Descobreixen un poblat ibèric del segle IV o II aC a Sant Joan les Fonts

Durant els anys 90, un grup d'estudiants que passejava per aquest entorn de l'espai del Boscarró ja van trobar algunes restes de l'època ibèrica. Segons ha explicat l'alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, els estudiants van inventariar tot allò que havien localitzat dins del registre de la Generalitat. No obstant això, no va ser fins aquest 2013 que, després de netejar i desbrossar tota aquesta zona, van començar a detectar restes de ceràmica de l'època ibèrica. "Casualment al poble hi ha algunes persones que estaven buscant elements de la història del municipi per si hi havia la possibilitat que en aquest cingle s'hagués construït una antiga masia i , finalment, van detectar aquesta població antiga", ha comentat.

Des d'aquell moment, el consistori va decidir encarregar a dues arqueòlogues gironines, l'Anna Maria Puig i la Maribel Fuertes, l'estudi d'aquest espai. Una investigació que ha permès determinar l'existència d'un poblat ibèric d'entre el segle IV i II abans de Crist. "Bàsicament hem fet set petites excavacions, de dos metres d'amplada per metre i mig de profunditat, i hem trobat ceràmica, vaixella, estris dedicats a l'emmagatzematge de gra, àmfores o fragments d'altres objectes tant del territori com de procedència púnica, d'Eivissa, del nord d'Àfrica o fins i tot de Grècia", ha explicat Puig. Segons les dues expertes es tracta de materials "habituals" en aquesta mena de jaciments.

Les dues arqueòlogues han comentat que encara desconeixen les dimensions d'aquest poblat ibèric però que tot apunta a que es tractaria d'un petit nucli. "Fins que no tirem endavant l'excavació no ho sabrem però creiem que no es tracta d'una capital, no és un Ullastret o Peralada, però si que és una ocupació important", ha puntualitzat Fuertes. En aquest sentit, les dues professionals han recalcat que aquesta nova troballa permet "confirmar" la presència de poblacions ibèriques a la comarca de la Garrotxa. "Normalment s'havien trobat jaciments a la comarca de l'Alt o el Baix Empordà, també en tenim a Besalú o Maià del Montcal però no teníem coneixement que haguessin arribat més a l'interior de la Garrotxa", han explicat.

Un estudi "exhaustiu"

De moment, no es poden avançar més detalls d'aquest jaciment ibèric perquè cal avançar en les excavacions. "Estem al principi del camí, els detalls ens estan esperant aquí sota, l'arqueologia ja ens ho dirà", ha valorat animada Fuertes. Les restes d'aquest poblat ibèric s'han localitzat a uns 50 centímetres de profunditat. "És un jaciment molt somer però la zona està ben delimitada per dos rius i sembla que es tractaria d'un lloc o un emplaçament idoni", han augurat.

De moment, l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts els ha encarregat l'elaboració d'un estudi complet que valori l'extensió real del jaciment i planifiqui una possible excavació completa de cara al futur. "Si fem una bona excavació suposarà una novetat perquè mai s'ha fet una bona investigació en profunditat dels altres jaciments existents a la zona i de la comarca", han assegurat. Segons les dues expertes, a Sant Joan les Fonts també s'havien localitzat anteriorment altres jaciments de l'edat de bronze. "Serà un treball que durarà anys però és molt interessant saber com vivia la gent aquí, en quines condicions i conèixer tot allò que tenim a casa nostra per saber d'on venim, on estem i cap allà on hem d'anar", ha valorat el batlle.

Espona ha explicat que des del consistori intentaran trobar els recursos econòmics necessaris per tirar endavant les excavacions. "Potser caldrà fer camps de treball, iniciar col·laboracions amb entitats o la Universitat de Girona però en aquests moments encara ens trobem en una primera fase inicial", ha conclòs.