El ple de Girona ha aprovat el reglament de la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE), que concreta quins vehicles podran circular per l’àrea restringida, només amb el vot a favor de l’equip de govern. Els socialistes s’han abstingut perquè creuen que el registre serà “difícil de gestionar” i els regidors del PP i Vox hi han votat en contra. L’alcalde, Lluc Salellas, ha retret a l’oposició que miri “cap a una altra banda” perquè la ZBE ve regulada per llei i el reglament inclou excepcions “per facilitar la vida a molta gent” (i permetre que circulin dins l’àrea). D’altra banda, el ple ha tirat endavant -en aquest cas, per unanimitat- el conveni amb Adif per a la reforma de plaça Espanya. Salellas ha qualificat l’acord com a “pas històric”.
El reglament de la ZBE concreta quins cotxes podran accedir dins tota l’àrea on s’apliquin les restriccions (i que es preveu activar al setembre). A grans trets, i sobre plànol, la ZBE s’estén des de la Devesa fins a Emili Grahit, i des del carrer riu Güell fins al del Carme i tot l’àmbit del Barri Vell.
De facto, allò que fa el reglament és desplegar el que recull l’ordenança de la ZBE (que es va aprovar el desembre). I fixa quins vehicles sense etiqueta ambiental, o que siguin de fora de Girona, podran circular fins l’àmbit de les baixes emissions.
Entre els vehicles als qui s’aplicaran les excepcions hi ha els de transport de persones amb mobilitat reduïda, els d’emergència i essencials, els que tinguin un amo que estigui a punt de jubilar-se i els necessiti per treballar, els de persones amb rendes baixa, els de transport públic i de mercaderies o els que tinguin matrícula estrangera (i que tot i no estar dins la base de dades de la DGT compleixin amb els requisits de la ZBE). Tots aquests vehicles s’hauran d’inscriure al registre municipal i tenir vigent l’autorització temporal per poder entrar a l’àmbit de les baixes emissions.
“La ZBE no és una decisió local, sinó una exigència ambiental”, ha destacat el regidor de Mobilitat, Isaac Sànchez. Tot i això, l’equip de govern no ha aconseguit convèncer l’oposició, perquè el reglament ha tirat endavant només amb els vots de Guanyem, JxCat i ERC.
Els socialistes s’han abstingut, de la mateixa manera com ja van fer amb l’aprovació de l’ordenança. “Vam fer-ne esmenes a l’articulat, i seguirem amb aquesta coherència, perquè creiem que el registre de vehicles serà difícil de gestionar”, ha dit el regidor Josep Palouzie.
Per la seva banda, Vox i el PP hi han votat en contra. El regidor d’ultradreta Francisco Javier Domínguez ha explicat que, com que el seu grup ha presentat un contenciós contra l’ordenança davant del TSJC, li semblava “imprudent i precipitat” que el reglament es voti abans no hi hagi sentència. I el regidor popular Jaume Veray ha dit que, de la mateixa manera que no van estar d’acord amb “l’extensió i el perímetre” de la ZBE, ara tampoc ho estaven del reglament.
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha lamentat que l’oposició no votés a favor del reglament. “Estem intentant aplicar una llei europea, que també interpel·la l’estat espanyol i els governs del PSC; em costa d’entendre que aquest reglament, que inclou excepcions per facilitar la vida de la gent, es trobi amb la resposta d’una oposició que mira cap a una altra banda”, ha dit.
“Pas històric” amb plaça Espanya
D’altra banda, el ple municipal també ha aprovat -en aquest cas, per unanimitat- el conveni amb Adif que permetrà tirar endavant la reforma de plaça Espanya, i resoldre l’última ferida que quedava pendent de les obres de l’alta velocitat a la ciutat. “Posem punt i final a la reposició dels terrenys afectats, amb l’objectiu que a finals d’aquest any o a principis del vinent ja tinguem les obres en marxa”, ha dit el regidor d’Urbanisme de Proximitat, Lluís Martí.
El regidor del PP -el de Vox no ha intervingut- ha desitjat que el conveni permeti “solucionar un problema i un tema per, per a la ciutat, ha estat important i complicat de gestionar”. I el PSC, per la seva banda, tot i celebrar que el conveni “desbloquegi un projecte històricament encallat i llargament esperat”, no s’ha estat de retreure que aquest acord arrossegava “anys de retard per la manca de voluntat política de governs anteriors”.
La regidora socialista Cristina Cots ha posat en relleu que aquest conveni “no difereix substancialment del que Adif va oferir ara fa cinc anys a l’aleshores alcaldessa Marta Madrenas, i que es va rebutjar”. “En els darrers anys, Adif ha fet inversions importants per valor de 2,8 milions d’euros a la ciutat, i tenia els deures fets”, ha dit la regidora.
Lluís Martí, però, li ha respost que, en cap cas, el conveni d’ara fa cinc anys era el mateix del que ara ha tirat endavant. “Aleshores, el que pretenia l’Estat no era pagar completament la reforma de la plaça Espanya, sinó que s’anés a mitges”, ha dit el regidor d’Urbanisme de Proximitat. “I això no té res a veure amb el d’ara, en què es paga la plaça sencera”, ha dit.
Per la seva banda, l’alcalde Lluc Salellas ha lamentat la intervenció del PSC, dient que s’esperava “un altre tipus de debat” tenint en compte que el conveni tanca un afer (el de les obres lligades a l’alta velocitat) que portava gairebé 20 anys arrossegant-se. “Aquest acord és un pas històric per a la ciutat, perquè vull recordar que d’ençà del 2008 hi ha hagut cinc mandats, cinc consistoris, cinc alcaldes, sis presidents de la Generalitat i molts més ministres”, ha dit l’alcalde.
“Hi ha gironins a punt d’adquirir el dret a vot que tan sols han conegut la plaça Espanya com un espai erm; avui aprovem posar fi a aquesta situació anòmala, i avançar cap a una Girona més moderna i amable”, ha afegit Salellas. L’alcalde, que ha agraït la voluntat d’Adif per arribar a un acord, ha reiterat que avui “comencem a tancar una carpeta que porta vint anys oberta” i ha subratllat: “No tinc cap mena de dubte que aquest serà el mandat del Campus de Salut i de plaça Espanya”.
Al principi del ple ordinari de maig, l’alcalde de Girona també ha llegit una declaració arran de l’apagada general, on ha reclamat que en situacions similars hi hagi “més transparència i informació” cap als ajuntaments. Per últim, l’equip de govern també ha explicat que a hores d’ara hi ha 34 reclamacions administratives interposades per treballadors municipals per desigualtats salarials o adequacions singulars, i que la seva intenció és arribar a acords per liquidar-ne els imports abans del 31 de desembre del 2025.
