L’associació Molrem ha recuperat una quarantena de varietats antigues de blat a la Vall d’en Bas (Garrotxa), entre les quals dues de garrotxines que feia mig segle que no es cultivaven. La iniciativa forma part d’un projecte per impulsar una infraestructura compartida de transformació del cereal en farina ecològica. El president de Molrem, Emili Duran, ha explicat que es troben que “molts agricultors planten varietats de blat antigues, i cada vegada més forners necessiten farina d’aquestes varietats”.
Fruit d’aquesta necessitat compartida, va néixer el projecte de Molrem. Ara tenen uns 45 metres quadrats on experimenten amb cereals antics, i el pròxim pas és habilitar un local on instal·lar-hi un molí que compartiran pagesos i forners.
En les últimes dècades, han sorgit noves varietats de blat, -moltes de les quals modificades genèticament– que són més productives i més resistents a les malalties. Això ha fet que es deixés de produir antigues varietats, “més sanes, però menys productives”. Ara, l’associació Molrem les vol recuperar arran de la demanda dels flequers, en una iniciativa a la Vall d’en Bas. El forner i president de Molrem, Emili Duran, ha assenyalat que, amb aquest tipus de blats, “s’aconsegueix més quantitat de gra, però va en detriment de la qualitat i de la salut”.
En aquest sentit, el responsable de la plantació que s’ha fet a la localitat garrotxina i membre de l’associació Triticatum, Víctor Garcia, ha indicat que les varietats modernes tenen “un gluten molt forçat, que ocasiona intoleràncies”. En canvi, les antigues, un cop transformades en pa, “el nostre metabolisme les reconeix com a aliment, i per tant són més sanes i nutritives”.
És per aquest motiu que, d’un temps ençà, cada vegada hi ha més demanda de pa elaborat amb varietats antigues. El problema és que hi ha pocs agricultors que en produeixin i, alhora, costa trobar llavors de les d’abans.
Per això és clau el paper de Víctor Garcia. Ell fa anys que es dedica a recuperar varietats antigues de blat, i ara s’ha sumat al projecte de Molrem. Garcia ha habilitat un jardí botànic d’uns 45 metres quadrats on cultiva una quarantena d’antigues llavors de blat. Algunes provenen de diferents pagesos de Catalunya, i d’altres del Banc de germoplasma de Madrid.
Entre els blats que cultiva, destaquen dues varietats garrotxines que feia mig segle que no es cultivaven: el blat petit d’Olot i la cassanya d’Olot. “Tinc petites parcel·les amb cada tipologia de blat, i durant tres anys recollim les dades agronòmiques i els descriptors morfològics per poder-li donar al pagès la màxima informació sobre el cultiu d’aquest tipus de gra”, ha exposat Garcia. I és que en funció de la varietat, es necessitarà un tipus de terra o un altre, més o menys quantitat de reg, o tindrà sensibilitat diferent a determinades malalties.
Després fan proves convertint els grans en farina, i transformant-los en pa. Un cop tenen tota la informació –tant del tipus de cultiu com de l’elaboració del pa–, la comparteixen amb els associats de Molrem perquè cada pagès i forner pugui decidir quina varietat li interessa més.
Un local per al molí
L’associació Molrem va néixer fa uns tres anys impulsada per diferents productors i flequers. El primer objectiu era recuperar varietats antigues de blat, i ara el següent pas és habilitar un molí per utilitzar-lo de manera col·lectiva.
De moment han aconseguit un molí, gràcies a la donació de la cooperativa La Garbiana de la Tarroja de Segarra (la Segarra). Però estan pendents d’un local a la Vall d’en Bas, per si poden habilitar-lo per moldre-hi la farina. “Costa molt trobar un local, perquè ha de tenir fàcil accés, ha de tenir les condicions per descarregar el gra i carregar la farina”, ha indicat Duran.
L’alcalde de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, ha recalcat que l’Ajuntament dona suport a la iniciativa perquè és “un projecte global de transició agroecològica”, que té en compte tant el canvi climàtic com el paper clau que juguen els pagesos i ramaders en l’alimentació. “Ens ho hem de creure perquè si no al final es farà tard”, ha recordat.
