Avui 30 de desembre es compleixen 25 anys de la tragèdia del Balandrau, un dels episodis més greus viscuts mai a la muntanya catalana. El temporal va afectar un grup de cinc esquiadors de muntanya i un altre de tres excursionistes en aquest cim del Ripollès, en una jornada marcada per un torb extrem, temperatures molt baixes i una visibilitat pràcticament nul·la que va deixar set víctimes mortals.
Les ratxes de vent, que van arribar als 180 quilòmetres per hora, juntament amb el fred intens i una allau, van resultar mortals. Només un dels esquiadors va sobreviure. En alguns punts de la zona s’hi van arribar a acumular fins a sis metres de neu, fet que va dificultar greument les tasques de recerca.
Els Bombers de la Generalitat van liderar un ampli dispositiu de rescat en què van participar també els Mossos d’Esquadra, els bombers de la Vall d’Aran, els bombers d’Andorra, la Gendarmeria francesa i un grup de voluntaris. Aquell servei va ser especialment rellevant perquè va ser el primer cop que van actuar conjuntament totes les bases del Grup d’Actuacions Especials (GRAE).
La darrera víctima no va poder ser localitzada fins a la primavera, coincidint amb el desglaç, mesos després del temporal.
Les 7 víctimes mortals van ser:
- Mònica Gudayol
- Elena Fernández
- Josep Artigas
- Oriol Fernández
- Josep Marí (o Pep Marí)
- Josep Miralles
- Maria Àngels Belsa
Aquell mateix 30 de desembre del 2000, els equips d’emergència també van intervenir en un segon servei mortal a la Coma d’Orri, on dos excursionistes més van perdre la vida, en una jornada que va quedar marcada per les condicions meteorològiques extremes arreu del Pirineu.
