El festival de Peralada (Alt Empordà) ha homenatjat l’amistat i les “melodies compartides” de Pau Casals i Conxita Badia amb un recital emotiu i íntim de la mà de la soprano Montserrat Seró, amb Pau Codina al violoncel i Marc Heredia al piano. El concert s’ha estructurat en dues parts: la primera, amb obres que Casals va compartir amb Badia, animant-la a interpretar-les, i la segona, amb composicions dels dos artistes, que van tenir una relació gairebé de “mentor i musa”, ha explicat Seró. De fet, en una carta escrita l’any 1943, Casals li va confessar a Badia: “Tot el que he escrit per a veu de soprano ha sigut pensant en tu. Tot doncs, et pertany”. A l’església del Carme han sonat amb delicadesa i emoció ‘El Cant dels Ocells’ i ‘T’estimo’.
El recital ha estat un homenatge a dues figures cabdals de la música catalana i que, a més, van tenir una relació d’amistat, intercanvi artístic i gairebé de “mentor i musa”. Un vincle que va unir el violoncel·lista Pau Casals i la soprano Conxita Badia establint una connexió musical i humana que va marcar la vida dels dos i moltes de les obres que van interpretar.
El programa de mà del concert al festival de Peralada recull la frase que Casals li va escriure a la soprano i que evidencia fins a quin punt va influir la seva veu en l’obra del violoncel·lista. “Conxita Badia va ser una dona que es va dedicar en cos i ànima a l’art, a cantar, i ho feia amb interpretacions sinceres”, ha explicat la soprano Montserrat Seró, que ha entomat el repte de posar veu a un homenatge emotiu, elegant i íntim.
Seró ressalta que Badia tenia “un magnetisme” que feia que qui l’escoltava es quedés fascinat i volgués estar al seu costat, amb tants compositors que van crear pensant en ella, com Pau Casals. El recital s’ha dividit en dues parts, la primera amb “joies” que Casals va compartir amb Badia i que la soprano va cantar “arreu”. La vetllada ha començat amb ‘Elegia eterna’ d’Enric Granados, un dels mestres de Badia.
Durant aquesta primera meitat, els tres intèrprets joves però amb una trajectòria sòlida han assumit el repte, per encàrrec del festival, de desplegar peces de Heinrich Stözel, Schubert, Fauré, Strauss, Berlioz, Schumann i Massenet.
Després d’un preciós interludi de Pau Codina i Marc Heredia amb ‘Intermezzo, Goyescas’ de Granados, Seró ha tornat a l’escenari per abordar la segona part, ja amb peces de Pau Casals i Conxita Badia. ‘La Balada de la Nova Solveig’ de Casals, sobre text de Ventura Gassol, ha estat un dels moments més destacats del concert. Seró l’ha presentat, afirmant que era “el cor” de tota la proposta perquè evocava l’enyorança de Conxita Badia del seu amor, tot esperant-lo a la platja i imaginant que les filles es convertien en marineres per anar-lo a buscar al Brasil.
Han tancat el repertori oficial ‘El Cant dels Ocells’, ‘T’estimo’ i ‘T’estimo tant’. Després d’una llarga ovació, els tres intèrprets han tornat a l’escenari per fer un bis amb la cançó tradicional ‘La noia de l’Empordà’ i ‘Azulao’, de Jaime Ovalleves.
Una nit plena de records i un sentit homenatge. Pau Codina ha reflexionat sobre la figura de Pau Casals com a violoncel·lista i la seva influència en múltiples facetes: “El que més m’impressiona de Casals és l’honestedat i la força directa del seu so, que sembla sortir de les entranyes. És gairebé com un diàleg entre cantar i parlar, amb una retòrica poderosa”. Així, s’ha notat les ganes dels intèrprets que ‘Melodies compartides’ fos un espectacle que establís un diàleg entre Badia i Casals, no només com a intèrprets sinó també com a compositors, convertint-los “en una sola veu”.
