L’augment de la soledat no volguda al Baix Empordà, especialment en gent gran, genera desigualtats entre aquest col·lectiu en funció de si viuen en un poble petit o en una ciutat més gran. El motiu es deriva de la llei de dependència.
D’una banda, pels retards que acumulen les valoracions de les persones que ho demanen i que fa que molta gent es trobi en una situació de vulnerabilitat i allunyada dels serveis que pot tenir en un municipi més gran i de l’altre pels requisits de la llei -com tenir familiars empadronats al mateix poble- i que ho dificulta encara més. Tot plegat fa que des dels pobles petits hagin d’enginyar activitats “amb els pocs recursos que tenen” per poder oferir a la gent gran que hi viu.
La Maria Teixidor frega els 90 anys. Viu a Jafre (Baix Empordà) de tota la vida i participa en totes les activitats que fa l’Ajuntament. Al taller de memòria dels dijous, les activitats físiques al parc de divendres i al taller d’informàtica que fan regularment. Tres activitats que l’Ajuntament -amb el suport del Consell Comarcal del Baix Empordà- posa a disposició de tothom “però pensant especialment amb la gent gran”.
“M’agrada molt i vull fer de tot. A casa també cuino, escolto la ràdio i cada dia surto a passejar pel poble”, diu la Maria. La realitat, però, és que cada vegada hi ha més gent gran vivint sola en pobles petits de la comarca i això afecta el seu dia a dia.
Una solució és la llei de dependència, que hauria de facilitar uns serveis per a aquest col·lectiu, però entre els retards en les valoracions i els requisits per poder accedir a l’ajuda fa que molts avis de pobles “ho tinguin més complicat” que els que viuen en municipis més grans amb més serveis a l’abast.
Un bon exemple és haver-se de desplaçar. La falta d’un transport públic “eficient” fa que la gent gran que ha d’anar, per exemple, a fer tràmits a la Bisbal o a l’hospital de Palamós se’ls “faci una muntanya”. La treballadora social i tècnica del CCBE, Sílvia Mas, denuncia que actualment el retard de valoracions de la llei de dependència està en un any i per l’obtenció d’una targeta acreditativa per poder aparcar en zona de minusvàlids triga 21 mesos.
Mas revela que aquesta situació genera un malestar a les persones grans que pateixen la soledat no volguda i moltes elles necessiten un suport psicològic que el consell els presta, però “que ha quedat saturat per la demanda que hi ha”. “Hem de pensar que al final són persones que estan molt soles i que no poden sortir a fer massa res”, explica.
“Fer poble”, una de les claus
Des de l’Ajuntament de Jafre expliquen que una de les claus per poder donar resposta al que passa és fer aquestes activitats, que moltes vegades fan amb “els pocs recursos disponibles”. “Intentem moure els fils per poder fer tot això aquí i que no s’hagin de desplaçar. Procurem que això els beneficiï des d’un punt de vista de salut mental”, explica l’alcaldessa, Èlia Bantí.
Per això, Bantí diu que és “molt important fer poble” i que tothom estigui al cas del seu veí. “És allò de dir que en un poble ens coneixem tots i tenim cura uns dels altres”, diu l’alcaldessa.
Des del Consell Comarcal del Baix Empordà recorden que els municipis petits no tenen les possibilitats que sí hi ha en pobles i ciutats més grans de donar servei a la seva població, ja que el pressupost sol ser molt baix.
“Es tracta que tothom pugui viure amb dignitat, també a la part final de la seva vida”, remarca el president del CCBE, Enric Marquès, que reconeix “el problema” que suposa per a les persones grans la falta de transport públic que hi ha a la comarca i que afecta especialment aquest col·lectiu.
