La Policia Nacional ha desmuntat el campament de sol·licitants d’asil que hi ha al parc Central de Girona per comprovar si els seus membres poden accedir a l’estatus de refugiat. Els integrants, la immensa majoria de Mali, han recollit les seves pertinences personals i han accedit a l’oferiment dels agents. L’objectiu és identificar-los i comprovar si poden demanar asil a l’Estat i tenir accés al programa de Creu Roja.
A la zona on estaven acampats només han quedat alguns matalassos i roba en bosses que no cabia als cotxes policials, però la vintena de persones ja no hi són. L’actuació policial s’ha produït pels volts d’un quart d’onze i sense cap incident. També hi han col·laborat agents de la Policia Municipal i dels Mossos d’Esquadra.
Des de la subdelegació de l’Estat deixen clar que la d’aquest dimecres al matí ha estat una actuació policial “habitual”, que ja estava prevista i amb l’objectiu d’accelerar el procediment d’asil per a aquestes persones. El subdelegat, Pere Parramon, assenyala que la Policia Nacional ha fet diverses vegades aquest tipus d’actuacions des de la primavera “quan es va detectar un pic de sol·licituds”.
En total, a la demarcació s’han dut a terme 1.419 sol·licituds d’asil des de l’1 de gener a 31 d’octubre, 409 de les quals de persones que venen de països subsaharians. D’aquestes, 252 han estat de persones de Mali que han pogut accedir al programa de Creu Roja.
En aquest sentit, Parramon ha deixat clar que l’actuació policial s’ha circumscrit al trasllat, identificació i gestió dels tràmits de les divuit persones que estaven acampades i que l’Ajuntament s’ha fet càrrec de “desmantellar” el campament. De fet, poca estona després que la policia traslladés els sol·licitants d’asil a la comissaria del carrer Sant Pau de Girona, ja no quedava cap de les pertinences dels membres del campament, com matalassos o bosses amb roba.
De fet, Parramon ha volgut deixar clar que “és important respectar les competències” de cada administració. “Independentment de la situació administrativa d’aquestes persones, el sensellarisme i l’ocupació de via pública és responsabilitat de l’Ajuntament”, ha remarcat.
Un procés “ràpid”
El subdelegat ha destacat que un cop les persones fan la petició per tenir una cita el tràmit és ràpid. De fet, Parramon ha explicat que primer es fa un manifest on els immigrants demanen l’asil i, posteriorment, es fa una entrevista. Un procediment que des del govern espanyol asseguren que s’ha simplificat per tal que aquestes persones es puguin acollir al programa gestionat per Creu Roja.
“Fa molts mesos que aquest campament està en marxa, però sempre amb persones diferents, perquè surten els que anem atenent, però n’arriben de nous”, explica Parramon, que ha reconegut que hi ha “canals de comunicació” entre els sol·licitants d’asil, per venir a Girona a tramitar els papers. En aquest sentit, el subdelegat explica que la proximitat amb la frontera fa que Girona sigui un lloc concorregut.
Finalment, Parramon ha desitjat que l’operatiu d’aquest dimecres “permeti parlar de l’acabament del campament” al parc Central de Girona. “Segur que vindran més peticionaris, però esperem que puguin ser atesos per l’Ajuntament de Girona, de la manera més adequada i que no hagin d’estar-se al carrer”, ha reblat.
Geis denuncia “inacció del govern espanyol”
Per la seva banda, la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, ha celebrat que s’hagi resolt la situació al parc Central, però ha retret al govern espanyol “la seva inacció” i ha recriminat que “la resposta no pot arribar després de setmanes de deixadesa i només per la pressió mediàtica i institucional”.
En aquest sentit, Geis ha recriminat a la Subdelegació del govern espanyol que hagi “mirat cap a una altra banda mentre diverses persones dormien al carrer, sense cap mena d’assistència”.
