Girona abaixarà la taxa de residus al 78% de les llars per haver llançat les escombraries com a mínim un cop per setmana fent ús de les targetes intel·ligents. En total, 38.292 habitatges es beneficiaran de la rebaixa.
Per contra, però, el consistori penalitzarà tots els altres -en concret, 10.869- que llancen les deixalles sense targeta. És una de les principals novetats de la proposta d’ordenances fiscals per al 2026. La tinenta d’alcaldia d’Hisenda, Sílvia Aliu, i el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, admeten que el criteri que s’ha fet servir “és lax”, però subratllen que el que es vol, ara per ara, “és tenir en compte qui ha fet ús del servei”. D’altra banda, la proposta manté congelat l’IBI i la resta dels cinc grans impostos.
L’any passat, l’Ajuntament de Girona va crear una nova taxa de residus per a les llars que incloïa fins a 35 supòsits diferents (partint de la superfície dels habitatges i del consum d’aigua que fessin). Ara, un cop s’ha acabat de desplegar el nou sistema de recollida arreu de la ciutat -que combina els contenidors intel·ligents, el porta a porta i les àrees temporals- el consistori ha fet un pas més per reduir la taxa a aquells qui fan ús del servei.
A l’hora d’aplicar el descompte, el consistori tindrà en compte quantes vegades s’ha fet ús de la targeta intel·ligent o s’han baixat els cubells al carrer (en el cas del porta a porta). N’hi haurà prou amb haver-ho fet 24 vegades durant sis mesos -o bé 48 cops al llarg de l’any, separats per semestres- perquè l’Ajuntament de Girona apliqui la rebaixa a la taxa de residus.
“A la pràctica, això suposa haver baixat les escombraries tan sols un cop per setmana fent ús dels cubells o de la targeta intel·ligent, sigui quina sigui la fracció”, ha explicat la tinenta d’alcaldia d’Hisenda. Per posar-hi números, partint d’aquest barem, la proposta d’ordenances per al 2026 recull que fins al 77,9% de les llars de la ciutat (38.292) veuran com se’ls abarateix la taxa d’escombraries.
A l’altre costat de la balança, però, s’hi troben tots aquells habitatges que no han fet ús del nou sistema de deixalles. En concret, són el 22,1% de les llars (10.869). A totes elles, durant l’any que ve se’ls aplicarà un recàrrec -en alguns casos, substancial- que anirà des dels 63 fins als 136 euros.
Per fer-ho gràfic, la tinenta d’alcaldia d’Hisenda ha agafat com a exemple un habitatge tipus, amb una superfície de 75 metres quadrats i que consumeixi 97,09 metres cúbics d’aigua anuals. Aquest 2025, la taxa de residus que se li ha aplicat és de 248 euros. Amb el nou barem, si s’ha fet ús de la targeta intel·ligent, l’import que haurà de pagar el 2026 serà de 231 euros. Però si no ho ha fet, la penalització farà que n’hagi d’abonar 357 euros.
A més, s’ha de tenir en compte que totes aquelles llars que hagin fet ús de la deixalleria, o bé tinguin un compostador a casa, també se’ls aplica una bonificació addicional de 25 euros anuals.
Adaptat als diferents barris
Sílvia Aliu ha posat en relleu que el càlcul de la taxa, a més, també “s’adaptarà i serà proporcional als diferents barris” (en funció del moment en què han entrat dins el nou sistema de recollida de residus i de les incidències que ha registrat el servei). Així, per exemple, en el cas d’aquells barris on els contenidors intel·ligents s’hagin desplegat just abans de l’estiu, només es tindran en compte els usos de la targeta durant el segon semestre.
Per saber quin import hauran de pagar, la ciutadania podrà consultar-ho a partir del febrer de l’any vinent (a través de les dades del padró). La tinenta d’alcaldia d’Hisenda, a més, també ha avançat que a partir d’aleshores es reforçarà el servei d’atenció ciutadana per poder atendre “casuístiques concretes” que tinguin dret a gaudir d’una rebaixa de la taxa i a qui no se’ls hagi aplicat (per exemple, persones grans, estades a l’hospital o gent que viatgi i no llanci sovint les escombraries).
“No demanem la lluna”
Tant la tinenta d’alcaldia com el regidor d’Acció Climàtica han admès que el criteri per aplicar la rebaixa de la taxa “és lax” (perquè n’hi ha prou amb haver llançat les deixalles un cop per setmana amb el nou sistema). “Som conscients que no demanem la lluna ni suposa un gran esforç”, ha destacat Sergi Cot. Però tant ell com Aliu han subratllat que, ara per ara, allò que s’ha volgut prioritzar és “haver fet ús del servei” (en referència als cubells i a les targetes intel·ligents).
Més endavant, la tinenta d’alcaldia d’Hisenda ja ha avançat que, amb les dades que vagin recollint amb el nou sistema de residus, es podrà avançar “cap a una taxa més justa i progressiva”. “De moment, tenim en compte els usos sense analitzar les fraccions; però a mesura que tinguem més dades, volem tendir cap aquí”, ha dit Aliu.
El regidor d’Acció Climàtica ha avançat que, de fet, l’objectiu de l’ajuntament és que el 2030 Girona assoleixi un 70% de recollida selectiva. Amb les últimes dades -les del 2024- s’està al 52%. Sergi Cot ha confiat que els canvis amb el contracte d’escombraries, que sobretot es veuran a principis del 2026 (quan es torni a un contenidor per a cada fracció) permetin anar avançant cap a aquest objectiu.
Cot també ha volgut treure xifres per fer incís que la selecció de deixalles té “un impacte econòmic directe” sobre allò que ha de pagar el consistori. En cas que no es reciclés res, aquest import seria de 6 milions d’euros (MEUR). I si tothom actués com pertoca, es reduiria als 1,5 MEUR. Actualment, a Girona el cost de situa en 3,5 MEUR.
D’altra banda, pel que fa a la taxa de residus per als comerços i establiments de la ciutat, la tinenta d’alcaldia d’Hisenda ha explicat que el seu import també s’ajustarà. I que, en concret, baixarà per a 3.514 establiments de Girona (dels 5.700 i escaig que hi ha). A més, també hi haurà bonificacions per a aquells negocis d’hostaleria i comerços que apostin per reduir el malbaratament alimentari amb entitats del tercer sector.
L’IBI i els grans impostos, congelats
El canvi amb la taxa de residus (que per llei ha de cobrir el 100% del servei) és una de les novetats més destacades de la proposta d’ordenances fiscals per al 2026. Per a l’any que ve, l’equip de govern també manté congelat l’IBI i la resta dels cinc grans impostos (ICIO, IAE, la plusvàlua i el de vehicles).
A més, les ordenances per a l’any que ve també inclouen noves bonificacions. En el cas de l’IBI, a les rebaixes per a petits propietaris que posin el seu habitatge a la borsa de lloguer municipal o de la Generalitat, també s’hi afegeixen bonificacions per als qui cedeixin els pisos a entitats que promoguin el lloguer social.
A més, es preveuen bonificacions de l’ICIO per a les reformes d’habitatges inclosos dins el Pla de Barris (en aquest cas, el consistori ha presentat el Pont Major a la convocatòria). I dins aquest impost, les ordenances també inclouen una bonificació progressiva, de fins a 3.000 euros, per a aquells habitatges que millorin el seu certificat d’eficiència energètica.
Per contra, el consistori incrementarà els supòsits a l’hora d’aplicar recàrrecs damunt els pisos buits. Si aquest 2025 es considerava que un habitatge no tenia ús si no feia cap mena de consum d’aigua, ara també se li aplicarà el recàrrec en cas que aquest hagi estat de menys de 5 metres cúbics anuals.
Per últim, la proposta d’ordenances fiscals per al 2026 també inclou una nova taxa, referida als sorolls. En cas que no s’estigui d’acord amb la primera mesura -que fa l’ajuntament de manera gratuïta- i se’n demani una altra, el consistori la cobrarà.
Les ordenances fiscals per al 2026 es portaran a ple d’aquí a dues setmanes. En concret, el ple extraordinari per aprovar-les s’ha previst per al 20 d’octubre.
