Carta del pare de Nil Marín al president de l'Olímpic de Xàtiva

El pare del porter del filial del Girona, mort el dissabte passat en accident de trànsit, Víctor Marín, ha escrit una carta al president de l'Olímpic de Xàtiva, Alfonso Rus (PP), després que aquest es negués a fer un minut de silenci en el partit que enfrontava al seu equip contra el Llagostera. En el text, que s'ha llegit íntegrament aquest matí a El Món a RAC1 de Jordi Basté, explica la relació entre el pare de Marín amb l'actual alcalde del municipi i president de la Diputació.

"Carta al Sr. Alfonso Rus, alcalde de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva, president de la Diputació valenciana i president de l’Olímpic que juga a la segona divisió B de futbol:

El meu nom és Víctor Marín, sóc d’aquells homes que quan toca seure en els despatxos de la gent important abaixen la mirada i s’amaguen les mans per la vergonya que a vegades em fa d’ensenyar-les, plenes de nafres i esgarrinxades de tant treballar.

Jo vaig seure a la seva taula. El despreniment d’un mur a la carretera d’accés al castell de la ciutat que vostè governa em va fer venir corrents fins a Xàtiva. Calia fer una actuació d’urgència, calia estabilitzar la zona d’esllavissada per evitar que anés a més. Amb l’ajuda de la seva secretària i la informàtica vam poder enllestir ràpidament un petit pressupost per poder posar mans a l’obra i fer una actuació d’urgència.

Asseguts a la seva taula jo li vaig explicar en què consistien cada una de les actuacions descrites a l’oferta. El saneig del talús, els ancoratges, el formigó projectat. Vostè va donar el vist i plau i el va signar amb la condició que l’actuació fos immediata. I així va ser, en pocs dies el problema ja era resolt.

Potser que amb aquestes dades que ara li he donat pugui recordar-me o, si més no, sap de què li estic parlant. Aquest dissabte passat he viscut el pitjor episodi de la meva vida. Se m’ha matat un fill a la carretera. Un jove de 20 anys, esportista, bona persona, amic de tothom. Quan dic de tothom vull de tothom. De catalans, de valencians, de madrilenys i tots els països i colors. El meu fill es deia Nil Marín López Pastor, nascut a Mataró, català d’arrel, besnét d’aragonès i net d’andalusos per part de mare. Va estudiar als Maristes de Mataró i actualment cursava tercer de ciències d’activitat física a la Universitat de Girona.

Com a pare, no sé si ho és vostè, imaginis el dolor que en aquests moments tinc dins meu. Mentre escric aquesta carta m’he d’eixugar les llàgrimes que em banyen les ulleres que porto per poder-hi veure de prop. El meu fill era el porter del filial del Girona. Aquell noi de 20 anys mort el dissabte al matí quan anava a entrenar pels quals els jugadors del Llagostera, companys i coneguts d’en Nil li volien retre un partit d’homenatge fent un minut de silenci abans de començar un partit contra el seu equip. Però vostè s’hi va negar responent: “Si ha fallecido un portero del Girona lo sentimos pero no nos incumbe”. Que si tant important era per ells fer aquest partit d’homenatge que el fessin el dia que juguessin a casa seva.

Doncs sí, allà li farem aquest petit homenatge però de ben segur no abaixaré la mirada ni m’amagaré les mans. Les portaré com sempre, esgarrinxades i ben nues orgulloses de treballar per qui sigui: catalans, valencians, madrilenys, d’un color o d’un altre.

En Nil era català i molt, com jo ho sóc també. I ho era el dia que vaig asseure’m a la seva taula per ajudar-lo a resoldre un problema, perquè nosaltres els catalans tant si som o no independentistes, soms gent d’ànima, carn i os com vostès. Vostès que diumenge ens van discriminar com diuen a través d’algunes comptes de Twitter dient que aquest porter era un nacionalista i no tenia cabuda fer-li un homenatge a casa vostre.

De ben segur aquell 19 de novembre de 2012 a vostè li hagués importat ben poc saber si jo era nacionalista o no, si els meus fills ho eren o no. Doncs avui, aquell home de les mans rebentades continua amb el telèfon a les mans per si algú de Xàtiva, Madrid o Sevilla el necessita i el pot ajudar.

Aquesta és la gran diferència entre vostè i jo.

Mataró, 29 d’octubre de 2013"