ferma pel nostre territori”, afegeix.
