El tall de la línia R3 de Rodalies previst a partir de dimarts té els usuaris amb l’ai al cor. Consideren que la interrupció del servei és “massa llarga” i que ja ve d’una davallada de la qualitat en els darrers mesos, coincidint amb la represa després del primer tall, que es va allargar des d’octubre de 2023 a febrer de 2024.
De la mateixa manera, consideren que el servei substitutori per carretera amb autocars que connectaran els municipis afectats serà “insuficient” i que no s’ha planificat prou bé: “Els antecedents del tall anterior no conviden a l’optimisme”, denuncien. Els usuaris temen que es trigui a resoldre possibles mancances en el servei, mentre que Renfe assegura que hi estarà a sobre des del primer minut.
Les plataformes d’usuaris de Rodalies arriben a les portes del tall amb la sensació que no s’ha fet prou amb la planificació del transport terrestre alternatiu. “Ens deixa amb la meitat de freqüència que tenim habitualment en tren, on hi ha un tren cada mitja hora, se’ns posa un autobús cada hora, quan en hora punta n’ompliríem dos i fins i tot tres”, denuncia Daniel Pi, portaveu de la plataforma Promoció pel Transport Públic (PTP).
Pi diu que sembla que el pla alternatiu s’hagi elaborat sense mirar-se les dades d’ocupació de busos del tall anterior. Des de la plataforma Perquè no ens fotin el tren, a més, veuen “desesperant” haver de tornar a “batallar coses molt elementals” que ja es van veure en el primer tall, com ara mantenir les freqüències de trens.
“El que demanem són coses òbvies, que haurien de sortir d’ofici d’elles mateixes i no haver de ser nosaltres els que ho reclamem”, explica el seu portaveu, Marc Janeras. Això el porta a pensar que els responsables “no posen l’usuari i el servei al centre” i senten que hi ha “desinterès”.
Un exemple, assenyalen, és que, finalment, s’hagin publicat els horaris i enllaços una setmana abans del tall. Un tema que els preocupava molt i que generava “molta incertesa” entre els passatgers, per poder-se planificar les rutes. I més especialment en el cas dels que aniran des de Barcelona fins a Ripoll i la Cerdanya, on les freqüències són menors.
Des de Renfe, però, asseguren que tots els equips que intervenen en el tall i en el servei substitutori per carretera estaran treballant des del primer minut i durant els 16 mesos que duri el tall, amb un pla de contingències per si hi ha qualsevol revés que afecti la circulació dels busos. De la mateixa manera, el portaveu de la companyia a Catalunya, Antonio Carmona, assegura que s’avaluarà en tot moment el servei per si hi ha mancances: “Es farà un seguiment per veure en quines situacions poden sobrar més busos per encaminar-los a altres o tenir-ne de reserva”, amb la voluntat, referma, de “ser àgils” a l’hora de resoldre inconvenients.
Malgrat tot, la plataforma valora positivament que s’hagi augmentat lleugerament la freqüència de trens entre la Garriga - la Tor de Querol - Enveig. També veu amb bons ulls el reforç del servei de reparació del taller de Ripoll anunciat fa unes setmanes. Tot i això, recorda que encara s’està fent des del temporal perquè el definitiu no s’ha construït i també va amb retard. “Ara anem amb el taller temporal, que és més limitat”, remarca.
És per això que els usuaris reclamen reforçar de sortida les freqüències de bus allà on hi hagi més demanda i intentar que el servei substitutori “no allargui molt més” el temps del trajecte. “Sabem que en alguns punts el temps de trajecte empitjorarà, però ha de ser el mínim, quirúrgic”.
Tampoc veuen bé que la reunió de valoració es faci al cap de tres setmanes, com va anunciar la consellera Paneque. “És una mica crític que es pugui tardar això a fer les correccions; si són (incidents) flagrants, cal corregir-ho l’endemà”, creu el portaveu de Perquè no ens fotin el tren.
Exigeixen “transparència” amb les dades
Des de la plataforma denuncien “opacitat” amb les dades que s’han donat fins ara, amb aspectes com la puntualitat, i reclamen un canvi si es vol avançar en un ambient de col·laboració i millora del servei. “Si no, ens estem enganyant tots plegats”, afegeix Janeras. És per això que exigeixen “dades fiables” dels serveis i “màxima transparència” per poder prendre les decisions oportunes.
Tenen clar que són les administracions les que “han de dimensionar quants busos fan falta a cada franja” perquè és la seva competència i no és feina de les plataformes. “Nosaltres no ho podem valorar, però sí que veurem els passatgers que es queden sense plaça de bus. “Els que es quedin fora a la Garriga, s’hauran d’esperar una hora”, recorda.
Tampoc s’expliquen per què en el primer esbós del pla alternatiu plantejaven una flota de 107 busos amb un cost de 68 MEUR i ara, en canvi, s’hagi passat a 58 busos i 56,4 MEUR. “O s’ha calculat millor o ens endurem una sorpresa, no ho sabem”, afirma Janeras.
Agafar el tren “no és un capritx” quan no hi ha alternativa
Els representants dels usuaris remarquen que milers de persones no tenen alternativa al tren i “no és un capritx”, sinó una necessitat en la mobilitat del seu dia a dia. Lamenten que les administracions declarin públicament els reptes de l’emergència climàtica i el “tren com a eix vertebrador”, però que, a la pràctica, “els fets no acompanyin”. “Els usuaris no ens hem de menjar retards sistemàtics de 20 minuts al dia, incidències cada tres dies; si és una aposta de país, es fa prioritzant absolutament”.
Les obres de desdoblament han arribat amb molt retard i, segons es queixen, no hi ha un horitzó clar. L’actual Pla de Rodalies arriba fins al 2030 i “ara falta definir els pròxims 5 anys”. “Vam reclamar que es posés l’horitzó del desdoblament de Vic, amb dotacions i terminis i el secretari d’Estat s’hi va comprometre públicament el juny, però no hem rebut resposta encara”, diu Janeras.
Segons diu, “totes les accions a Rodalies van sempre amb retard” i no es veu un canvi de tendència i fa un símil hospitalari: “El que desespera als usuaris és que tenim un servei fonamental a l’UCI, en estat crític, i amb accions positives que arribaran en retard, i tu estàs allà, veient que falla tot, mentre ets a l’UCI i veus que el metge està fent petar la xerrada amb l’anestesista”.
Manca de previsió
Des de la PTP també assenyalen una mala previsió a l’hora de fer millores en una línia que asseguren que està històricament maltractada. Un exemple és l’estació de la Garriga, que ha estat sotmesa a unes obres just abans del tall i que no han entrat en funcionament, però sí que han comportat canvis en la rutina dels usuaris. “En aquesta estació s’han gastat una bona quantitat de diners, i a les Franqueses també”, destaca Pi. “Han fet uns passos inferiors, perquè ara hem de travessar la via jugant-nos la pell, i han posat ascensors, estan acabats, però no s’han posat en servei, i ara ens quedarem sense estació”, afegeix.
En aquest sentit, assenyala que a la Garriga es podia accedir a les dues andanes de l’estació des d’accessos a peu de carrer, però que en sentit Barcelona s’ha barrat l’accés, obligant els viatgers a donar una gran volta de 300 metres per entrar al recinte i després es veuen obligats a travessar les vies a nivell. “Teníem una estació que era un model de permeabilitat, amb escales a punta i punta, i no ens calia travessar la via llevat que passés alguna cosa molt extraordinària per canviar d’andana”, destaca Pi.
“Cada dia veiem casos de gent que corre perquè no vol perdre el tren, el tren entrant, el maquinista fent sonar la botzina, i algun dia tindrem una desgràcia per una ximpleria com és haver tallat unes escales, i no esperar-se que a l’octubre perquè es talli el servei de tren”, lamenta, molest.
Renfe, per la seva banda, destaca que durant el tall s’aprofitarà per fer obres de millora, fet que també farà Adif, per exemple, amb la creació de la nova estació a Parets del Vallès. “Nosaltres farem obres de millora d’accessibilitat i pràcticament de renovació integral de l’estació de Santa Perpètua de Mogoda, a la zona de la Florida, amb una inversió de 2,5 milions d’euros”, conclou Carmona.
