La demarcació de Girona és, segons el darrer Atles de la renda de les llars de l’INE, el territori català amb més municipis que superen la mitjana catalana de desigualtat en els ingressos. En concret, 57 municipis gironins es troben per sobre de l’índex Gini català (31,4 punts), gairebé el doble que a la resta de demarcacions. L’indicador, que mesura la concentració de la riquesa en una escala de 0 a 100, situa Girona amb un valor de 30,6, tres punts menys que el 2015 (34,2). Aquesta reducció de la desigualtat és la segona més gran del país, només per darrere de Tarragona (30,9), que ha millorat 3,9 punts.
Tot i la millora, la concentració de la riquesa és encara visible en diversos punts de la demarcació. Das (Cerdanya), amb un índex Gini de 44,2, encapçala el rànquing com el municipi més desigual de Catalunya, seguida de Bolvir (Cerdanya) i Sant Mori (Alt Empordà), tots dos amb valors superiors a 40. En aquests municipis, els sous només representen de mitjana el 46,5% dels ingressos familiars, i la diferència entre la renda mitjana i la mediana —és a dir, entre el que guanya més i el que guanya la majoria— és de 12.484 euros, cinc vegades més que la mitjana catalana.
A nivell general, Catalunya ha reduït tres punts la desigualtat entre 2015 i 2023, passant de 34,4 a 31,4 punts, i se situa per sota de la mitjana estatal (32,1). Tot i això, continua sent la quarta comunitat autònoma amb més concentració de riquesa, només superada per Madrid (35,1), les Illes Balears (32,6) i el País Valencià (32,4).
Pel que fa a la resta de demarcacions, Barcelona és la que presenta l’índex més alt (31,5), seguida de Tarragona (30,9), Girona (30,6) i Lleida (30,3), aquesta última amb la distribució més equitativa d’ingressos.
A la província de Girona, els 57 municipis amb un índex superior al 31,4 són:
Agullana, Albanyà, Begur, Bellcaire d’Empordà, Besalú, Biure, Blanes, Bolvir, Bordils, Caldes de Malavella, Camós, Campdevànol, Campelles, Campllong, Camprodon, Castell-Platja d’Aro, Castelló d’Empúries, Cistella, Colera, Corçà, Crespià, Das, Fornells de la Selva, Garrigoles, Garriguella, Gualta, Hostalric, Llambilles, Llívia, Llosses, Madremanya, Massanes, Maçanet de la Selva, Mont-ras, Palau-sator, Palau-saverdera, Pals, Pau, Port de la Selva, Puigcerdà, Quart, Regencós, Ribes de Freser, Roses, Salt, Sant Feliu de Pallerols, Sant Feliu de Guíxols, Sant Mori, Sant Pau de Segúries, Sarrià de Ter, Sils, Torroella de Fluvià, Tossa de Mar, Ullà, Ullastret, Viladamat i Vilamalla.
Entre aquests, els municipis costaners i turístics, com Begur, Castell-Platja d’Aro, Roses, Sant Feliu de Guíxols o Tossa de Mar, registren desigualtats significatives vinculades al pes del sector serveis i la temporalitat laboral. D’altra banda, a l’interior, localitats com Das o Bolvir reflecteixen l’impacte de l’activitat immobiliària i el contrast entre rendes altes i rendes agràries o estacionals.
A escala catalana, l’estudi mostra que més d’un miler de seccions censals (21%) superen l’índex Gini del país, i que en 76 d’aquestes la desigualtat és extrema (índex superior a 40). A les zones amb més concentració de riquesa, el pes dels salaris cau per sota del 60% dels ingressos familiars, i el diferencial entre rendes és molt més acusat.
Així, malgrat la tendència positiva dels últims anys, l’Atles de la renda de les llars de l’INE evidencia que Girona continua sent una de les demarcacions amb més contrastos interns entre territoris, amb àrees d’alta riquesa i d’altres amb rendes molt més baixes, especialment entre costa i interior.
