La comissió d’Urbanisme ha aprovat la part del Campus de Salut de Girona però ha deixat en suspens tot l’àmbit de Salt perquè falten informes. Són dos documents que ha d’avalar l’Estat i que fan referència a dues infraestructures a tocar del sector: l’autopista AP-7 i l’aeroport.
Els dos ajuntaments subratllen que, tot i això, els terminis per a la construcció del complex, que pivota al voltant del nou Trueta, no queden compromesos perquè s’havia acordat tenir el planejament enllestit el primer trimestre del 2026. En el cas de Salt, n’hi haurà prou amb l’aval de la comissió d’Urbanisme de Girona. Però el planejament de Girona s’haurà d’elevar a la comissió de Catalunya perquè afecta zones verdes (sobretot, el parc Jordi Vilamitjana).
El futur projecte del Campus de Salut a cavall de Salt i Girona feia aquest dimecres una passa important. Perquè la comissió d’Urbanisme avaluava les modificacions urbanístiques que han tirat endavant els dos consistoris per permetre aixecar el complex biosanitari (que sobretot, girarà al voltant del nou Trueta, però que també combinarà recerca i docència).
En el cas de Salt, tot el sector abraça gairebé 900.000 metres quadrats. És el que es troba comprès entre l’avinguda de la Pau i la C-65, i entre l’autopista i el límit amb Girona. De tota aquesta superfície, es destinen 337.000 m² al Campus de Salut (amb el nou Hospital Trueta, les facultats de la UdG i un hub d’innovació).
Pel que fa a Girona, el sector afectat per la modificació urbanística suma més de 121.000 metres quadrats. D’aquests, 16.650 es destinaran al futur campus. La resta es reparteixen entre el nou parc fluvial que es farà a tocar de la riera Masrocs i l’espai que ocupa actualment el parc Jordi Vilamitjana (on es permetran aixecar uns 400 habitatges). El canvi de planejament, en aquest cas, s’ha vist envoltat de polèmica arran de l’oposició veïnal al trasllat del parc.
El pas per Urbanisme, però, no s’ha traduït en un ‘sí’ a tot. Perquè si bé la comissió ha donat llum verda a la modificació urbanística de Girona, en el cas de Salt això no ha estat així. Tot el sector sud ha quedat en suspens perquè al plec de documents faltaven incorporar-hi dos informes sectorials.
El primer, referit a l’autopista AP-7 i que ha d’emetre el Ministeri de Transports. I el segon, que en aquest cas correspon a Aviació Civil, centrat en l’aeroport Girona-Costa Brava. Com que l’àmbit del nou Campus de Salut es troba dins la zona d’influència d’aquestes dues infraestructures, i els dos informes no han arribat, la comissió d’Urbanisme ha decidit deixar en suspens l’aprovació del planejament.
No contravé terminis
El tinent d’alcalde d’Urbanisme de Salt, Àlex Barceló, ha admès que la modificació urbanística del Campus de Salut és “un tema complex”. Però també ha volgut treure ferro a la suspensió, perquè ha dit que, a priori, tant un informe com l’altre “s’espera que siguin favorables”. Quan arribin, l’Ajuntament de Salt els incorporarà en un text refós i els tornarà a elevar a la comissió d’Urbanisme de Girona, amb l’objectiu que -aquest cop sí- el tràmit rebi l’aprovació definitiva.
“Per part nostra, vam fer tot allò que ens pertocava; vam aprovar el nou planejament per ple i, sigui pel motiu que sigui, aquests informes no han anat prou àgils”, ha dit Barceló (en referència als dos que ha d’incorporar l’Estat).
El tinent d’alcaldia també ha precisat que, encara que ara calgui esperar-se a una nova comissió, el fet que l’aval d’Urbanisme s’endarrereixi no contravindrà terminis per al Campus de Salut. D’entrada, perquè el planejament de Salt -a diferència del de Girona- no s’haurà d’elevar a la comissió de Catalunya (ja que no s’afecten zones verdes). Però també perquè el compromís era tenir el nou planejament “enllestit” el primer trimestre del 2026, i s’hi arribarà a temps.
“Molt satisfets”
Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme de Proximitat de Girona, Lluís Martí, ha subratllat que l’aprovació els deixa “molt satisfets” perquè el consistori ha “complert” els objectius fixats -pel que fa a calendari- i “els compromisos adquirits”. “El pas fonamental era l’informe favorable de la comissió d’Urbanisme de Girona”, ha subratllat el regidor.
En aquest cas, però, per tenir l’aval definitiu encara s’ha de superar un altre tràmit. Perquè com que la modificació afecta zones verdes -entre aquestes, el parc Jordi Vilamitjana- s’ha d’elevar a la comissió d’Urbanisme de Catalunya (que preveu reunir-se el 27 de novembre). Lluís Martí s’ha mostrat confiat, però, que el nou planejament rebrà l’aval definitiu sense entrebancs, perquè des del seu punt de vista “no tindria gaire sentit” que la comissió de Catalunya el tombés.
El regidor també ha explicat que, més enllà d’això, l’Ajuntament de Girona “continua treballant” per tirar endavant aquells altres “instruments de gestió urbanística imprescindibles perquè el Campus de Salut pugui ser una realitat”. I aquí, Martí ha concretat que el consistori ja està abordant tant el projecte d’urbanització com també el de reparcel·lació de tot l’àmbit (per posar a disposició de la Generalitat els terrenys que formaran part del complex sanitari).
En paral·lel, el regidor d’Urbanisme de Proximitat també ha dit que l’ajuntament està amatent a què la Generalitat també compleixi els seus compromisos. No tan sols amb el Campus de Salut i el nou Trueta, sinó també amb els nous accessos que s’hauran de fer des de la C-65.
“No és massa usual”
Lluís Martí, com també ha fet Barceló, s’ha mostrat convençut que el fet que Urbanisme hagi deixat en suspens el sector de Salt no afectarà els terminis del futur campus i del nou Trueta. I en referència a la part de Girona, en cas que la modificació del planejament acabi als jutjats i s’interposin contenciosos, el regidor també creu que això no suposarà entrebancs per a l’inici de les obres.
“Evidentment, qui haurà de decidir serà el tribunal; però no és massa usual ni acostuma a passar que, en una infraestructura d’aquesta envergadura, com pot ser el Campus de Salut, una autopista, una línia de tren o un aeroport, pugui haver-hi suspensions”, ha concretat en referència a les obres. “Difícilment en són objecte, perquè allò que prima és l’interès general”, ha precisat Lluís Martí, amb independència del que -s’aturin o no les obres- puguin acabar resolent els tribunals.
