Tot plegat es produeix en un context "anòmal", diu l'informe, i amb un "entorn sociopolític advers" als territoris de parla catalana fora de Catalunya. "L'ofensiva" política i judicial contra la llengua és, pels impulsors de l'informe, la principal amenaça per la normalització d'una llengua que, amb tot, "fa camí".
Segons l'informe, que recull dades de l'any 2012, el català ha superat la xifra dels deu milions de parlants, la qual cosa significa que un 72,4% de la població de la comunitat lingüística parla el català. D'altra banda, 12,8 milions de persones l'entenen, és a dir, un 91,7% de la població d'aquests territoris, i 7,3 milions la saben escriure (això és, poc més de la meitat d'aquests ciutadans).
Aquest avanç progressiu de la llengua en el seu conjunt xoca amb els "desequilibris territorials" que l'Observatori de la llengua catalana ja destacava en el seu informe relatiu a l'any 2011. Unes diferències que, en paraules dels autors de l'informe, vénen accentuats "per les ofensives polítiques contràries al català i el setge legislatiu".
El decret de trilingüisme a les illes, la nova denominació del català (LAPAO) a la Franja de Ponent, la nova llei d'educació estatal, LOMCE, o encara més recentment el tancament de Canal 9 són exemples del que aquest ens considera una "anomalia lingüística del català". Resumint-ho, el president de la Plataforma per la Llengua (impulsora de l'estudi juntament amb Òmnium Cultural) Òscar Escuder, ha afirmat que la gran adversitat del català és que "no només no té un Estat propi que vetlli pels seus interessos sinó que en té un en contra".
Al seu torn, el director de la Xarxa CRUSCAT, Miquel Àngel Pradilla, ha volgut recordar que ja el 2011 "van alertar" sobre els canvis en els lideratges dels diversos territoris de l'Estat i del propi govern de l'Estat que "trencaven una dinàmica favorable a la llengua catalana". Dos anys després, "amb l'acomodament administratiu dels nous poders", comencen a activar-se noves maneres de gestionar la llengua. "Aquí és on trobem aquesta ofensiva actual, sobretot contra l'estatus normatiu de la llengua catalana", ha conclòs Pradilla.
D'altra banda, l'informe insisteix que el català és una llengua mitjana a Europa, que ocuparia el setzè lloc de les llengües de l'Europa dels 27 en nombre de parlants. A més el creixement del nombre de parlants la situa com la setena llengua en capacitat "d'atracció". L'estudi senyala també que el català és la dinovena llengua del món per nombre d'usuaris a la xarxa social Twitter.
El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, ha destacat en la presentació de l'estudi que l'Informe te una gran importància perquè posa a l'abast de la societat una informació "d'alt rigor científic i acadèmic", que permet fer una "reflexió crítica" sobre l'evolució del català en els diferents territoris del domini lingüístic.
