El Festival de Peralada (Alt Empordà) estrena aquest vespre amb totes les entrades exhaurides ‘Hort/Garden’, una òpera-monòleg que reflexiona sobre el temps, la memòria i el llegat que perviu. L’actriu, cantant i compositora Elena Tarrats i la dramaturga Helena Tornero signen aquesta proposta escènica indisciplinada, híbrida i en moviment, que ficciona la història d’una neta i el seu avi, units per un amor compartit cap a l’hort familiar. Després de la mort d’ell, la neta descobreix que l’hort segueix florint, símbol d’allò que persisteix més enllà de l’absència. Amb música escrita a sis mans que és el cor de l’espectacle, i una escenografia que transforma el Mirador del Castell en un hivernacle, ‘Hort/Garden’ convida a endinsar-se en aquest particular viatge íntim i sensorial.
‘Hort/Garden’ es defineix com un poema musical per a veu i ensemble, a través d’una nova proposta escènica que interpel·la el públic a obrir-se a la meravella. Híbrida, indisciplinada i en moviment, la peça es desplega com una òpera-monòleg impossible de classificar. Perquè es construeix a ella mateixa davant del públic, emmirallant-se en la manera com creix la vida en un hort que no s’atura mai.
Produïda per ÒPERA de Butxaca i Nova Creació, de bracet amb el Festival de Peralada, el Mirador del Castell acull aquest dimecres l’estrena absoluta de la peça. ‘Hort/Garden’ ha nascut de la ment creativa d’Elena Tarrats –actriu, cantant i compositora– i de la ploma d’Helena Tornero –que en signa la dramatúrgia i el llibret.
El text ficciona la història de l’Abril i del seu avi Guillem, units per un amor compartit cap a l’hort familiar. Després de la mort d’ell, la neta descobreix que l’hort segueix florint, com a símbol d’un llegat que perviu –i persisteix– més enllà del temps i l’absència. Amb aquesta metàfora vital, l’obra reflexiona sobre la memòria i la possibilitat de reconnectar amb un ritme més natural, més humà i menys accelerat.
De fet, el punt de partida de la peça beu, precisament, de la vida personal de Tarrats. L’actriu recorda com després de morir el seu avi, quan va passar davant del seu hort, “tot i que ell ja no hi era, les hortalisses i verdures estaven meravelloses”. “I aquesta imatge, la de la vida continuant davant la mort, em va impactar; a partir d’aquí hi va haver una pulsió que això es podia explicar amb teatre, amb música i dalt l’escenari”, explica Tarrats.
‘Hort/Garden’, precisa l’actriu i cantant, gira també al voltant del “traspàs generacional en positiu”, de veure “on hi ha la possibilitat de meravellar-nos”. I sobretot, també, la peça vol fer palès que, malgrat tot, la vida segueix. “I per comprendre aquest cicle i acceptar-lo, anar al ritme de les plantes i de la terra és favorable; allò que veiem tota l’estona és que la vida avança imparable, perquè hi ha una força vital que la conté tant a ella com a la mort, i que serà més forta que tu mateix”, subratlla Elena Tarrats.
En aquesta òpera indisciplinada, la música se situa al cor de l’espectacle. La signen a sis mansMario G. Cortizo (composició, orquestració i direcció musical), Damien Bazin (disseny de so i concepció sonora) i la mateixa Tarrats, que també hi posa la veu. De fet, a ‘Hort/Garden’ l’actriu transita entre el cant, el xiuxiueig i la paraula, amb una veu que actua també com a guia emocional d’aquest viatge íntim i sensorial.
Pèrdua i continuïtat
‘Hort/Garden’ convida a aturar-se, a respirar i a escoltar com batega la vida entre tomateres, silencis i melodies. La peça gira al voltant de la pèrdua i la continuïtat, i eleva la natura com a espai de resistència i memòria. Per això, a l’òpera-monòleg, la proposta escènica també hi juga el seu paper a l’hora d’endinsar l’espectador dins aquest poema musical sobre les emocions i els cicles de la vida.
Ideada per la directora i artista visual Silvia Costa, que debuta al Festival de Peralada, l’escenografia transforma l’espai del Mirador del Castell en un hivernacle escènic. Un jardí interior on el públic no només observa, sinó que també s’endinsa en una experiència que apel·la a la sensibilitat i a l’escolta activa.
“És difícil classificar ‘Hort/Garden’ perquè hi ha una mica de tot; m’agrada dir que és una òpera, però també pot ser teatre musical, una ‘performance’ o una instal·lació”, subratlla Costa, posant en relleu que hi ha “molts cors” dins aquesta peça fruit d’un “treball multidisciplinari” (en referència a tots aquells qui li han donat forma). En referència a d’altres obres que ha dirigit, Silvia Costa posa l’accent en el fet que ‘Hort/Garden’ és inèdita. “Quan he de treballar amb noves composicions i llibrets, tinc la responsabilitat de fer que l’audiència flueixi dins la història, i que es construeixi una nova història i un nou cosmos”, precisa la directora.
‘Hort/Garden’ és un dels plats forts d’aquesta 39a edició del Festival de Peralada. Dijous el certamen també acollirà una altra de les propostes destacades; el concert-homenatge a l’amistat entre la soprano Conxita Badia i el violoncel·lista Pau Casals.
El recital, a través de la veu de la soprano Montserrat Seró i la música de Pau Codina i Marc Heredia, convidarà el públic a descobrir l’ànima d’aquesta relació a través d’un repertori acuradament seleccionat. I que inclourà, entre d’altres, peces d’Enric Granados, Schubert, Fauré, Strauss o Schumann.