El jurat popular declara el parricida de Lloret culpable d'homicidi, robatori amb violència i estafa

Fiscal i defensa demanen que el condemnin a 17 anys i 9 mesos de presó

El jurat popular ha declarat el parricida de Lloret de Mar culpable d'homicidi, robatori amb violència i estafa. El fiscal i la defensa demanen que condemnin Carlos Soriano a 17 anys i 9 mesos de presó pels tres delictes, considerant que quan va matar el seu pare a ganivetades tenia les seves capacitats moderadament alterades pel consum de drogues i alcohol. Els nou membres del jurat han declarat provat que a finals de maig del 2011 el processat es va discutir amb la víctima i li va clavar 13 ganivetades amb una navalla tipus papallona. Després, li va robar diners, targetes i el cotxe i va fugir. A principis de juny, va tornar al pis que compartien per ocultar el cadàver amagant-lo dins un armari.

El veredicte del jurat popular ha avalat el pacte al qual van arribar fiscalia i defensa, que demanaven que el declaressin culpable d'homicidi -en comptes d'assassinat com sol·licitava inicialment el fiscal-, robatori amb violència i estafa.


Els nou membres del jurat popular consideren provat que a finals de maig del 2011, l'acusat Carlos Soriano i la víctima -el seu pare-, van començar a discutir per un afer econòmic. La disputa va anar pujant de to i l'acusat va agafar una navalla tipus papallona i li va clavar al seu pare 13 vegades. Dues de les ganivetades eren potencialment letals però que li va causar la mort va ser la que li va seccionar l'artèria caròtide.

Després de matar-lo, segons han conclòs set dels nou membres del jurat, Soriano va arreplegar els diners que tenia el seu pare, les targetes de crèdit i el seu cotxe. En el veredicte han declarat l'acusat culpable d'un delicte de robatori amb violència. Posteriorment, quan encara no s'havia descobert el cadàver del pare, el processat va anar traient diners de la targeta i la va utilitzar per pagar peatges fins que va buidar el compte. Aquesta vegada per unanimitat, els membres del jurat l'han declarat culpable d'estafa.

També ha estat una decisió unànime aplicar-li els dos agreujants que demanaven les parts: el d'abús de superioritat, en concloure que quan va matar i robar la víctima valent-se de la diferència d'edat, d'envergadura i d'una arma, i el de parentiu, perquè a qui va matar va ser al seu propi pare. El jurat no s'ha hagut de pronunciar sobre l'atenuant per ingesta d'alcohol i drogues perquè es tracta d'un benefici per al reu admès tant per fiscalia com per defensa.

Els Mossos d'Esquadra van detenir Soriano a finals d'agost -dos mesos després del crim- a Salou. Durant la fugida, va tornar un dia a Lloret de Mar perquè la propietària de la immobiliària que gestionava el pis el va trucar dient-li que els veïns es queixaven de males olors. El processat va entaforar el cadàver dins un armari, que va precintar amb cinta aïllant, i va intentar emmascarar la ferum amb dissolvent, colònia i cremant barretes d'encens. No va ser suficient i les queixes veïnals van fer que finalment la policia entrés al pis l'11 de juny per la sospita que hi havia un cadàver en descomposició.

El fiscal i la defensa han mantingut la petició de 17 anys i 9 mesos de presó per a Carlos Soriano; 12 anys i mig per homicidi, 3 i mig pel robatori amb violència i 21 mesos per l'estafa. En matèria de responsabilitat civil, el fiscal, Enrique Barata, demana que l'acusat indemnitzi dues de les filles de la víctima i germanastres de l'acusat amb 60.000 euros cadascuna. En canvi la defensa, encapçalada pel lletrat Jose Javierre, demana que no hi hagi indemnització per a les dues filles perquè no tenien relació amb el pare; una no el veia ni hi parlava des de feia tres any i l'altra des de feia cinc anys. A més, no van reclamar el cadàver i tampoc van anar a l'enterrament. La víctima va acabar enterrada en una fossa comuna de Lloret.

El cas ha quedat vist per a sentència, que dictarà la magistrada Fàtima Ramírez.