Els arqueòlegs d’Empúries han descobert que el santuari dedicat a la deessa Demèter va perdurar durant sis segles, des dels inicis i fins al final de la ciutat grega (la Neàpolis). Les excavacions s’han centrat a les diferents terrasses que envoltarien el temple. S’han desenterrat dos vasos rituals i restes d’animals –sobretot, garrins– sacrificats en honor a la divinitat i que, de fet, entronquen amb representacions d’ofrenes trobades en santuaris de Demèter. En aquest sector, abans d’arribar als nivells fundacionals, els arqueòlegs també han localitzat un cementiri i l’absis d’una església paleocristiana. A més, en una altra zona de la Neàpolis, ha aparegut una troballa singular: algunes restes de pintura mural en una casa del segle V aC.
Les excavacions d’aquest estiu s’han fet en el marc del 79è Curs d’Arqueologia d’Empúries, on hi han pres part estudiants de diverses parts de l’estat. Dirigits pels arqueòlegs del jaciment, la campanya s’ha focalitzat en el barri portuari de l’antiga colònia grega. Per una banda, el sector on va descobrir-se un santuari dedicat a Demèter –més a tocar de l’edifici del museu– i, per l’altra, dues cases situades al centre i en un extrem de la Neàpolis.
Durant les excavacions, els arqueòlegs han pogut resseguir la cronologia del santuari. I han descobert que la seva història, de fet, és paral·lela a la de l’antiga ciutat grega d’Empúries. “Les dades ens permeten afirmar amb total certesa que aquest espai sacre es va començar a configurar a finals del segle VI aC i que va perdurar fins al segle I dC”, explica l’arqueòleg Pere Castanyer.
Ell és l’investigador principal del projecte que se centra en les antigues àrees portuàries d’Empúries. I que, precisament, relliga directament amb l’estudi d’aquest santuari dedicat a la deessa grega de l’agricultura i la fertilitat (perquè l’espai sagrat estava situat a redós de la Neàpolis, separat dels habitatges, i s’hi accedia directament des de la platja de l’antic port grec).
Aquest estiu, les excavacions s’han focalitzat a les terrasses d’aquesta àrea religiosa, al capdamunt de les quals s’hi emplaçaria el temple de Demèter. A la zona de l’altar monumental –descobert el 2023– els arqueòlegs hi han localitzat restes dels animals que se sacrificaven en honor a la divinitat. Sobretot, godalls (porcs de tan sols dos o tres mesos) però també xais o cabrits petits.
Aquestes ofrenes, subratlla Castanyer, són un nou element “que confirma que el santuari estava dedicat a la deessa”. Perquè precisament, precisa l’arqueòleg d’Empúries, en d’altres temples de Demèter s’han trobat “terracotes amb representacions femenines en terracota que porten un porquet per oferir-lo a la divinitat”.
En el cas d’Empúries, se sap que aquests sacrificis es cuinaven i que els antics grecs se’ls menjaven. Però també hi ha la hipòtesi que part dels animals es reservaven per a la deessa (perquè en alguns casos, s’han trobat tan sols la meitat dels garrins). Un extrem que, com precisa Pere Castanyer, hauran d’intentar esbrinar els estudis zoològics que actualment s’estan portant a terme.
En paral·lel, en aquest sector, també han aparegut dos vasos votius –semblants a dues gerretes– dipositats com a ofrenes. En una primera datació, els arqueòlegs els situen a finals del segle III aC. S’afegeixen a d’altres que ja s’han localitzat anteriorment i dels quals ara, gràcies a una col·laboració amb investigadors francesos, se n’intentarà saber què tenien a l’interior (estudiant-ne les restes de dins).
De temple a església
Els arqueòlegs creuen que els vestigis del temple de Demèter es trobarien, precisament, sota un dels extrems de l’actual edifici del museu (perquè és aquí cap a on porta la disposició de les diferents terrasses). També, perquè una altra troballa que s’ha fet durant aquesta campanya reforça aquesta hipòtesi: una necròpolis paleocristiana que estaria a tocar d’una església que, precisament, s’hauria bastit damunt del temple de la deessa grega.
Els enterraments han aparegut al damunt les restes d’una de les terrasses superiors del santuari. Per arribar fins a aquests nivells d’època grega, que es trobaven a una profunditat d’entre 3 i 4 metres, els arqueòlegs han hagut d’excavar tot allò que hi havia superposat. I ha estat aquí quan han descobert la necròpolis, que com explica el director de l’excavació, Marc Bouzas, inicialment dataria d’entre els segles IV i VII-VIII dC i que tenia fins a tres nivells diferents d’enterraments.
“Els més antics tenen unes característiques molt lligades al món romà; també hi ha tombes amb estructura de morter combinades amb d’altres, com per exemple, una d’àmfora on s’hi havia enterrat un nadó”, explica Bouzas. Dins aquest primer grup de tombes també se n’han trobades algunes amb forats per fer libacions i per on s’introduïa menjar i beguda per als difunts (perquè els primers cristians mantenien ritus associats amb els cultes antics pagans).
“Per damunt d’aquest nivell n’hem documentat dos més, cosa que evidencia que aquesta necròpolis seguia viva al llarg del temps”, precisa el director de l’excavació. I associada amb ella, els arqueòlegs també han desenterrat l’absis de l’església paleocristiana –en aquest cas, de forma rectangular– que hipotèticament s’hauria construït damunt el temple grec.
Aquesta església, que probablement tenia un transsepte format per cambres funeràries, també queda sota l’edifici de l’actual museu (que a partir del segle XVII i fins al XIX va acollir un monestir de monjos servites). “Creiem que no és casual que el monestir es construís damunt l’església paleocristiana; de la mateixa manera que, en un exercici de superposició cultural, aquesta primera església ho fes sobre l’antic temple de Demèter”, teoritza Marc Bouzas.
Precisament per això, per haver-se aixecat damunt el santuari de la deessa, i per les tombes que s’han localitzat, els arqueòlegs d’Empúries creuen que aquesta església paleocristiana seria “la principal” de les dues que s’han descobert a la Neàpolis –l’altra, es va excavar al segle XIX– i que s’hi van construir amb l’arribada del cristianisme.
Pintura de fa 2.500 anys
Més enllà d’aquest sector, durant el 79è Curs d’Arqueologia els estudiants també han excavat dues cases a l’interior de l’antiga ciutat grega. Les seves estances tenen sòls superposats d’argila, i en algunes –al centre– s’han trobat restes de llars de foc de forma quadrada. Les dues cases daten del segle V aC, però una d’elles –la que es troba al sector més oriental– destaca perquè s’hi han descobert restes de pintura mural de fa més de dos mil·lennis.
En una de les estances, damunt d’un sòcol fet de pedra, s’han conservat diverses fileres de tovots (rajols fets amb fang assecats al sol). Formaven part d’una de les parets, que els grecs revestien i podien pintar. I en el cas d’aquesta casa en concret, ho van fer. Els petits fragments de revestiment pintat recuperats en l’excavació així ho indiquen.
El conservador i arqueòleg d’Empúries que n’ha tutelat l’excavació, Quim Tremoleda, explica que aquestes restes de pintura tenen “tons blaus, negres i algun groc”, cosa que fa que “cromàticament siguin molt visuals”. Tremoleda subratlla que la troballa és “un cas bastant excepcional”, perquè es tracta “de pintures que formaven part d’un espai domèstic del segle V aC”.
