Martí Torras ha guanyat la final de la quinzena edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana que organitza el festival Temporada Alta. Ho ha fet amb el text ‘La mare postissa’, una peça que explica les peripècies que fa una dona per aconseguir l’adopció d’un fill, encara que això passi per contractar una dona que es faci passar per la mare de la seva parella.
Ivan Campillo ha quedat finalista amb ‘Qui vol ser princesa?’, on dues mestres companyes de feina demostren tots els dilemes que presenta la vida i mostren que les princeses d’ara són dones normals que lluiten i sobreviuen. El torneig ha comptat amb una final disputada per dos homes però que els seus textos estaven marcats per històries de dones.
L’actriu Meritxell Yanes ha tornat a estar la presentadora de la final del torneig, que s’ha fet aquest dilluns al vespre a la sala La Planeta de Girona. Un combat que és pràcticament un ritual per a la majoria dels espectadors que hi assisteixen, ja que són repetidors d’altres edicions o fins i tot d’altres nits. Després d’una introducció humorística, Yanes ha fet el tradicional sorteig per decidir quin dels dos dramaturgs sortiria primer a l’escenari.
La fortuna ha volgut que Martí Torras comencés amb ‘La mare postissa’. Un text interpretat per Bruna Cusí i Mercè Arànega que mostra una comèdia que porta a l’absurd, però que explica la desesperació d’una dona per aconseguir treure el seu home d’una depressió i aconseguir que els donin l’adopció d’un fill. Per fer-ho, contractaran una actriu retirada per fer de la seva mare, que mai havia trobat. Un conjunt de situacions esperpèntiques porten a una situació totalment increïble però que ajuden a l’objectiu prioritari: aconseguir l’adopció del nen.
Torras ha assegurat que intentava parlar d’un tema com el dels nens robats durant el franquisme que “encara no s’ha tractat gaire a l’Estat”. Per fer-ho ha buscat l’humor i la ironia per tal de posar sobre la taula reflexions i debats que encara incomoden a més d’un.
‘Qui vol ser princesa?’ és un text protagonitzat per dues dones. Es tracta de professores que són íntimes amigues i que afronten tots els reptes que els presenta la vida. Ruptures, un embaràs, la maternitat o la resistència a fer-se gran. Són alguns dels dilemes que han exposat les dues actrius en aquest text escrit per Ivan Campillo. Una història que tal com diuen les protagonistes demostra que les princeses d’avui en dia “ja no tenen sang reial”, sinó que són unes heroïnes.
Fomentar la dramatúrgia catalana
El Torneig de Dramatúrgia que organitza el festival Temporada Alta encarrega a vuit dramaturgs que participin amb un text d’uns 40 minuts en què només hi hagi dos personatges. Els autors han tingut dos mesos de marge per escriure les seves propostes, però el text s’entrega només amb una setmana de marge als actors encarregats de llegir-lo. A més, fins al mateix dia del combat no es comunica als dramaturgs qui són els escollits per interpretar el text que han fet, per reduir al màxim el marge de preparació.
A les quatre de la tarda, autor i actors es reuneixen per preparar la peça amb només tres hores de feina conjunta al davant. A l’hora de l’espectacle, els actors defensen el seu text davant del públic i aquest decideix quina de les dues propostes que s’enfronta cada nit ha de passar a la següent ronda fins escollir un únic guanyador.
En aquesta quinzena edició, a banda d’Ivan Campillo i Martí Torras, en el torneig hi ha participat Mertxe Aguilar, Laura Masmiquel, Miquel Mas Fiol, Francesc Cuéllar, Laura Aubert i Catalina Florit.
Ara, el guanyador del Torneig de Dramatúrgia Catalana tindrà la possibilitat de participar en l’edició iberoamericana que organitza el Temporada Alta en l’edició que fa del festival als països de l’Amèrica del Sud. A més, s’emporta un sopar al Celler de Can Roca. El Temporada Alta ja ha exportat el torneig en altres punts com ara les illes Balears o Madrid.
