El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha al·legat una incidència administrativa per la seva absència a la primera vista sobre la fossa comuna del cementiri de Girona. El jutjat de primera instància de Girona va celebrar el primer dels judicis aquest passat divendres 20 de juny, però no hi va haver cap representant del Departament.
Segons Justícia, el problema va ser que la citació anava dirigida al Memorial Democràtic i no pas a la Direcció General de Memòria Democràtica, que és l’òrgan competent en matèria d’intervencions de fosses. Amb tot, des del Govern remarquen la seva “plena i total disposició” a col·laborar en les actuacions que es considerin oportunes, en el marc del ferm compromís amb la memòria democràtica.
La fossa comuna del cementiri de Girona ja existia i era utilitzada abans de la Guerra Civil, i va continuar sent el lloc d’enterrament de persones després del conflicte. Durant la repressió franquista, especialment entre 1939 i 1945, la fossa va esdevenir el destí final de centenars de víctimes de la violència política.
Entre el 8 de març de 1939 i el 19 de gener de 1945, 510 persones van ser afusellades al mur sud del cementiri de Girona, la gran majoria durant els dos primers anys de la postguerra. L’any 1939 va ser especialment tràgic, amb 369 execucions, incloent-hi jornades d’afusellaments massius de 20, 30 o fins i tot 69 persones en un sol dia. Les execucions eren principalment col·lectives i responien a sentències sumaríssimes del règim franquista.
Els cossos de les persones afusellades no eren retornats a les famílies, sinó enterrats de manera anònima a la fossa comuna, sense cap mena de senyalització ni identificació. Aquesta manca de reconeixement va perpetuar l’oblit i el dolor de les famílies durant dècades. Fins i tot, a mitjan juny de 1939, l’elevat nombre d’execucions va obligar a ampliar la fossa mitjançant l’expropiació de terrenys adjacents.
No va ser fins al 1981 que es va fer una primera reordenació de l’espai, però la dignificació definitiva no va arribar fins al 10 de novembre de 2010, quan l’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic van instal·lar una placa commemorativa amb els noms, dates d’execució i últims llocs de residència de les 510 persones afusellades. Aquest acte va suposar la substitució de símbols franquistes per un espai de memòria i homenatge a les víctimes.
Actualment, hi ha demandes judicials per a l’exhumació de cossos de la fossa comuna, impulsades per associacions de memòria històrica i familiars de les víctimes, amb l’objectiu de recuperar i retornar les restes a les famílies i declarar la nul·litat dels consells de guerra franquistes.
