Els menorquins Ja t’ho diré tornen als escenaris el 9 d’agost al Festival Sons del Món, a Roses. Dues dècades després de separar-se, la banda es reuneix per celebrar els 30 anys de ‘Moviments salvatges’, el disc que els va popularitzar com a un dels grans grups del rock català. En una entrevista, recorden com van iniciar la recerca d’un somni. “Ens vam arriscar, vam agafar una maleta i un instrument i vam marxar de Menorca”, explica la veu dels Ja t’ho diré, Cris Juanico. Ara, volen celebrar allò que van fer fa més de 20 anys, que “segueix sent un motor per a molta gent”. També actuaran a Menorca el 22 d’agost, i ambdues cites arriben després del concert d’homenatge a Sente Fontestad, bateria del conjunt mort fa poc més d’un any.
Tot es remunta a l’any 1986, quan una colla d’amics del mateix poble va decidir formar un grup. Van pactar un concert a la discoteca Lateral i dies més tard van veure cartells anunciant l’espectacle d’un grup anomenat Ja t’ho diré, a la mateixa hora que ho feien els menorquins. Resulta que quan els van preguntar el nom del seu grup, que encara estava per decidir, van acabar dient “ja t’ho diré”. La resta és història.
Els Ja t’ho diré asseguren que tenen “moltes joventuts”. Encara recorden el moment en què van marxar d’una illa “tan petita i estimada” com Menorca per “buscar el somni”, relata el guitarrista Sebastià Saurina. Juanico explica que es van arriscar, amb una maleta a la mà i un instrument a l’altra, i van decidir sortir de la seva zona de confort, i de la seva illa.
Quatre anys més tard van posicionar-se en el panorama musical català amb ‘Moviments Salvatges’, que arriba al seu 30è aniversari, fita que celebraran el pròxim 9 d’agost a Roses (Alt Empordà) amb un espectacle que repassarà íntegrament el disc de 14 cançons i n’afegirà d’altres. El segon concert a Menorca tindrà un repertori diferent.
“Estem celebrant que hi som”
El grup té moltes ganes de retrobar-se amb els seus seguidors i encara aquests dos reptes amb il·lusió, segons descriuen. “Estem celebrant que hi som i que allò que havíem fet fa més de 20 anys segueix sent un motor per a moltíssima gent”, reivindica Juanico.
Al seu parer, els problemes que hi havia fa 30 anys “gairebé són els mateixos” que ara, i les preocupacions d’aquell moment continuen sent vigents. Juanico admet que, més que diferents es veuen “més experimentats” i “més ben col·locats” sobre l’escenari. “Jo no deixo de veure un grup d’amics, de companys, que gaudeixen d’allò que van fer fa més de 20 anys”, sintetitza.
Descriuen ‘Moviments salvatges’ amb el seu conegut ‘Si véns’ com el primer disc sobre el qual realment tenen un control de què s’hi diu o volen dir, i un projecte que els va fer guanyar maduresa, explica Jesús Moll, el baix.
Rock en català i sortir de les illes
Juanico creu que als anys 90 es qüestionava molt la llengua amb la qual es cantava, fos català, castellà o anglès. “Hi havia una pressió molt més gran que no hi és ara”, afirma, a la vegada que remarca que el ‘boom’ del rock en català coincideix precisament amb un procés de normalització lingüística. “La gent jove en comptes de dir “I love you” o “te quiero” vol dir “t’estimo/t’estim”, i ho reclama, i hi ha una sèrie de grups que donen veu a aquestes ganes”, afegeix.
També posen en valor la inexistència d’internet aleshores i el mar que separa les illes Balears amb Catalunya, així com la fragmentació entre elles. En comparació amb el País Valencià, veuen que territorialment és un espai més petit i més complicat per desenvolupar-se musicalment, encara avui, ja que les formacions tenen moltes dificultats per arribar fins a Catalunya. Per aquest motiu, Saurina treu pit d’haver estat dels primers que van aportar “l’accent menorquí” a l’escena.
Música per passar el dol
“La música és miraculosa, sanadora i serveix per passar el dol”, defineix Saurina, que defensa les propietats terapèutiques de la música, en al·lusió al concert homenatge a Sente Fontestad. Moll creu que tornar-se a reunir és una manera de “tornar a néixer”.
Carles Pons, guitarrista i percussionista, recorda l’homenatge a Fontestad com una experiència “molt intensa” i “enriquidora”, on s’hi van bolcar més de 80 artistes. Juanico creu que no hi ha millor manera que “recordar un músic amb música”.
Mantenir la flama
Els Ja t’ho diré haurien fet 40 anys aquest 2026. Es van desintegrar el 2003, tot i que s’han retrobat puntualment en algunes ocasions amb concerts l’any 2013.
Preguntats per si tenen pensat celebrar el grup amb altres concerts, Saurina incideix en què el més important és que “la flama es mantingui” i Juanico defensa que el somni ara és creure en el que estan fent, i que ho estan fent realitat.
