En el marc del projecte CustForest, s’han instal·lat vuit nius artificials per atraure voltors negres a la Vall de la Muga (Alt Empordà). El cap de biodiversitat de la Fundació Pioneers of Our Time, Aleix Millet, indica que aquest ocell sol reproduir-se en el mateix indret on va néixer, però amb aquesta acció intenten “posar les condicions òptimes perquè, a mitjà termini, l’espècie pugui tenir aquí un nucli de reproducció”. En alguns nius artificials, a més, també hi ha col·locat unes figures que simulen un voltor negre, “perquè si veuen una colònia falsa, s’hi poden sentir atrets”, segons Millet. A Catalunya, el voltor negre està classificat com a espècie vulnerable, i només hi ha una colònia a Boumort (Pallars Jussà).
A Catalunya hi ha presents els quatre tipus de voltors d’Europa: el negre, el comú, l’aufrany i el trencalòs. En el cas dels negres, només nidifiquen a Boumort (Pallars Jussà), on a principis dels anys 2000 s’hi va desenvolupar un projecte de reintroducció de l’espècie. Actualment, hi ha dinou parelles i entre cinquanta i seixanta exemplars.
Una de les característiques d’aquest carronyaire és que té instint ‘filopàtric’, és a dir, se sol reproduir al mateix lloc que va néixer. El cap de biodiversitat de la Fundació Pioneers of Our Time, Aleix Millet, ha exposat que, quan són joves, fan dispersions i recorren molts quilòmetres. Però quan arriben a la maduresa sexual solen tornar al mateix indret on van sortir de l’ou.
Per això, a la Vall de la Muga, serà difícil que hi nidifiquin. No obstant això, per intentar posar la base perquè algun dia s’hi puguin reproduir, han instal·lat vuit nius artificials i sis figures en forma de voltors. D’aquesta manera, simulen una colònia falsa perquè faci d’efecte crida i atregui els exemplars que estiguin sobrevolant la zona.
De fet, segons Millet, han detectat alguns voltors negres que han sedimentat dos o tres dies per la Vall. Alguns provenien de França, i altres de Boumort o de la península Ibèrica. Si s’aconseguís que aquesta au es reproduís a la Muga, també beneficiaria a les colònies més properes. “Es crearien connexions entre les poblacions catalanes, ibèriques i franceses, i això faria que hi hagués més barreja genètica, cosa que afavoriria molt l’espècie”, ha ressaltat el cap de biodiversitat.
Tria d’arbres i instal·lació de nius
La instal·lació dels nius artificials s’ha dut a terme en el marc del projecte CustForest del CREAF, finançat per la Fundación Biodiversidad, liderat per la Xarxa de Conservació de la Natura, i que compta amb la Fundació Pioneers of Time com a soci. A més, també hi col·laboren els Agents Rurals.
El primer pas és analitzar quina zona forestal podria ser la més recomanable. D’això s’encarreguen els tècnics del CREAF; que també estableixen quins arbres s’han de talar per millorar la salut del bosc, i quins podrien servir per instal·lar-hi els nius artificials. La tècnica de comunicació del CREAF, Marta Josa, ha assenyalat que els arbres més adients pels voltors negres “solen ser molt alts, que sobresurten per sobre la resta, i que estan situats en pendent, perquè facilita l’entrada i la sortida del niu”.
En el cas de la Vall de la Muga, el CREAF ha seleccionat vuit pins. Un cop feta la tria, els Agents Rurals són els encarregats de dur a terme la construcció i la instal·lació dels nius i de les figures de voltors.
El coordinador del grup de suport de muntanya dels Agents Rurals, Francesc Gomes, ha explicat que, primer, adeqüen la capçada de l’arbre per fixar-hi la plataforma. “Hi col·loquem branques seques i fortes perquè tingui una bona base. Després brancada verda més flonja, brancada del mateix pi i, si tenim la figura del voltor, també la hi posem”, ha especificat.
Els sanitaris de la natura
Amb aquesta acció, no només beneficien els voltors negres. Si no que també acaba afavorint la resta de l’ecosistema. “El voltor negre és la nostra espècie paraigua: quan treballem per crear un hàbitat pel voltor, també millorem els boscos, afavorint a molta altra fauna, reduïm el risc d’incendi i la filtració de CO₂, entre altres”, ha destacat Millet.
El voltor negre és l’ocell necròfag més gran del continent europeu. Els seus nius poden superar els centenars de quilos, i els reutilitzen any rere any. El cap de biodiversitat ha recordat que aquesta au, com la resta de carronyaires, juga un paper fonamental per mantenir els ecosistemes saludables. “Són els nostres sanitaris de les muntanyes, perquè són els encarregats de fer desaparèixer els animals morts, que es podrien convertir en punts d’infecció”, ha remarcat.
El CustForest és un projecte que busca que la conservació de la biodiversitat forestal vagi del bracet amb l’economia local. Així, cerquen boscos en custòdia, és a dir, llocs on la propietat de la finca té un acord amb l’entitat ambiental.
Actualment, el fan simultàniament en quatre zones de Catalunya per protegir el gall fer, la tortuga mediterrània, l’àguila cuabarrada, el voltor negre i les espècies associades als boscos madurs. Tot són espècies paraigua, és a dir, afavorint el seu hàbitat, es beneficia tota la biodiversitat de l’ecosistema.
