La suma d’esforços per arribar més lluny. Aquesta és la filosofia amb la qual ha nascut l’Associació de la Pagesia de la Vall de Camprodon. La formen ramaders, pagesos i professionals de la gestió forestal amb un mateix objectiu: aconseguir un “futur amb dignitat” i treballar perquè la societat els conegui i “posin en valor” la feina que fan a la zona. Compten també amb la nova generació del sector primari, joves ben formats que, per vocació, han escollit continuar el negoci malgrat les dificultats. Fenòmens recents com Revolta Pagesa, diuen, els han demostrat l’efecte “multiplicador” d’anar plegats i admeten que cal “explicar-se” perquè la societat entengui que són “indispensables” per mantenir aquesta vall.
“Aquesta és una vall turística, però no tothom en viu”, remarca a l’ACN la presidenta de la nova associació, Nuria Simon. “Gran part dels paisatges els mantenim nosaltres i si desapareixem, tot això canviarà”, diu. Per això, creu que és moment d’explicar la feina que fan i que “es posi en valor”. I de retruc, l’associació també és una manera de “pujar els ànims” perquè veuen que “no estan sols”.
El sector primari té moltes dificultats arreu de Catalunya i aquesta vall no és una excepció. Molts dels ramaders i pagesos combinem altres feines per poder tenir els ingressos que els permeti tirar endavant. Sergi Colomer, és la quarta generació d’un negoci de vaques d’engreix a Llanars. “Ens hi dediquem tota la família, però costa molt i fem altres feines per tenir un plus de diners extres, fem el que podem”, explica.
El seu somni seria poder tancar el cercle i comercialitzar directament la carn que produeixen. Segons diu, confia que l’associació ajudarà a donar a conèixer els productes de la vall i la feina que fan de preservació de l’entorn. “Si no hi fóssim, tot estaria ple de bardisses de cap a peus”, assenyala. També fa una crida a la pedagogia: “La gent ha de saber que no pot anar amb gossos deslligats i que ha de tancar els fils quan passen amb la bici, perquè les vaques poden anar a la carretera i ser un problema molt gran”.
“Ens sentim atacats per l’administració”
Un altre dels joves és Albert Galceran, de 23 anys. “Som la tercera generació, el meu germà i jo, i de ben petits hem pujat amb les vaques i ho vull seguir fent, perquè m’agrada i perquè em sento orgullós de ser pagès”, afirma. Quan se li pregunta quin futur voldria per a la vall, respon: “M’agradaria que hi hagués més famílies petites amb ramats no gaire grossos i que poguessin viure d’això i amb una administració que, sense gaire burocràcia, entengui la feina que fem”.
Fa tres anys que està donat d’alta i creu que la burocràcia “ha anat a pitjor” i que cal trobar “un equilibri”. Posa l’exemple d’un programa de baixes i altes de bestiar. “S’actualitza a les sis de la tarda, que és quan nosaltres arribem, i després ja no ens deixa fer res”. Creu que és un exemple de la “desconnexió” que hi ha entre les administracions. “Diuen que ho simplifiquen, però ho compliquen més, no es pot viure així; tinc la sensació que van en contra nostra, a posar fi a la pagesia”, remarca.
El mateix opina Jordi Planella, ramader de 24 anys de Vilallonga de Ter. “Portar els papers és principalment la meva preocupació perquè cada dia ens estan atabalant més, i coses que no saps fer i necessites que algú t’ho faci”, afirma. I si has de demanar informació, corres el risc que se’t passin els terminis, es queixa. Ja intenta estar al dia, però creu que combinar la feina de tantes hores amb el bestiar no és fàcil. “I tampoc hem triat aquesta feina per fer els papers”, afegeix, sinó per “cuidar els animals i l’entorn, perquè ens agrada aquesta feina i és la nostra passió”.
Per això, creuen que l’associació els ajudarà a sumar forces i buscar solucions. També a ser més eficients, compartint coneixements. “Ja tenim un grup de Whatsapp, que si tens un problema, al cap de cinc minuts tots els ramaders de la vall ho saben i et poden ajudar”, diu Planella.
La gestió forestal i els canvis de mentalitat
El sector forestal és una altra de les potes de l’associació. Els professionals que s’hi dediquen tenen tanta feina que no la poden assumir. I les condicions no acompanyen. Xavier Blanc, empresari del sector junt amb el seu germà, explica que no poden competir amb els preus d’altres zones on hi ha una major planificació, maquinària i infraestructures per treure fusta dels boscos. “Aquí hem deixat una generació de boscos abandonats i la fusta és més dolenta, tens menys producció i et costa més de treure” perquè no s’ha fet una bona planificació, que sí que han fet altres zones.
Malgrat tot, subratlla que la seva és una feina indispensable per a la bona salut dels boscos, la biodiversitat i la prevenció d’incendis. Per Blanc, “es va tard, però cal posar-se les piles”. L’administració, diuen, agilitzant els permisos i fent la feina de planificació i supervisió que toca, i la societat, comprant el producte local: “Que comprin llenya d’aquí, taulons, vedells, carn de poltre, serà la manera de donar vida al pagès perquè pugui gestionar el terreny, desbrossar… i no mirar només el preu”.
El seu germà, Jordi Blanc, creu que cal “trencar estigmes” i posar fi a idees com que la “ramaderia contamina i que tallar un arbre és dolent”. “Cal explicar que som molt importants per a la vall, tant l’agrari com el forestal, i ja fa 20 anys que pengem d’un fil”. Quan se li pregunta pel seu principal desig, ho té clar: “Poder-te guanyar la vida honradament, no aspirem a fer-nos rics, simplement un sou digne per la feina que fas, com passa amb altres sectors”.
