El Parlament de Catalunya ha aprovat la proposta de resolució presentada pel Grup Parlamentari de la CUP per millorar el servei ferroviari a l’Alt Empordà, una iniciativa impulsada pel diputat Dani Cornellà que busca reforçar la mobilitat sostenible i garantir una millor connexió de la comarca tant amb la resta del país com amb la Catalunya Nord.
La resolució aprovada assenyala mancances estructurals del servei ferroviari a la zona i insta a accelerar actuacions que fa anys que reclamen els municipis afectats. Entre les qüestions destacades hi ha el retard en les obres d’adaptació de l’estació de Camallera, que havien d’haver finalitzat a finals del 2024 i no van començar fins a principis del 2025. El text també preveu establir un servei d’autobús llançadora entre l’estació de Camallera i els municipis de Ventalló, Viladamat i l’Escala, coordinat amb els horaris dels trens.
La proposta inclou altres millores estructurals com l’ampliació de les andanes de Llançà, Vilamalla i Sant Miquel de Fluvià fins als 200 metres útils, fet que ha de permetre una major capacitat i accessibilitat. A més, reclama optimitzar la coordinació horària entre les línies de bus interurbà de l’estació d’autobusos de Figueres i els trens R11 i RG1 a l’estació ferroviària de la ciutat.
Un altre aspecte central és l’impuls de la connexió transfronterera. La resolució demana estudiar l’ampliació d’horaris i freqüències dels R11 i RG1 a Cervera de la Marenda, equiparant-los als de Portbou, i millorar-ne la coordinació amb els serveis de l’SNCF.
També insta el Govern francès i la Regió d’Occitània a incrementar els serveis ferroviaris entre Cervera i Portbou, i a recuperar el tren nocturn cap a París amb final a Portbou. Igualment, es planteja actualitzar la denominació en català de l’estació de Cervera de la Marenda en tots els canals informatius de la Generalitat i Rodalies.
Per Cornellà, l’aprovació de la resolució és “un pas fonamental per garantir un transport ferroviari accessible, eficient i sostenible a l’Empordà”, i respon a “demandes històriques del territori” amb una aposta clara per una mobilitat “més justa i respectuosa amb el medi ambient”.
