Girona reflexiona sobre com integrar formigó i verd urbà per avançar cap a la renaturalització de la ciutat i fer-la més resilient davant el repte climàtic. “L’objectiu és aconseguir generar processos com els que es donen a la natura, per fer que la ciutat tingui un ecosistema més robust”, subratlla el tècnic de Paisatge i Biodiversitat de l’ajuntament Marc Rosdevall. La transició ecosocial ha centrat aquest matí les jornades de debat Repensem Girona.
Al costat dels exemples de Vic i Gijón, també s’ha parlat dels projectes que la ciutat tira endavant com el GiroNat (centrat a les hortes de Santa Eugènia), els horts urbans de Sant Narcís, l’arbrat a patis escolars o l’aposta per plantar espècies als escocells que ajudin a controlar plagues.
Repensem Girona s’ha traslladat a les hortes de Santa Eugènia i al barri de Sant Narcís per posar el focus en la renaturalització de la ciutat. Les hortes són, de fet, un dels pilars del projecte GiroNat, que busca avançar cap a aquest objectiu. Aquí, entre d’altres, s’han recuperat basses que conviuen amb les parcel·les de conreu.
Amb les hortes, però, com també passa amb la resta de mosaics verds de la ciutat, el repte és veure com connectar-los amb les zones urbanes. Perquè com concreta Rosdevall, no hi ha una recepta única sinó que “cal buscar diferents estratègies en funció de la tipologia de barri”.
Per posar un exemple, el tècnic municipal concreta que no és el mateix parlar de Santa Eugènia -el barri més densament poblat- que de Montilivi, “molt més residencial i amb espais oberts” o de Sant Narcís, “que per si mateix ja és una ciutat jardí”. Per això, durant aquest matí, també s’ha parlat de les diferents estratègies que engloba el GiroNat.
Des de potenciar les basses -com és el cas de les hortes- fins a transformar parcel·les de gespa en prats florits. Passant pels set horts urbans que hi ha al mig de Sant Narcís o, també, l’aposta per treure formigó dels patis escolars i apostar per plantar-hi arbres.
“Amb això, allò que volem és que en aquest espai hi tinguin cabuda moltes més activitats que no siguin tan sols jugar-hi a pilota”, concreta Rosdevall. “És a dir, afavorir la contemplació de la natura o poder sortir de l’aula per traslladar al pati la classe de matemàtiques o de biologia”, hi afegeix el tècnic de Paisatge i Biodiversitat.
Dins aquesta aposta per la renaturalització, a més, també s’han de tenir en compte els escocells. Per això, Rosdevall concreta que l’ajuntament està buscant fórmules per plantar-hi espècies que floreixen i els facin més atractius -com la calèndula- però que al mateix temps també són un hàbitat per als insectes que ajuden a controlar plagues. “Per exemple, les marietes amb el pugó”, subratlla.
“Canvi polític i cultural”
Les ponències d’aquest matí del Repensem Girona han girat al voltant de les estratègies per avançar cap a la renaturalització urbana. S’ha parlat dels exemples de Vic -amb la llera del Gurri- i de Gijón, i s’ha comptat amb diferents experts per analitzar-ne tant els beneficis com també les contrapartides.
“Per exemple, què pot suposar per a la ciutadania que se li tregui espai per aparcar els cotxes; o que la renaturalització, de retruc, també comporta que augmenti el consum d’aigua i la necessitat de personal de manteniment”, ha exposat l’investigador de la UdG Quim Comas, que ha intervingut al Repensem Girona.
A més, Comas ha subratllat que cal evitar allò que es coneix com a “gentrificació verda”. És a dir, que la creació de més zones verdes urbanes atregui nova demanda residencial, això faci disparar els preus i comporti que les classes més desafavorides es veixin abocades a viure en aquells barris on no n’hi hagi.
Durant la taula rodona, sobretot, s’ha subratllat que la transició verda a les ciutats no es pot fer “des d’una òptica tan sols de biodiversitat i paisatgisme, sinó que també s’ha de tenir en compte el component social”. I que aquesta renaturalització urbana s’ha de basar en tres eixos: un canvi estètic, un altre de gestió i un darrer -sobretot- polític i cultural. “S’ha de fer, sobretot, pensant en la justícia ambiental”, ha posat en relleu l’investigador de la UdG.
Aquesta tarda, la segona edició del Repensem Girona es traslladarà al Col·legi d’Arquitectes per encarar la recta final. Després d’abordar temàtiques com la regeneració de barris o l’habitatge assequible, el debat girarà al voltant de la mobilitat sostenible. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, clourà les jornades.
