Una conferència a càrrec de Federico Finchelstein (Doctor en Història a la Cornell University nord-americana) per analitzar el segon mandat de Donald Trump als Estats Units i el paper de les ultradretes arreu del planeta, així com l’entrega del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin a Helen Graham, catedràtica d’història europea contemporània a la Royal Holloway University de Londres, han estat els dos punts principals en la jornada inaugural de l’11ª edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin.
Organitzat pel Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Portbou, ofereix fins al diumenge 28 de setembre un programa amb activitats culturals, debats i xerrades a càrrec de ponents nacionals i internacionals de primer nivell en el marc del pensament crític contemporani.
Porta per lema “La democràcia liberal en crisi: un fenomen global i local” i es marca com a principal objectiu analitzar el creixement de les dretes radicals i autoritàries al món posant el focus en aquesta temàtica des de diferents àmbits com ara la història, la filosofia, la ciència política, el periodisme i les polítiques públiques en matèria de memòria democràtica.
L’acte d’inauguració ha tingut lloc a la Sala Congesta i ha comptat, d’entrada, amb els parlaments de les autoritats i membres de l’organització. L’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, ha explicat que “durant tres dies pretenem que el Col·loqui esdevingui un espai no només de refugi sinó un altaveu des d’on es pugui reivindicar la llibertat, la igualtat i la fraternitat. I fer-ho en un moment en què aquests valors, els que fonamenten la democràcia, es troben en crisi”.
Ha afegit que “durant aquest cap de setmana a Portbou hi passaran moltes coses. Es parlarà del ‘trumpisme’, de melancolia, d’odi i dels diferents casos d’èxit de les extremes dretes a banda i banda de l’oceà Atlàntic. També veurem una pel·lícula i tot plegat ho farem des de l’òptica de Walter Benjamin i, per què no, des de la perspectiva que ens permet trobar-nos en una frontera. I les fronteres, tot i que històricament han estat compreses com espais foscos i llocs de tristesa, també poden ser fars d’esperança per trobar oportunitats i un lloc millor”.
El director de la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, Maximiliano Fuentes, ha indicat que “en una profunda crisi de la democràcia liberal que ja dura dècades; en un context cada vegada més perillós per la normalització dels discursos i les pràctiques de les extremes dretes; en una Europa i un món en què els governs tenen un pes que era difícil imaginar 15 o 20 anys enrere, Walter Benjamin torna a interpel·lar-nos.
Avui, 85 anys després de la seva mort a Portbou, recordem de nou aquest fet mentre mirem amb preocupació l’emergència de la ultradreta, que nega aquestes memòries dels vençuts del segle XX. Unes memòries que també perviuen en els vençuts d’aquest segle XXI”.
Míriam Lanero, alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consorci del MUME, ha destacat que “el tema del Col·loqui no només aborda una qüestió de gran actualitat, com és l’ascens de les dretes extremes a tot el món, sinó que connecta, de forma radical i profunda, amb la biografia de Walter Benjamin. El seu exili i les últimes hores a Portbou expressen el drama d’uns temps marcats per la persecució de la discrepància i l’assenyalament de la diferència”.
Ha subratllat també que “les polítiques públiques de la memòria democràtica són més necessàries que mai”, a part de dir que “la feina del MUME, del Memorial Democràtic i de la Càtedra Walter Benjamin van en la direcció de garantir que no es repeteixin els errors que van dur el món cap a l’abisme i de reivindicar el sistema de valors democràtics que garanteixen les llibertats”.
Per a Jordi Font i Agulló, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, “el Col·loqui és la plasmació d’un treball transversal entre administracions que posa al damunt de la taula un tema cabdal per al futur de les democràcies dels nostres dies. Walter Benjamin ens proporciona eines per afrontar els reptes de la memòria democràtica avui”.
Trump, l’auge de la ultradreta i el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin
La conferència d’obertura de l’edició d’aquest 2025 del Col·loqui Internacional Walter Benjamin l’ha protagonitzat Federico Finchelstein, historiador argentí expert en feixisme, populisme i autoritarisme. Doctor en Història a la Cornell University i professor d’aquesta matèria a la New School for Social Research de Nova York, ha abordat els trets més característics del segon mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units.
Ha vinculat la seva figura, així com la ideologia dominant del seu programa amb el paper de les ultradretes i el seu creixement arreu del món. També ha analitzat les similituds i les diferències entre el moment actual i la dècada dels anys 30 del segle passat, un període marcat per les conseqüències de la Gran Depressió, l’ascens dels règims totalitaris a Europa i a l’Amèrica Llatina, i l’esclat de conflictes bèl·lics com la Guerra Civil a Espanya i la Segona Guerra Mundial.
Finchelstein ha publicat diversos títols dedicats al feixisme, el populisme, l’Holocaust i la història del poble jueu, mentre que l’any 2011 va rebre el premi al millor sobre estudis de l’Amèrica Llatina per Fascismo transatlántico. Ideología, violencia y sacralidad en Argentina y en Italia, 1919-1945.
L’altre punt destacat del programa de divendres ha estat l’entrega del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin. La guanyadora de la 7ª edició d’aquest guardó ha estat Helen Graham per l’obra Stories to get by: Margaret Michaelis (1902-1985), Rudolf Michaelis (1907-1990). El premi està dotat amb 4.500 euros i inclou la publicació d’aquest treball. Graham és professora catedràtica d’història europea contemporània a la Royal Holloway University de Londres. Ha investigat i publicat de manera àmplia sobre la Guerra Civil a Espanya, incloent-hi un context europeu i transnacional més ampli, així com també sobre el franquisme. Ha publicat nombrosos llibres sobre aquest conflicte bèl·lic que han estat traduït en diversos idiomes com l’espanyol, el turc, l’alemany, el grec i el portuguès.
El jurat subratlla el “valuós component experimental del text” i en destaca les “fórmules narratives poc explorades en l’àmbit de la historiografia”. Afegeix que “la mirada i el periple vital dels dos protagonistes, Margaret i Rudolf Michelis, ens permeten copsar el batec de l’Europa d’entreguerres i, sobretot, de la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un text breu però molt ben escrit que enllaça de manera radical amb la naturalesa i esperit del premi”. El premi, de prestigi internacional, està convocat pel Museu Memorial de l’Exili i compta amb el suport de la Diputació de Girona i la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona.
Ponències, debats i la Ruta Walter Benjamin
El punt de partida de l’activitat de dissabte és una ponència de Clara Ramas, filòsofa i investigadora especialitzada en l’estudi del malestar contemporani i el caràcter nostàlgic de les polítiques afins a l’autoritarisme. Parlarà sobre la melancolia i els seus usos polítics en un present que defineix com a “turbulent”.
Després, torn per a Máriam Martínez Bascuñán, politòloga i professora de la Universitat Autónoma de Madrid, qui abordarà les dretes radicalitzades i els discursos d’odi i gènere. Steven Forti, historiador i referent en l’estudi dels neofeixismes i els nacionalismes contemporanis, serà el protagonista d’una xerrada que servirà per analitzar la influència d’alguns dels presidents dels últims anys a Itàlia, com és el cas de Silvio Berlusconi i Giorgia Meloni.
Mentre que Pablo Stefaroni aportarà respostes a la pregunta de si l’Amèrica Llatina està o no vivint una onada reaccionària, explicant quin és el paper de dirigents com Jair Bolsonaro i Javier Milei. Stefaroni és historiador, periodista i doctor en Història per la Universitat de Buenos Aires, especialista en l’anàlisi del populisme.
La segona jornada compta també amb l’acte d’homenatge institucional a Walter Benjamin
