La demarcació de Girona ha estat una de les principals beneficiàries del creixement demogràfic de Catalunya en els últims 25 anys, tant a escala comarcal com municipal. Ciutats i municipis gironins han registrat increments molt rellevants de població, especialment a la costa i als principals nuclis urbans, mentre que alguns municipis petits de muntanya o de frontera han continuat perdent habitants.
En termes municipals, Girona ciutat és el cas més destacat: ha passat de 73.637 habitants l’any 2000 a 108.352 el 2025, un augment de més de 34.700 persones (+47%). També sobresurten Figueres, que ha crescut de 34.023 a 49.556 habitants (+45,7%), i Salt, que ha augmentat un 57%, fins als 34.603 veïns. A la Selva, Lloret de Mar pràcticament ha doblat la població, passant de 20.045 a 41.944 habitants (+109%), mentre que Blanes ha sumat més de 12.000 residents i ja supera els 42.000.
Altres municipis gironins amb creixements molt destacats són Olot, que ha guanyat més d’11.500 habitants (+41%); Roses, que ha passat de 12.857 a 20.175 (+56,9%); Palafrugell, amb 6.400 habitants més; Castelló d’Empúries, que gairebé ha doblat població (+95,9%); Castell-Platja d’Aro, que també ha crescut prop d’un 93%; Banyoles, que supera ja els 20.800 habitants; i Calonge, amb un increment superior al 80%. En conjunt, més d’una desena de municipis gironins han experimentat augments molt intensos, vinculats sobretot a l’atracció residencial, turística i laboral.
Aquest dinamisme contrasta amb la situació d’alguns municipis petits. Portbou, a l’Alt Empordà, ha perdut un 25% de la població en 25 anys; Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser i Campdevànol, al Ripollès, també registren descensos, igual que Colera. Aquests casos exemplifiquen el despoblament que afecta part dels municipis de muntanya i micropobles.
En el conjunt del país, Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants en un quart de segle, passant de 6,2 milions a més de 8. En el context europeu, només quatre dels 27 països de la Unió Europea han crescut més ràpidament. Dels 20 milions de nous habitants de la UE en aquest període, un de cada deu resideix a Catalunya. El creixement s’explica principalment per l’arribada de població d’altres països, que avui representa el 25% dels residents, amb una presència molt marcada a les zones metropolitanes i costaneres, inclosa bona part del litoral gironí.
Malgrat aquest increment, el creixement no ha evitat l’envelliment de la població —l’edat mitjana ha passat de 40,6 a 43,7 anys— ni el despoblament dels micropobles: prop de 200 municipis han perdut habitants. Gràcies a la immigració i tot i la davallada sostinguda de la natalitat, Catalunya ha crescut gairebé un 30% en 25 anys. Les projeccions de l’Idescat indiquen que la població continuarà augmentant i que sumarà 541.000 persones els pròxims deu anys, fins a arribar als 8,55 milions, un 6,8% més que avui, malgrat que el creixement natural continuarà sent negatiu, amb més defuncions que naixements.
Context europeu
Catalunya ha crescut molt per sobre del conjunt de la UE, que en el mateix període ho ha fet un 4,9%. Només Luxemburg, Malta, Xipre i Irlanda superen el ritme català. El creixement també és superior al del conjunt de l’Estat espanyol (20,3%) i al de grans països com França, Itàlia o Alemanya, mentre que diversos estats dels Balcans i de l’Europa de l’Est han perdut població.
Municipis mitjans i micropobles
L’augment de població ha fet créixer el nombre de municipis catalans de més de 10.000 habitants, que ja són 132, molts d’ells a comarques costaneres com el Baix Empordà. A l’altra banda, els micropobles concentren el despoblament: 194 dels 219 municipis de fins a 1.000 habitants han perdut veïns en 25 anys, el 40% del total.
Envelliment i immigració
L’edat mitjana ha augmentat tres anys i la població de 65 anys o més ja frega el 20% del total, mentre que infants i joves se situen en mínims històrics. La piràmide demogràfica ha passat d’una forma d’arbre de Nadal a un perfil més proper a un rombe.
En paral·lel, les persones nascudes a l’estranger han guanyat un pes clau: el 25% dels residents han nascut fora de l’Estat, quan fa 25 anys eren només el 5%. En termes de nacionalitat, el 18% de la població té nacionalitat estrangera, amb un augment destacat de ciutadans de la UE, d’Àsia i d’Oceania, tot i que les comunitats sud-americanes i africanes continuen sent les més nombroses.
