Investigadors de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han posat en marxa un projecte per intentar aturar les espècies de vespa depredadora, a partir de la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA). La iniciativa ‘BeeGuard’ té una durada de tres anys i requereix també la participació ciutadana. La proposta passa per la implementació de solucions tecnològiques com sistemes automatitzats de detecció mitjançant visió per computador i sensors òptics que identifiquen vespes en temps real. A partir d’aquí, la idea és desenvolupar algoritmes de reconeixement d’imatges que permetin diferenciar les diferents espècies de vespa amb una eficàcia del 95% i poder frenar l’expansió de les espècies depredadores.
Aquests sistemes es posaran a prova a diversos apiaris d’arreu de l’estat, amb la col·laboració dels mateixos apicultors. De fet, la participació directa del sector és una de les claus del projecte. La idea és que els investigadors desenvolupin una aplicació mòbil per als apicultors, mitjançant la qual podran fer el seguiment de les espècies i contribuir a localitzar-les i registrar on n’hi ha i on s’estan desenvolupant.
A banda, també es contempla instal·lar estructures físiques davant dels ruscs per protegir-los de les espècies invasores que maten les vespes que es volen protegir. A través d’aquestes estructures es capturen els exemplars que intenten depredar les abelles en els mateixos abellars.
En paral·lel s’està elaborant un manual de bones pràctiques per a apicultors i gestors públics. Aquesta guia, basada en dades científiques, oferirà informació sobre els mètodes de control més eficaços per gestionar aquestes espècies invasores. La investigadora principal del projecte, Mar Leza, assenyala que aquestes espècies es troben en expansió, probablement pel comerç i el transport de mercaderies a escala global. Cal tenir en compte que, fins ara, la comunitat científica només té hipòtesis sobre les vies d’entrada a Europa. Per això, Leza destaca que cal tenir més informació “per poder determinar com i per on han arribat”.
La doctora recorda que les vespes invasores “no només maten abelles”. “L’estrès crònic que provoquen debilita les colònies d’abelles. Això fa que les obreres evitin sortir a recol·lectar, les reserves d’aliment s’esgotin i les reines deixen de posar ous”, assenyala.
Per tot plegat, una de les solucions passa també per l’extracció i seqüenciació de l’ADN de les vespes, que pot ajudar a determinar les relacions genètiques entre les diferents poblacions i mostrar com ha estat el procés de dispersió pel territori. Per fer-ho, els investigadors tenen previst realitzar diferents campanyes a zones afectades per la presència d’aquestes espècies a Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia i el País Basc.
Així mateix, s’estan adquirint mostres d’altres zones envaïdes d’Europa i de la zona nativa i es preveu dur a terme campanyes a l’illa de Mallorca, on l’arribada d’aquestes espècies podria tenir un impacte fort en un equilibri insular “fràgil”.
