El conductor kamikaze acusat de provocar un accident mortal a l’AP7 a la Jonquera (Alt Empordà) fugint de la policia francesa el 10 de juny del 2023 ha declarat aquest dimecres davant el jurat popular que s’encarregarà d’emetre el veredicte.
El processat ha dit que “no imaginava” que pogués provocar un xoc mortal i que no va ser fins després de la topada que es va adonar que havia comès “una bogeria”. L’acusat ha admès que duia un carregament de droga, que havia recollit a Olot i havia de portar fins a Perpinyà. Segons la seva versió, quan va veure llums de policia en territori francès, es va “estressar molt” i va optar per girar cua, sense ser conscient que anava contra direcció per una autopista perquè no coneixia la carretera.
L’acusat ha declarat en últim lloc al judici que es fa a l’Audiència de Girona amb jurat popular i abans del tràmit de conclusions i informes. El fiscal Jerónimo Gómez ha modificat l’escrit de conclusions provisionals i demana ara 16 anys i mig de presó per un delicte d’homicidi en concurs ideal amb conducció temerària amb menyspreu manifest cap a la vida de les persones i d’un delicte contra la salut pública perquè duia més de 16 quilos de marihuana i haixix al cotxe. Inicialment, l’acusació pública sol·licitava 19 anys de presó.
El processat ha respost a totes les preguntes del fiscal i de les parts i ha reconegut que la nit del 10 a l’11 de juny del 2023 duia un carregament de droga al cotxe. Segons ha detallat, no havia tingut cap contacte previ amb el món de la delinqüència i era “el primer cop” que transportava haixix i marihuana.
L’acusat assegura que era consumidor habitual de porros i que havia acordat amb un dels homes que li subministrava droga que li pagarien 1.000 euros (500 abans i l’altra meitat un cop feta la feina) si anava fins a Olot a recollir un carregament i el traslladava fins a Perpinyà.
Ha assegurat que va haver de fer el transport en cap de setmana perquè el cotxe era de la seva mare i només en podia disposar els caps de setmana. També ha dit que no havia estat mai al país, no coneixia les carreteres i es desplaçava seguint el GPS. Va viatjar de nit seguint les recomanacions dels suposats narcotraficants perquè li van dir que era quan hi havia menys controls a les carreteres.
El processat, que aleshores tenia 22 anys, ha explicat que ni tan sols es va plantejar què faria si es trobava la policia. Per això, sosté que va reaccionar “sense pensar” quan circulant per l’autopista en territori francès entre el Pertús i el Voló va veure llums de patrulles de la policia: “Estava convençut que eren allà per mi”. Aleshores, va decidir girar enmig de l’autopista i fer un canvi de sentit.
L’acusat ha remarcat que no sabia que anava per l’autopista i que estava circulant contra direcció i ha negat que anés a gran velocitat, tal com van afirmar les patrulles de la Policia Nacional francesa que no el van poder interceptar abans del xoc mortal. Segons la seva versió, anava a una velocitat d’uns 90 km/h. Responent a la pregunta del fiscal, ha asseverat que en cap moment es va plantejar que podia ser “un perill” per als altres conductors perquè l’únic que tenia al cap era fugir de la policia: “Estava molt estressat i només pensava a escapar-me”.
L’acusat ha dit que no es va adonar dels senyals de trànsit que indicaven que anava contra direcció -tot i que segons el fiscal se’n va trobar una trentena- ni tampoc va veure una patrulla de la policia francesa que intentava donar-li l’alto. L’accident va tenir lloc ja a l’AP-7, al terme municipal de la Jonquera, quan va topar frontalment amb el vehicle de la víctima, que va morir a l’acte. Era un home de 61 anys de nacionalitat polonesa.
Després de l’impacte, l’acusat va quedar atrapat dins el vehicle i va ser un policia francès qui el va ajudar a sortir del cotxe. Segons ha dit, el mateix agent el va haver de protegir perquè hi havia altres conductors que s’havien aturat, l’increpaven i l’intentaven agredir. “Quan el policia em va dir que havia matat una persona per la droga em vaig adonar que havia comès una bogeria”.
El kamikaze ha al·legat que aquell dia havia consumit droga, tot i que el fiscal ha asseverat que l’anàlisi d’orina que li van fer no va detectar la presència de cap substància. A més, ha reconegut que en una primera declaració al jutjat va negar que conduís ell i que sabés que duia droga. L’acusat al·lega que ho va dir seguint les recomanacions del primer advocat que va tenir i que va decidir canviar de lletrat perquè volia dir “la veritat”.
El processat està en presó preventiva des del moment dels fets i ha arribat a l’Audiència de Girona custodiat pels Mossos d’Esquadra. L’acusat ha remarcat que, des d’aleshores, no ha demanat mai sortir en llibertat perquè entén que mereix està a la presó perquè ha de “pagar” pel que va fer: “Em pesarà tota la vida”.
Un dany irreparable
L’advocat de l’acusació particular ha llegit, al tràmit d’informes, una carta que la família de la víctima ha escrit adreçada al tribunal i al jurat popular. “Sentim una profunda compassió per la família de l’acusat. Sabem que ells també viuen una tragèdia, tot i que d’una altra manera”, començava la carta després d’agrair el paper de la justícia espanyola.
La família de la víctima confia que "Déu algun dia perdoni" l'acusat. "Però no podem acceptar la pèrdua que ens ha tocat patir. L'acusat, d'aquí a un temps, podrà seure amb la seva família per Nadal o per celebrar un aniversari, però a nosaltres ens ha arrabassat aquesta possibilitat per sempre", han lamentat. Els familiars creuen que no es va tractar "d'un accident desafortunat que no es podia preveure" sinó d'una "fugida deliberada de la justícia", una "decisió cínica i calculada".
"L'acusat és jove, però té prou edat per tenir fills, per tenir permís de conduir o per anar a l'exèrcit a defensar la seva pàtria. A nosaltres sempre ens faltarà la víctima, ningú podrà omplir aquest buit", han conclòs.
La defensa, encapçalada pel lletrat Daniel Muntada, considera que l'acusat era "un jove sense contacte previ amb el món delictiu" perquè no tenia antecedents ni policials ni judicials i que està penedit dels fets. Segons el relat de l'escrit de conclusions, el processat duia el carregament de droga que li havien preparat "persones a qui temia fallar" i va conduir per una carretera per on no havia circulat mai. Per això, sosté que quan va advertir la presència policial va entrar en pànic i, sense tenir temps de reflexionar, va intentar fugir sense adonar-se que la via "era de sentit únic". La defensa remarca que "mai va voler matar ningú".
Finalment, també argüeix que el processat era addicte al consum de marihuana i haixix des dels 19 anys i que ha col·laborat amb la justícia i està penedit dels fets.
Un cop acabades les sessions del judici, el magistrat president preveu entregar l'objecte del veredicte al jurat popular aquest dijous al matí, que es retirarà a deliberar. El judici es fa a la secció quarta de l'Audiència de Girona.
