L’Espigall és una consultoria que assessora en temes d’agroecologia i biodiversitat, amb seu a Lladó (Alt Empordà). Fa temps que col·laboren amb iniciatives per recuperar varietats antigues i tradicionals de diferents indrets de Catalunya. Actualment, la majoria dels camps se sembren amb llavors híbrides o comercials, que significa que s’han modificat genèticament perquè generin més producció i siguin més resistents a les malalties i les plagues.
El col·laborador de l’Espigall, Albert Campsolinas, assenyala que aquest canvi ha provocat que hagin desaparegut molts vells cultius. “És un patrimoni que s’està perdent”, adverteix. Per això van decidir que intentarien recuperar les llavors que durant segles es van sembrar a l’Alt Empordà. “Hem d’intentar preservar aquestes varietats que encara es cultiven de manera gairebé residual”, afegeix.
Van aconseguir una subvenció de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-oriental de Catalunya (ADRINOC), i ara han començat una feina de prospecció etnobotànica amb dos vessants. D’una banda, indaguen pels diferents arxius de la comarca a la cerca de documentació que esmeni cultius ancestrals. I, d’altra banda, han fet una crida a pagesos i veïns perquè comparteixin les llavors antigues que hagin heretat dels seus avantpassats.
“La dificultat és trobar gent que encara faci hort però que no utilitzi planter de fora o llavors modernes. Busquem persones que tinguin varietats que hagin cultivat tota la vida, siguin d’horta, fruiters, cereals o vinya”, exposa el col·laborador de l’Espigall. A través del boca-orella i preguntant a contactes, Campsolinas va a veure professionals i veïns que compleixen aquest requisit.
Tomates, naps i cacauets de l’Empordà
Una de les últimes visites que ha realitzat Campsolinas és al Parc Agroecològic de l’Empordà, situat a Albons (Baix Empordà). El seu impulsor, Enric Navarro, fa un quart de segle que produeix molta diversitat de cultius. Alguns els ha aconseguit a través d’agricultors, i d’altres n’ha comprat el planter a botigues especialitzades.
Per això, el primer que fa Campsolinas és omplir un extens qüestionari amb unes 200 preguntes sobre les llavors que posseeix, el seu origen i les seves característiques. Així mateix, demana als participants si coneixen determinades varietats tradicionals, si les havien sembrat o si n’havien sentit a parlar.
I és que un altre factor que volen determinar és el grau d’erosió genètica, és a dir, volen saber “fins a quin punt hem perdut cultius o en quin grau hem perdut el coneixement d’aquestes varietats tradicionals”. “També preguntem si hi ha alguna manera de cuinar o elaborar una varietat en concret, perquè de vegades passa que rere una llavor concreta, hi ha un plat gastronòmic, de manera que hi ha una cultura associada amb aquest cultiu”, remarca.
En el cas de Navarro, té diverses llavors que han interessat al col·laborador de l’Espigall. “Com que fem molta diversitat, no podem reproduir-nos les llavors de tots els cultius. Però sí que en fem d’algunes específiques, com dues varietats de tomata, una de Vullpellac i l’altra de la Catalunya Nord. També tenim nap negre i el que més ens estimem: el cacauet de l’Empordà”, destaca el pagès.
L’impulsor del Parc Agroecològic lamenta que als agricultors cada vegada els és més difícil aconseguir llavors no híbrides, i també es troben que els manca informació sobre les característiques de cada cultiu. “Com a professionals, necessitem saber si són de creixement lent o ràpid, quina producció tenen, si són més o menys sensibles a plagues o malalties. Si vols introduir alguna varietat tradicional, primer has de fer proves durant anys per veure si realment et compensa”, explica.
De fet, per a Navarro, amb el sistema actual de comercialització de llavors, els pagesos estan “molt venuts”. “Perquè ens venen varietats híbrides, que no tenim informació de com produir-les, i de vegades la descendència és diferent de l’original i aleshores tampoc no pots reproduir les llavors”, apunta. Per això creu que iniciatives com la de l’Espigall són molt importants. “És patrimoni cultural nostre i si tenim varietats pròpies, estaran més adaptades a les característiques del sòl i del clima d’aquí”, subratlla.
Esculls i dificultats
Campsolinas ha començat la recerca aquest estiu, però admet que està “costant molt” trobar persones que tinguin varietats antigues i tradicionals. D’una banda, perquè “queda molt poca gent que faci hort amb llavors pròpies”. És més pràctic comprar planter -és a dir, adquirir la planta quan ha tret els primers brots-, que no pas assecar i guardar llavors cada temporada. Un altre escull és que en els darrers anys de sequera, s’han deixat de treballar molts camps per falta d’aigua.
Tot i això, el col·laborador de l’Espigall ressalta que han trobat diverses llavors de cultius de l’Alt Empordà. Sobretot ha recopilat diferents tipus de tomates, a més de llegums “interessants”, com la mongeta del carai, que es menja seca. “És una varietat que s’havia trobat en altres zones com el Vallès, i que aquí a l’Empordà la creiem desapareguda. Però no, encara n’hem trobat”, ressalta. A més, també espera localitzar llavors de nap negre de Campany, molt valorat i apreciat en el passat.
Campsolinas afegeix que, després de la recerca sobre el terreny i la documental, també miraran en bancs de llavors per si apareixen cultius de l’Alt Empordà. “Una vegada veiem quins materials tenim i què hem aconseguit, veurem quines possibilitats hi ha”. Una opció és engegar un banc de llavors de l’Alt Empordà, o impulsar un arborètum amb fruiters de varietats antigues que es pugui visitar. Per tal d’aconseguir-ho, demanen que tothom que tingui llavors tradicionals altempordaneses enviï un correu a info@espigall.cat.
