La presència de figures públiques en actes religiosos ha contribuït a donar visibilitat a l’evangelisme a Girona i a reforçar-ne la projecció social. Un dels casos més recents és el de l’exfutbolista del FC Barcelona Dani Alves, convertit a l’evangelisme mentre complia condemna, que ha predicat davant de centenars de persones a l’església Elim de Girona. La seva participació com a predicador s’emmarca en una estratègia habitual d’aquestes comunitats, que conviden persones amb experiències vitals significatives per transmetre el seu missatge i arribar a nous fidels.
Aquest tipus d’accions s’inscriuen en un context de creixement sostingut de les esglésies evangèliques a la ciutat de Girona. En els darrers anys, el nombre de centres de culte ha augmentat més d’un 30%, passant de 26 esglésies el 2020 a 37 actualment. Una tendència que també es repeteix arreu de la demarcació de Girona, on actualment hi ha 106 esglésies evangèliques, dotze més que fa cinc anys.
Segons expliquen des del mateix col·lectiu, aquest increment de centres ha anat acompanyat també d’un augment del nombre d’assistents a les celebracions religioses. A Girona ciutat, un dels exemples més destacats és el de l’església evangèlica Tornem a Déu, situada al carrer Santa Eugènia, que ha incrementat en un 40% el nombre de membres respecte al 2017, any en què es va establir definitivament a la ciutat.
El centre Tornem a Déu es va fundar l’any 2011, tot i que no va ser fins sis anys més tard que va llogar el local actual. Les celebracions s’hi fan de dijous a diumenge, amb una especial afluència a la missa dominical. El seu pastor, Adrián Jair, atribueix bona part del creixement a la difusió a través de les xarxes socials, que han permès arribar a un públic més ampli i normalitzar la imatge d’aquestes comunitats. En aquest sentit, assegura que “ara ningú els veu com una secta”.
Les esglésies evangèliques retransmeten habitualment els seus actes a través de plataformes com YouTube o Instagram, fet que, segons Jair, permet que “el missatge arribi molt més enllà dels fidels que venen al centre”. Aquesta exposició digital és una de les eines que expliquen l’expansió del moviment, especialment entre persones que no tenien vincles previs amb aquesta confessió.
Un dels fidels que participa activament a les celebracions és John Eduardo Palacios, encarregat de tocar els teclats i cantar abans de la predicació. Palacios explica que la comunitat ha estat “molt important per canviar de vida”. Procedent d’una família catòlica i sense creences religioses durant la joventut, assegura que la fe li va arribar després de sobreviure a una agressió violenta quan formava part d’una banda llatina a Barcelona. Després d’aquell episodi, es va traslladar a Girona i es va integrar a la comunitat evangèlica.
La idea de pertinença a una comunitat és un altre dels factors que expliquen l’atracció d’aquests centres. Fidels com Héctor Ramon Ponce destaquen que l’assistència a l’església és voluntària i sense imposicions, fet que reforça el compromís personal amb les celebracions.
Des del punt de vista organitzatiu, l’església evangèlica no té una estructura jeràrquica com la catòlica. Cada pastor és la màxima autoritat del seu centre, tot i que existeixen trobades periòdiques i un responsable d’àmbit estatal que vetlla pels missatges que es difonen. En cas de discursos que denigrin o marginin col·lectius, aquests poden ser denunciats.
En aquest marc, la figura dels predicadors itinerants, com el cas de Dani Alves, s’ha convertit en un element clau per reforçar la visibilitat pública de l’evangelisme i explicar experiències personals que connecten amb nous públics, contribuint així a l’expansió d’aquest moviment religiós a Girona i al conjunt del territori.
