Girona adapta el projecte dels jardins de les Pedreres per protegir el patrimoni i millorar l’accessibilitat

La reforma modifica el traçat, reordena vegetació i respon a peticions veïnals

L’Ajuntament de Girona ha aprovat una modificació no substancial del projecte de reforma dels jardins de les Pedreres per tal minimitzar el risc d’afectació al patrimoni i arquitectònic de l’exbaluard de la Mercè que hi ha al subsol. A més, es millorarà l’accessibilitat d’aquest espai públic i comportarà que es doni resposta a les demandes dels veïns i veïnes del barri.

Aquest canvi comportarà variar de forma parcial el traçat del nou camí accessible a la zona verda del parc; adaptar la solució del sistema de drenatge i evacuació d’aigües; reconfigurar la xarxa de reg associada; adequar la distribució de la vegetació projectada, i reubicar el mobiliari urbà previst per adaptar-lo al nou recorregut.

El tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font Domènech, ha remarcat que “cal intervenir al parc per garantir que sigui un espai de vida. Farem un parc millor, més verd, més accessible i més resilient. Estem molt orgullosos d’haver-ho fet escoltant els veïns i veïnes, amb qui conjuntament hem aconseguit un projecte millor”.

El nou traçat de camins s’adapta el màxim possible al perfil natural del terreny i, per tant, minimitza l’impacte visual i ambiental de les actuacions, ja que no condiciona l’arbrat existent. A més, s’aprofita l’accés sud del parc per tenir una nova entrada accessible a la zona est.

Pel que fa a l’arbrat, està prevista la tala i substitució d’arbrat malalt, envellit o que suposi algun risc de caiguda. Concretament, se’n substituiran 48. A més, el projecte preveu la plantació de 22 arbres més de diferents espècies, fent-lo així més divers que en l’actualitat. També es preveu la plantació d’una massa de vegetació arbustiva autòctona i xeròfila, i un sembra de prat florit mediterrani, que millora la diversitat del prat existent. Aquest increment de la vegetació i la seva diversificació permet processos naturals més complexos i amb més interaccions entre espècies.

La proposta de reforma dels jardins de les Pedreres manté els objectius d’adaptar el parc a les condicions climàtiques actuals, incrementant l’autosuficiència hídrica i la biodiversitat; convertir-lo en un espai més útil per al veïnatge, i apropar la natura a la ciutadania, tot preservant i millorant la seva imatge natural, amb espais per conversar, passejar i jugar.

La seguretat, l’accessibilitat, la inclusió i la usabilitat per part de totes les persones i col·lectius han estat els eixos a partir dels quals s’han dissenyat tant el mobiliari urbà com els espais del parc, pensats també amb perspectiva de gènere.

El disseny dels jardins de les Pedreres s’ha fet de forma col·laborativa amb la ciutadania a través d’un procés participatiu i recull les necessitats i impressions dels veïns i veïnes. En aquest procés es van marcar les línies generals de la proposta, però a través de diferents reunions amb el veïnat, s’ha adaptat fins a aconseguir l’encaix amb la proposta definitiva.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de les propostes que formen part del GiroNat, un projecte finançat pels Fons Next Generation que té com a objectiu convertir Girona en una població més verda, resilient al canvi climàtic, saludable i socialment i ambientalment justa.

GiroNat és un projecte compartit de ciutat, perdurable i demostratiu, que impulsa la biodiversitat i la infraestructura ecològica com a eixos vertebradors d’un gir de 180 graus cap a una renaturalització urbana, transformant Girona en una ciutat més verda, resilient i saludable. El projecte proposa una transformació urbana per donar resposta als reptes i oportunitats que afronta Girona com a ciutat mediterrània, universitària i socialment diversa.

El projecte GiroNat, que compta amb una subvenció dels fons europeus Next Generation a través de la Fundación Biodiversidad, està coordinat per l’Ajuntament de Girona i compta amb el suport de la Universitat de Girona i de les entitats ambientalistes Associació La Sorellona, Xarxa per la Conservació de la Natura, SEO Birdlife i la Fundació ICRA.