Els veterinaris exposen que les claus per erradicar la Dermatosi Nodular Contagiosa (DNC) són sacrificar totes les vaques d’una granja contagiada i vacunar les de les explotacions més properes al brot. Aquest és el protocol que marca la Unió Europea, però també l’estratègia més indicada, segons el veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mariano Domingo.
“S’ha de buidar cada granja que s’infecti, però també has de vacunar massivament per impedir la transmissió”, remarca. Domingo adverteix que és “una emergència” i és probable que sorgeixin més contagis perquè la vacuna triga 21 dies a fer efecte: “Potser arribem a 20, 30 o 70 casos com a França”. A més, és important desinfectar els animals, les instal·lacions i limitar-ne els moviments.
La DNC és una malaltia viral causada per un virus que afecta els bovins i búfals, i que es transmet per contacte directe o a través de mosques, mosquits i tàvecs. És molt resistent a l’ambient i es propaga fàcilment. Els animals contagiats solen tenir febre, depressió, inflamació a les mucoses, secrecions nasals i uns nòduls que apareixen a la pell. No obstant això, no suposa cap perill per als humans, i es pot consumir la seva carn i llet.
La Unió Europea la té classificada en la categoria A, que inclou aquelles malalties de major risc i que és obligatori notificar-les a les autoritats immediatament. El veterinari i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Mariano Domingo exposa que el procediment estàndard en la lluita contra aquest virus és “l’eliminació dels animals infectats”. Ara bé, Domingo deixa clar que només amb el buidatge de les explotacions no n’hi ha prou.
“Per erradicar-lo és clau sacrificar els animals contagiats, però també vacunar massivament tot el bestiar que hi hagi a un radi de 50 quilòmetres”, recalca. I és que si una granja està infectada, encara que es matin tots els animals, el virus podria arribar a l’explotació del costat a través d’un insecte. Per això, si es vol aturar la propagació, és essencial injectar el vaccí als ramats propers abans que hi arribi el virus, perquè ja estiguin protegits.
Ara bé, d’altres experts com la veterinària i gerent dels Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (Semega) de la Diputació de Girona, Clàudia Romero, opinen que, amb el canvi climàtic i la globalització, cada vegada apareixeran més malalties emergents que no existien a Europa. Per això, Romero creu que s’hauria de canviar l’estratègia.
“S’haurien d’autoritzar vacunes, perquè l’any passat va ser la llengua blava, després la febre hemorràgica i ara la dermatosi. Això no pararà, llavors, crec que, en comptes de sacrificar ramats, la manera de lluitar contra aquestes malalties és vacunar”, afirma.
Tant Romero com Domingo també afegeixen que cal limitar els moviments a les granges incloses al radi més proper al brot detectat, desinfectar les instal·lacions i els animals, i fer una vigilància intensa. “D’aquesta manera podem detectar nous focus molt ràpidament, fins que passin 45 ó 50 dies sense nous contagis”, indica el veterinari de la UAB.
21 dies per fer efecte
Per poder aplicar el vaccí, es necessita l’aval europeu. Romero explica que és un tipus de vacuna que “no és marcada”, és a dir, no et permet diferenciar quins animals tenen antígens perquè s’han contagiat o perquè han rebut la injecció. Això significa que aquests animals difícilment es podran exportar fora de la Unió Europea. “Per això hi ha tanta reticència a autoritzar-la”, diu la veterinària.
El virus de la DNC és originari de l’Àfrica subsahariana, i aquest estiu s’han detectat 67 focus a França i 47 a Itàlia. “Ens hauríem d’anar preparant mentalment per a una situació en la qual podem arribar al mateix nombre de casos. Cada zona d’Europa és diferent, però no es quedarà en quatre o sis casos. Potser arribem a 20, 30 ó 70. És una emergència”, adverteix el veterinari i professor de la UAB.
Un dels esculls per erradicar-lo és que la vacuna triga 21 dies a fer efecte, segons marca el prospecte. “No estaran immunitzats des del primer dia, es necessita temps. Per això els vaccins s’han de posar el més ràpid possible”, remarca.
Sobre les crítiques dels pagesos que retreuen que van demanar vacunar el bestiar fa dos mesos, Domingo apunta que la Unió Europea no ho hagués permès perquè “la malaltia estava a 500 quilòmetres”. “El que passa és que no es podia preveure que faria un salt tan gran i arribaria aquí”, assegura.
En aquest sentit, una altra de les línies d’actuació que s’està duent a terme és investigar com va aparèixer el virus i a quina soca pertany. Per a Domingo, el més probable és que arribés amb un animal sense simptomatologia, i que aquest el contagiés a d’altres.
La Generalitat va anunciar que aquest dimecres s’han de començar a injectar els vaccins a les explotacions situades a 50 quilòmetres dels dos focus que fins ara s’han detectat a l’Alt Empordà. El primer es va confirmar dissabte i, el segon, dilluns. En total, en aquesta zona, hi ha uns 90.000 bovins.
