Un estudi liderat per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha constatat que les formigues de l’espècie ‘Aphaenogaster senili’ funcionen com un “cervell líquid”, amb una intel·ligència col·lectiva, que es crea a partir de la interacció dinàmica de molts individus. L’investigador del CEAB-CSIC i coautor de l’estudi, Frederic Bartumeus, ha indicat que han demostrat que “no hi ha un cap o algú que dirigeixi, sinó que la coordinació, la intel·ligència, sorgeix de les connexions entre elles”. La recerca ha generat un model matemàtic que ho replica i ha comprovat la rellevància de moviments com l’exploració i explotació per ser més eficients a l’hora d’obtenir menjar.
Un equip del CEAB-CSIC ha analitzat el comportament individual i col·lectiu de les formigues ‘Aphaenogaster senilis’, que no es comuniquen amb feromones sinó a través del moviment i contactes directes amb les antenes, fet que complica la seva comunicació però fa interessant el seu estudi per desxifrar els mecanismes d’una intel·ligència sense centre de control.
Per estudiar-ho, van dissenyar un espai laberíntic amb un patró de bresca i un sistema d’enregistrament d’alta resolució, on van observar la cerca i explotació de menjar i la transmissió d’informació entre les formigues, relacionant-ho amb l’eficiència de la colònia.
Els resultats, publicats a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)’, evidencien que la diversitat de moviments individuals i la capacitat de canviar la proporció d’uns i altres segons les condicions del medi és clau perquè la colònia funcioni eficientment.
Van identificar dos rols en la recollida d’aliment: les formigues ‘scout’ que exploren i descobreixen noves fonts, i les ‘recruit’ que exploten el recurs trobat, amb moviments quantitativament diferenciats.
El model neuronal desenvolupat simula com les formigues s’activen segons la freqüència de contactes i es mouen de forma heterogènia, demostrant que la proporció relativa de scouts i recruits modula la connectivitat i eficiència en la recollida d’aliment.
L’estudi suggereix que l’espècie adapta flexiblement aquestes proporcions per balancejar entre explorar i explotar segons les condicions, un element fonamental per a l’èxit de la colònia.
L’investigador Pol Fernández-López destaca que “les colònies optimitzen l’exploració i l’explotació sense que cap individu tingui visió global”, mentre que Frederic Bartumeus ressalta que “cada formiga actua com una neurona que s’activa en funció del contacte amb veïnes”, creant una coordinació que sorgeix de les connexions i no d’un centre de control.
El CEAB-CSIC assenyala que aquests sistemes líquids-diluïts, com les societats d’insectes, depenen del moviment per mantenir la coordinació, i que aquest coneixement té aplicacions més enllà de la biologia, com en robòtica o algorismes d’optimització.
