Un estudi fet des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) mostra que els gitanos de la península Ibèrica tenen diferències genètiques respecte als de la resta d’Europa, tot i el seu origen comú. El treball s’ha fet amb 110 gitanos ibèrics voluntaris i una trentena més de la resta d’Europa. Els resultats mostren l’anàlisi genòmica més completa fins ara del poble romaní i confirma que els gitanos s’aparellen principalment entre membres de la seva comunitat, tot i que al llarg del temps també s’han barrejat amb poblacions no gitanes, especialment a la península, segons ha informat la UPF. Segons el treball, els gitanos van migrar a Europa en una única onada des de l’Índia, descartant un origen jueu o nord-africà.
L’estudi ha estat liderat per David Comas amb Giacomo Francesco Ena com a primer autor, tots dos adscrits al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i a l’Institut de Biologia Evolutiva. S’ha publicat a Human Genetics.
En comparació amb els romanís de la resta d’Europa, els ibèrics mostren una major proporció genòmica del sud-oest d’Europa, i una menor proporció del sud-est europeu i del sud d’Àsia –d’on provenen–. Això demostra que s’han barrejat més amb no romanís a la península que la resta de gitanos europeus amb poblacions d’Europa. “Aquestes diferències poden estar relacionades amb tradicions culturals i imposicions legislatives que han afectat diferencialment els grups gitanos”, afirma Comas.
L’anàlisi genòmica mostra també que els romanís d’una mateixa regió geogràfica de la península Ibèrica s’aparellen més entre ells que amb romanís d’altres regions, situació que no es dona entre no romanís de la península.
D’aquesta manera, els investigadors descriuen un increment recent del mestissatge, que hauria començat fa unes cinc generacions en el cas dels romanís ibèrics i fa unes deu entre els de la resta d’Europa.
L’anàlisi genòmica suggereix que les migracions i el mestissatge van ser continus durant els segles XVIII i XIX a tot Europa, i majors del que es pensava inicialment. “Es tracta d’una comunitat endogàmica, però no tancada”, diu Comas.
Origen a l’Índia
L’anàlisi desenvolupada a la UPF mostra que el genoma de tots els grups romanís europeus presenta dos terços d’ancestres de l’oest d’Euràsia i un terç del sud d’Àsia, coincidint amb estudis previs que situen l’origen romaní al subcontinent indi.
Aquest fet, juntament amb l’absència de variants genètiques d’ascendència jueva i del nord d’Àfrica en la població romaní europea, descarta la hipòtesi d’un origen jueu o una influència genètica del nord d’Àfrica. En aquest sentit, Comas explica que la diàspora dels gitanos és resultat d’una única onada migratòria que va anar des de l’Índia fins als Balcans, on van arribar fa mil anys, i posteriorment dels Balcans cap a la resta d’Europa i la península Ibèrica, a on van arribar fa 600 anys.
S’estima que hi ha entre 10 i 15 milions de gitanos a Europa. Una de les poblacions més nombroses viu a la península Ibèrica, amb un milió d’individus. Els primers registres documentals de la seva presència es troben a Saragossa, el 1425. No obstant això, amb aquest estudi genètic s’ha comprovat que la seva arribada a la península va ser lleugerament anterior, fa uns 625 o 650 anys.
